Interior desatén la patronal i continua amb el trasllat de migrants a hotels de les Canàries

Més de 6.000 migrants han sigut traslladats als hotels, tancats per l’absència de turistes davant la Covid, davant la falta d’espais públics per albergar-los. Aquesta mesura era provisional, però ja han passat tres mesos des que la Delegació del Govern a les Canàries va decidir utilitzar els establiments turístics per allotjar-hi els migrants.

Davant d’això, la Federació d’Empresaris d’Hostaleria i Turisme de Las Palmas (FEHT) ha fet una estirada d’orelles al Govern de Pedro Sánchez perquè es posi les piles i, en comptes d’anuncis i compromisos, digui públicament i amb dates clares quan obrirà els espais militars i d’altres similars en desús, a fi de poder recuperar les infraestructures turístiques per al seu ús primigeni i que aquests establiments tornin a ser ocupats pels turistes.

‘Campament de la vergonya’

La crisi migratòria a les Canàries i l’ús dels hotels per alleujar la saturació que pateix el campament d’Arguineguín, denominat com el de la vergonya, apareix en mitjans internacionals de països emissors de turistes, com als Països Baixos, una imatge que s’afegeix als problemes del sector turístic en els trasllats a les illes derivats per la Covid.

La ministra de Política Territorial i Funció Pública, Carolina Darias, va anunciar divendres la «imminent» obertura d’un Centre d’Atenció Temporal d’Estrangers (CATE) a l’antic polvorí de Barranco Seco. Allà, l’Exèrcit de Terra ha aixecat de forma provisional un campament per poder acollir unes 800 persones en les primeres 72 hores des que arriben a les illes. Però ahir continuaven arribant migrants a les Canàries i aquest espai encara no s’està ocupant. Mentrestant, se segueixen ressituant els migrants als hotels i sense data perquè abandonin aquests establiments. Així mateix, Darias va anunciar l’obertura de l’escola León, que ha cedit a Migracions l’Ajuntament de Las Palmas de Gran Canària, i que s’utilitzarà a partir d’ara per oferir un espai digne d’acollida per a aquestes persones, si bé se’n desconeix la data. També el Ministeri de Defensa ha traspassat, després d’un any des que comencés la crisi migratòria, les instal·lacions militars d’El Matorral, a Fuerteventura; la caserna de Las Raíces, a Tenerife, que ja va ser utilitzada per allotjar migrants el 2006, i que se suma al de Las Canteras a La Laguna. Però tots necessiten obres i es desconeix quan podran estar operatius.

Notícies relacionades

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

L’únic cert és que ahir es va produir una nova allau de pasteres i ‘cayucos’, i 489 persones van arribar al moll d’Arguineguín, on, segons dades de Creu Roja, hi havia 1.955 immigrants, entre ells 33 menors i 10 dones. En total, van ser unes 540 persones les que van arribar a les illes. Al port de La Restinga, a El Hierro, hi va arribar un ‘cayuco’ amb 51 ocupants, on es trobaven tres menors i dues dones. Amb aquesta, ja eren 14 les embarcacions –al tancament d’aquesta edició– que van arribar a les costes de les Canàries. En aquest cap de setmana, entorn de 1.100 persones han arribat a l’arxipèlag. La majoria de les que hi van entrar ahir en pasteres i ‘cayucos’ a Gran Canària era d’origen magribí. De nou embarcacions, amb 341 migrants rescatats, un era subsaharià.

A les queixes per la gestió de l’Estat a la crisi migratòria a les illes s’hi uneix Acnur, l’Agència de l’ONU per als Refugiats, que considera que Espanya té recursos necessaris per donar «una resposta digna i humana» a la crisi migratòria que viuen les Canàries, segons afirma la representant d’Acnur a Espanya, Sophie Muller, en una entrevista amb Efe, en la qual valora el nou pla del Govern, tot i que creu que arriba «amb cert retard». Divendres passat l’Executiu central va anunciar, en boca de la ministra Darias, un paquet de mesures policials, d’intel·ligència, diplomàtiques, de cooperació al desenvolupament amb països africans i de reforç de la capacitat d’assistència a l’arxipèlag per fer front a l’augment de migrants en pasteres i ‘cayucos’.