De la vacuna a la vacunació

La primera vegada que el Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) va preguntar per la vacuna en el seu baròmetre d’opinió va ser al març, quan amb prou feines es començava a sentir parlar de pandèmia. Sis de cada 10 ciutadans es mostraven d’acord amb el fet que la investigació per aconseguir una vacuna era «l’única solució davant el coronavirus». Al setembre, després d’un estat d’alarma i amb desenes de milers de morts, el CIS va començar a preguntar per la vacunació. El 44,4% assegurava que estava disposat a vacunar-se immediatament, davant el 40,3% que optava pel ‘no’. No obstant, en els dos mesos posteriors el percentatge dels reticents no ha fet res més que augmentar. A l’octubre indicaven que no es vacunarien el 43,8% i al novembre, el 47%.

En aquest últim baròmetre, el percentatge dels qui sí que es posarien la vacuna queia al 36,8%, tot just quatre de cada 10 persones. Almenys un de cada 10 ciutadans ni tan sols s’ha plantejat encara què fer.

Les dones, menys predisposades

Per gènere, les dones mostren més objeccions a vacunar-se contra la Covid-19. Més de la meitat, el 53,3%, no es posaria la dosi immediatament, i només tres de cada 10 (el 28,5%) asseguren que sí que ho farien. Quant a l’edat, els més reticents són el grup d’entre 25 i 34 anys (sis de cada 10 no es vacunaria) mentre que en els més grans de 65 anys la xifra baixa a tres de cada deu. Els joves d’entre 18 i 24 anys estan dividits: el 42,6% es vacunaria davant el 45,6% que descarta fer-ho. A partir dels 55 anys, són més els que se la posarien que els que diuen que no.

La inclinació política també influeix en la predisposició a vacunar-se. El 62,6% dels qui declaren haver votat Vox en les últimes generals no estan disposats a fer-ho immediatament. En el costat oposat hi ha els votants de Més País (el 51% es vacunaria immediatament) i els electors de PSOE i Unides Podem, tots dos per sobre del 40%.

Espanya, cultura de la vacunació

L’escepticisme i la por de la vacuna tenen diferents raons. La urgència, la incertesa, i fins i tot la campanya que, a base de notícies falses i informació falsa, intenten imposar els moviments antivacunes o negacionistes de la pandèmia. No obstant, les dades de cobertura de vacunació a Espanya han sigut sempre molt altes i positives. La primovacunació (menors de 12 mesos) i les vacunes de record de la població infantil tenen una cobertura superior al 90%.

Notícies relacionades

Experts demanen vacunar primer el personal sanitari i el de residències

La vacuna d'AstraZeneca i Oxford contra la Covid mostra una eficàcia mitjana del 70%

En el cas de la grip, a Espanya només es recomana la vacunació de grups de risc (més grans de 65 anys, embarassades i personal sanitari). A la campanya 2018-2019, la cobertura entre la gent gran va ser del 54,3%. El 2017, última dada d’Eurostat disponible, Espanya va ser el cinquè país europeu amb més persones vacunades. A més, és el tercer país amb un percentatge de ciutadans més gran, el 91%, que creuen que les vacunes són segures, només per darrere de Portugal i Dinamarca.

Per als experts, la clau del rebuiga la vacuna que sembla presentar el CIS està en el terme «immediatament». L’experiència amb les vacunes noves demostra que tot i que a priori hi hagi por d’allò nou o desconegut, és una qüestió de temps que la majoria de ciutadans acabin per vacunar-se. Les campanyes de vacunació del virus del papil·loma humà van començar l’any 2006. El 2010 la cobertura en dones adolescents era del 64,3% i el 2018 arriba gairebé al 80%.