LLUITA CONTRA LA COVID-19
Uns 300.000 catalans podran estar immunitzats a Setmana Santa
Salut preveu subministrar, a finals de gener, les primeres 350.000 vacunes de Pfizer, que s'administraran en dues dosis
zentauroepp55925021 file photo vials with a sticker reading covid 19 corona201120152632 /
Uns 300.000 catalans estaran immunitzats en la pròxima Setmana Santa, segons els càlculs de Salut. Catalunya començarà a vacunar la seva població contra la Covid-19 a finals de gener, quan es preveu que arribin les primeres 350.000 vacunes de Pfizer del total de 10 milions que ha comprat ja la Generalitat.
En una primera fase, a finals de gener, es comptarà amb aquestes primeres 350.000 dosis, de les quals podran fer ús 175.000 persones, perquè aquesta vacuna s’administra en dues dosis, amb un mes de separació entre la primera i la segona, de manera que aventura els primers immunitzats per la vacuna a «mitjans de març».
Per a finals de febrer, la Generalitat obtindrà la segona entrega de dosis de la vacuna, que podria cobrir unes 140.000 persones més, fet que faria que més de 300.000 catalans podrien estar immunitzats a mitjans del pròxim mes d’abril. A aquest ritme, augura el secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, el 70% de la població de Catalunya podria arribar a estar vacunada «durant el 2021», però no abans de l’estiu.
Aquesta previsió es fa partint de la informació que els remet el Ministeri de Sanitat i sempre està condicionada a l’avenç dels assajos, ha precisat Argimon aquest matí en RAC-1. Els primers catalans vacunats podrien començar a desenvolupar immunitat a mitjans de març. Segons Argimon, uns 300.000 catalans podrien estar immunitzats a Setmana Santa.
L’estratègia de vacunació contra la Covid-19 serà «única» a tot el territori espanyol, segons va avançar el president del Govern, Pedro Sánchez, ahir. «Estem treballant en l’estratègia de vacunació des de fa setmanes en coordinació amb el Ministeri de Sanitat», ha dit la consellera Vergés.
Aquestes són algunes de les preguntes entorn del pla de vacunació de Catalunya.
¿Qui seran els primers a vacunar-se?
Segons la consellera Vergés, els «col·lectius prioritzats». Aquests col·lectius prioritzats són, principalment, el personal sanitari i els avis de les residències. El director de la Unitat de Seguiment de la Covid-19 a Catalunya, Jacobo Mendioroz, ha assenyalat que s’estan estudiant «diverses estratègies». «La primera passa per protegir la gent vulnerable, això és, les nostres persones més grans. I s’ha de definir en quins entorns. La segona, els sanitaris. La tercera: intentar anar a aquelles persones que tenen més interacció social, perquè tenen més risc de transmetre el virus. La quarta passaria per una gestió dels brots, és a dir, vacunar ràpidament en llocs on hi hagi brots per evitar la seva difusió», ha dit Mendioroz.
Per la seva banda, el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) ha presentat aquest dilluns una estratègia de comunicació que divideix en vuit els prioritaris de vacunació. El primer de tots, el personal sanitari en contacte amb pacients, inclosos els que treballen en residències d’avis. El segon, més grans de 80 anys o avis institucionalitzats. El tercer, adults de 65 a 79 anys. El quart, persones amb comorbiditats (com ara diabetis, cardiopatia coronària...). El cinquè, persones institucionalitzades i en risc d’exclusió social (com ara persones a les presons i refugiats). El sisè, personal essencial. El setè, més grans de 55 anys. I, finalment, a l’última baula, es vacunaria la resta de la població.
¿On s’administrarà la vacuna?
Com va anunciar Pedro Sánchez ahir i com ha confirmat aquest dilluns la consellera Vergés, la vacuna contra la Covid-19 s’administrarà en tota la xarxa d’atenció primària. No obstant, Vergés no ha avançat res més sobre la campanya contra la Covid-19. «A poc a poc anirem concretant més», ha dit. Tampoc ha especificat si Salut contractarà més infermeres per dur a terme la vacunació, però tot apunta que no, perquè la consellera ha dit que Salut «sempre intenta reforçar la primària» i, segons ella, això ja ho ha fet amb el «pla de reforç de la primària» presentat al setembre.
¿Podré vacunar-me tot i que ja hagi passat la Covid-19?
En principi, haver passat ja el coronavirus no serà un indicador per deixar de vacunar la gent, com ha indicat el doctor Mendioroz. «No per haver passat la malaltia es deixarà de vacunar», ha dit l’epidemiòleg. El motiu és que, fins al moment, no està clar si haver superat el virus genera immunitat o no. Hi ha gent que l’ha desenvolupat, però d’altra, no.
¿Serà ràpid el procés de vacunació?
Una vegada es tingui la vacuna, el procés de vacunació no serà ràpid. Així ho ha reconegut aquest dilluns Mendioroz, que ha explicat que aquest procés «no serà ràpid» ateses les diferents vacunes existents i les seves diverses maneres de conservació.
Mentre arriba aquest esperat moment, la consellera de Salut ha recordat que «queden gairebé dos mesos» fins a finals de gener i que es continuen produint contagis, i per això ha reclamat de nou la implicació de la societat catalana en la prevenció.
¿Serà obligatori vacunar-se a Catalunya?
En cap punt d’Espanya serà obligatori vacunar-se de la Covid-19. Tal com va avançar la vicepresidenta del Govern, Carmen Calvo, en una entrevista amb aquest diari aquest cap de setmana, l’aplicació del nou fàrmac serà sempre voluntària, com passa ja amb totes les vacunes que s’administren a Espanya. El Ministeri de Sanitat té per davant el repte de mirar de seduir el 47% d’espanyols que, segons l’última enquesta del CIS, es van mostrar reticents a posar-se aquesta injecció, almenys de manera immediata.
Situació epidemiològica actual
Notícies relacionadesSegons Mendioroz, la situació epidemiològica de Catalunya és, en aquests moments, «bona». «Aquest dilluns hem tingut menys 2.000 casos diaris, uns 1.697. Estem veient una baixada sostinguda de casos, però encara tenim molta gent dins dels hospitals», ha dit Mendioroz, que ha alertat que el virus «encara està aquí» i «encara pot pujar». «Si puja, podríem tenir una situació extremadament difícil de cara a Nadal», ha dit.
Per això l’epidemiòleg ha defensat continuar fent proves de coronavirus. «Tenim dues eines. Una que coneixem molt bé, la PCR. I una altra, els tests antigènics, que no hem provat en cribratges poblacionals, tot i que sabem que funcionen bé en persones simptomàtiques», ha dit. Mendioroz ha explicat que les PCR podrien fer-se als llocs on hi ha més risc que s’«escapi» un fals negatiu o on és «més important» que no hi hagi cap contagiat. «Però haurem d’avaluar quins llocs ens donen millors resultats», ha afegit.