La migració satura les Canàries

Carolina Darias, la ministra canària de Política Territorial i Funció Pública, va comparèixer divendres junt amb el president regional, Ángel Víctor Torres, per presentar diferents mesures que ajudin les illes en la massiva arribada de pasteres i caiucs. A un mes i mig per finalitzar l’any, l’entrada de migrants ja ascendeix a 16.000 persones i les embarcacions no deixen d’arribar a l’arxipèlag. El 57% dels qui entren de forma irregular a Europa ho estan fent a través de les illes. Milers de persones –les que han tingut ‘sort’ i no han mort al mar– han sigut rescatades per les patrulleres i traslladades al moll d’Arguineguín, al sud-oest de Gran Canària, on s’ha instal·lat un campament amb 14 carpes, el ‘campament de la vergonya’.

No hi ha sostre per a tots els migrants que s’han arribat a concentrar-hi, més de 2.000. A les carpes només hi caben 560 persones, amb la qual cosa més de 1.500 migrants han dormit a la intempèrie, amb dues mantes: una per separar-se del terra i una altra per tapar-se i un entrepà a cada àpat. Aquest campament provisional es va muntar davant la falta d’espais per allotjar-los, i amb la Covid s’han de mantenir allà almenys 48 hores per fer-los els tests PCR i prendre’ls la filiació. Si algun dona positiu es trasllada a tots els passatgers del caiuc a altres recintes perquè facin la quarantena, però els migrants no són la causa de la pandèmia a les Illes. És més, les Canàries tenen molt baixes xifres respecte a la Península.

Crítiques d’improvisació

El repunt migratori va començar a entreveure’s fa un any però no es van habilitar espais per acollir totes aquestes persones; es mantenen tancats antics recintes militars que les institucions canàries han demanat tot aquest temps. Els ministeris competents en aquest assumpte no es posaven acord. Ni Defensa cedia les instal·lacions, ni Interior donava solucions, i menys encara Migracions, pràcticament desaparegut en combat. Després de molta pressió i crítiques a la improvisació de l’Estat des del Govern canari –del mateix color polític que el de Pedro Sánchez– ajuntaments insulars, ajuntaments o el Parlament regional, Defensa ha cedit recentment quatre infraestructures al Ministeri de Migracions, i això que José Luis Escrivá es va traslladar a les illes a l’octubre, però no va aportar respostes.

El ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, havia visitat les Canàries al febrer precisament pel repunt migratori, però res va canviar, al contrari, la migració va seguir en augment. Nou mesos després, a principis de novembre, davant la indignació de la societat canària, va tornar a les illes i es va comprometre a tancar el ‘campament de la vergonya’,  habilitar altres espais i activar les repatriacions. Va viatjar acompanyat de la comissària europea d’Interior, Ylva Johansson, qui va asseverar que la seva intenció és tornar els migrants que no siguin susceptibles d’asil polític als seus països d’origen.

La ministra Carolina Darias és coneixedora de la situació de les Canàries perquè li va tocar lidiar amb la ‘crisi dels caiucs’ el 2006 sent subdelegada del Govern espanyol a les illes. En una setmana en què han arribat més migrants que en tot el 2019, la ministra canària va anunciar aquest divendres, com a portaveu d’Interior –va precisar–, més control en fronteres, repatriacions, viatges diplomàtics al Senegal o el Marroc i més espais per acollir els migrants. El president canari va afegir les derivacions a la Península.

De les cessions de Defensa, l’única que es pot utilitzar per ara és l’antic polvorí de l’aquarterament de Barranco Seco, a Las Palmas de Gran Canària, on s’està muntant un altre campament provisional amb 23 carpes amb capacitat per a 800 persones, per allotjar els migrants en condicions dignes en les primeres 72 hores després de la seva arribada.

Evitar un altre Mória 

Les oenagés i totes les institucions canàries continuen reclamant a l’Executiu de Pedro Sánchez i la UE ja no només que activi les repatriacions als països d’origen sinó que realitzi derivacions a centres de la Península que estan amb baixa ocupació, de manera que els migrants puguin seguir el seu camí cap al continent, però l’Estat és remís davant el temor que es converteixi en un efecte cridada. De moment els trasllats que es porten a terme es limiten a persones en situació vulnerable (mares amb nens). Les administracions canàries ho tenen clar: les Canàries no es poden convertir en presons per als migrants, com la grega Mória o la italiana Lampedusa, i asseguren que mantindran les seves demandes al Govern central mentre les solucions no arribin.

Amb la Covid, les repatriacions amb els països amb els quals Espanya té convenis són mínimes: només 22 persones s’han tornat a Mauritània, i el Marroc continua sense obrir les fronteres. De fet, aquest tancament està provocant que creixi el nombre de magribins que es traslladen en pasteres o caiucs, junt amb els subsaharians, al saber que no poden ser tornats al seu país. Per allotjar aquestes milers de persones, la Delegació del Govern espanyol a les Canàries ha arribat a acords amb diferents establiments hotelers tancats per la crisi sanitària, que poden estar acollint més de 2.400 persones, però és una solució transitòria.

La resta està repartida en diferents infraestructures de Gran Canària, Tenerife, Lanzarote i Fuerteventura, com naus, centres esportius, hostals o cases que gestiona principalment la Creu Roja, a més d’oenagés com la Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat (CEAR) o Missió Cristiana Moderna a Fuerteventura. També s’han reobert els dos Centres d’Internament d’Estrangers (CIE) a Gran Canària i a Tenerife, tancats per la pandèmia, per a les persones que poden ser repatriades. Però no és suficient i molt menys aporta una solució a un problema que no pararà perquè la gana no entén de fronteres, i ells no viatgen a les Canàries per quedar-se. Fa un any, quan va començar a fructificar el control sobre la ruta mediterrània es va reprendre la via de l’Atlàntic, la canària bàsicament. Les màfies sempre troben esquerdes per prosseguir amb el seu lucratiu negoci i aquest ho és. Cada passatge pot costar –dit pels mateixos ocupants– entorn de 1.500 euros.

Notícies relacionades

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Dos milions de catalans es beneficiaran de la llei de salut bucodental

A principis d’any la mateixa Delegació del Govern ja alertava que l’arribada de pasteres anava a anar a més i, sobretot, en els mesos de les calmes, l’octubre, el novembre i el desembre, és a dir, quan el mar és més propici per navegar, i mentre a la Península i les Balears s’està reduint la migració, amb 14.252 persones fins a l’1 de novembre –5.481 persones menys que en l’any anterior–, a les Canàries l’arribada d’embarcacions es dispara amb sortides des del Marroc, el punt més pròxim, Mauritània, el Senegal o Gàmbia.

Aquesta situació té un precedent: la ‘crisi dels caiucs’. Només en un any, el 2006, van arribar als costes canàries 31.678 persones. El Govern d’Espanya va demanar recolzament a la Unió Europea, es va posar en marxa el Pla Àfrica, l’Agència Europea de Control de Fronteres (Frontex) va actuar en el control del litoral africà –ara es reforçarà, va prometre Darias–, funcionava bé el Sistema Integrat de Vigilància Exterior (SIVE) per a la detecció de les pasteres, es van activar les repatriacions i les derivacions i es va articular una xarxa d’espais a les Illes. El 2010 només van arribar-hi 196 migrants.