El Ministeri de Sanitat reconeix oficialment el perill dels aerosols

El Ministeri de Sanitat ha inclòs les evidències científiques que apunten als aerosols com una via de transmissió del coronavirus i ha establert que el risc augmenta en entorns tancats i freqüentats, especialment mal ventilats, i amb activitats com l’exercici, parlar alt, cridar o cantar.

Ho ha fet en l’última actualització del document d’informació cientificotècnica de la malaltia per coronavirus, la Covid-19, en què dedica per primera vegada un ampli apartat a la transmissió per aerosols, i ha ressenyat tota l’evidència actual i les conclusions de les investigacions que han publicat epidemiòlegs i enginyers internacionals experts en aquest àmbit.

Unes investigacions que indiquen que el paradigma clàssic per als professionals de la Salut Pública i el control de les malalties transmissibles, que classifica les emissions respiratòries en gotes (més grans de 5 micres) i aerosols (més petites de 5 micres), «ha de ser revisat».

Segons el document, només les gotes superiors a 100 micres tenen un comportament «balístic»: descendeixen a terra en pocs segons per efecte de la gravetat i poden recórrer una distància màxima de dos metres de l’emissor.

Qualsevol altra emissió respiratòria per sota d’aquesta mida es considera un aerosol, que queda suspès en l’aire per un temps (uns segons i fins i tot hores) i pot ser inhalat a una distància superior a dos metres de l’emissor o fins i tot en absència seva, si les partícules encara persisteixen suspeses en l’aire.

En funció de la seva mida, els aerosols d’entre 15 i 100 micres poden arribar a les vies respiratòries superiors; aquells d’entre 5 i 15 micres, a la tràquea i bronquis principals, i els de menys o igual a 5 micres tenen capacitat d’arribar als alvèols.

La comunitat científica ha establert tres condicions perquè el coronavirus es transmeti mitjançant aerosols: la primera, que aquestes partícules continguin microorganismes viables.

Aquests microorganismes han de ser presents en una quantitat suficient i demostrar la seva capacitat de generar infecció, «sobretot en determinades circumstàncies», com són la proximitat durant temps prolongat i en espais tancats i mal ventilats, condicions en les quals «poden coexistir diversos mecanismes de transmissió».

L’última condició és que els teixits diana a aquests microorganismes han de ser accessibles per a aerosols de qualsevol mida amb portes d’entrada en qualsevol lloc del tracte respiratori.

Més risc a distància curta

En vista d’això, Sanitat conclou que «en l’estat actual del coneixement científic hi ha evidències científiques consistents que permeten afirmar que la transmissió del virus SARS-CoV-2 per aerosols s’ha de considerar una via de transmissió addicional a les ja reconegudes anteriorment (contacte amb secrecions respiratòries, fomes)».

Aquests aerosols podrien tant impactar i dipositar-se al tracte respiratori superior com ser inhalats; el risc de transmissió «augmenta en la distància curta, en entorns tancats i freqüentats, especialment mal ventilats, i si s’hi fan activitats que augmentin la generació d’aerosols, com fer exercici físic, parlar alt, cridar o cantar».

Possibles seqüeles

D’altra banda, l’actualització del document enumera les seqüeles que pot deixar aquesta malaltia; en la seva última versió, de finals d’agost, assegurava que en aquell moment es desconeixia si n’hi havia o no.

No obstant, ja hi ha descrites complicacions com la fibrosi pulmonar, el deteriorament de la funció pulmonar, neuropaties, afectació cardíaca i del sistema musculoesquelètic.

Notícies relacionades

Barcelona s'uneix contra les violències masclistes

El Govern va adjudicar cent milions a dit en centres de menors del 2016 al 2020

L’actualització d’aquest document també afegeix evidències sobre els grups de risc i assenyala que l’embaràs és una situació de més risc de complicacions, tant del curs clínic de la malaltia com del mateix embaràs.

No obstant, en nounats, si bé la prematuritat és més freqüent, el curs clínic de la Covid té un pronòstic bo.