L'«última milla» de les vacunes

L’Adama viatja fins a 50 quilòmetres amb motocicleta des de Sadiola (Mali) fins als llogarrets més remots. A la nevera portàtil porta un tresor: vacunes. La tasca d’aquest sanitari és un exemple del que és necessari perquè la immunització arribi a tots els nens del món. Com recórrer aquesta «última milla» ha sigut el tema d’un debat organitzat per Unicef Espanya i Prensa Ibérica, en el marc de la campanya Petites Solucions. Amb ella, Unicef Espanya busca suport ciutadà per acostar l’objectiu que cap nen emmalalteixi per una malaltia evitable.

Immunització insuficient

La immunització s’ha disparat i la mortalitat en nens de menys de cinc anys ha caigut en picat en les últimes dècades. No obstant, la cobertura arriba al 85% dels nens, si es pren com a referència la vacuna de diftèria, tètanus i tos ferina.

«Amb això no n’hi ha prou. És necessari arribar almenys al 95% per aconseguir la immunitat de grup», explica Blanca Carazo, responsable de programes d’Unicef Espanya. «No ens podem permetre que encara hi hagi nens i nenes que morin quan se’ls pot vacunar», afirma.

Dels 14 milions de menors que no reben cap vacuna, cinc milions viuen a Nigèria, la República Democràtica del Congo i l’Índia. Entre les malalties, la que dispara les alarmes és el xarampió, ja que presenta retrocessos significatius en la immunització. «Si enfoquem els esforços, podem solucionar molts problemes», afirma Quique Bassat, investigador de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal).

Cursa d’obstacles

Però cal esquivar molts obstacles. Les dosis s’han de portar a llocs inaccessibles, afectats per la guerra o sense serveis sanitaris. «Si cal portar-les amb burros, utilitzarem burros. En algunes illes inaccessibles hem utilitzat drons», explica Carazo.  

Tot això, sense trencar la cadena del fred. «Un metge de Jordània guardava les vacunes a la nevera amb claus i candaus: era el bé més preuat», recorda Marián García, doctora en Farmàcia i divulgadora coneguda com a Boticaria García.

La Covid-19 és una altra pedra al camí. «Des del principi es van interrompre serveis de vacunació: cal reprendre’ls al més aviat possible», afirma Carazo.

Segons Bassat, la pitjor barrera és l’econòmica. «Els països més pobres reben ajuts per adquirir vacunes. Això no passa als països de renda mitjana», observa.  La mateixa barrera interfereix en el desenvolupament de noves vacunes. «En un any podem aconseguir una vacuna contra un virus desconegut com el de la Covid-19. ¿Per què amb la malària hem tardat tant?», afirma Salvador Macip, genetista de la Universitat de Leicester i divulgador.

Senyals esperançadors

Notícies relacionades

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Bassat considera que la GAVI (Aliança Global per a les Vacunes) va marcar un abans i un després al retallar el preu de moltes vacunes. Segons Carazo, el suport als sistemes i professionals locals és un altre ingredient essencial. Macip destaca també la importància de la comunicació perquè els vacunadors no siguin rebuts amb sospita o violència.

La pandèmia podria tenir algun efecte positiu. «Hem invertit tant en la Covid-19 que hem desenvolupat sistemes que s’aplicaran en altres vacunes», afirma Macip. Un altre motiu d’esperança és Covax, una iniciativa de l’OMS per arribar a la futura vacuna contra el coronavirus a gairebé cent països d’ingressos baixos.