L'entorn de la meitat de dones assassinades tenia constància dels maltractaments i no va avisar

Trucar o no trucar. Quan sonen crits al pis del costat, quan una companya de feina arriba amb un ull de vellut, quan una amiga consulta el telèfon i es posa a tremolar. L’entorn sovint sap, o sospita, que una dona està patint violència masclista per part de la parella però normalment no s’atreveix a avisar les autoritats perquè mediïn. El dubte d’intervenir o quedar-se’n al marge no és fàcil de resoldre. Però sempre és més complicat acabar convivint amb el dubte de què hauria passat si haguessin trucat a temps. Segons els Mossos d’Esquadra, l’entorn de cinc de les dones que ha enterrat aquesta xacra durant el 2020 –vuit adultes i una menor– coneixien el calvari que patien. I van decidir no ficar-s’hi. Els altres quatre no havien notat cap senyal.

Ni els entorns van avisar les autoritats ni la immensa majoria de les víctimes van denunciar els fets. Excepte una, cap de les mortes havia acudit a una comissaria policial a demanar ajuda. Aquest cas tampoc va servir perquè es dictessin mesures de protecció, ja cap agressor va rebre mesures cautelars.

«Apel·lem a la corresponsabilitat de tots. Quan es detecti un cas, s’ha de denunciar: a la policia, a les entitats, a qui sigui. És molt important que l’entorn afectiu o laboral ajudi la persona», ha pregat la inspectora Montserrat Escudé. «El camí que hem de recórrer per eliminar aquesta xacra passa sobretot per l’educació de tots», ha remarcat el conseller d’Interior, Miquel Sàmper.

La factura de la pandèmia

La policia catalana ha fet públic, en el Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra les Dones, el balanç de denúncies recollides fins al novembre. Les dades mostren que la pandèmia ha impactat de manera significativa en el problema. S’han presentat 10.567 denúncies, un 4,6% menys que en comparació al mateix període del 2019. Entre març i maig, els mesos durant els quals agressor i víctima van haver de conviure forçosament sota el mateix sostre durant més hores que mai, les denúncies per violència masclista van disminuir especialment.

Això significa dues coses: que els maltractadors estaven més tranquils perquè podien controlar les seves dones –la majoria dels esclats violents que acaben en homicidis es produeixen en processos de separació, inconcebibles en confinament– i que elles tenien menys oportunitats per denunciar el seu turment. No significa que la intensitat que la violència disminuís, sinó que la xifra negra es va tornar encara més fosca. És una certesa perquè a través dels telèfons de suport a les víctimes, les trucades durant els mesos de confinament, a diferència de les denúncies, van augmentar. «Alguna cosa estava passant als domicilis», conclou Escudé. 

La dinàmica canvia

Notícies relacionades

L’aigua pujarà dos euros de mitjana per rebut a BCN i 22 ciutats

Valvanera Ulargui: "Les cimeres climàtiques haurien de ser més eficients"

Entre juny i agost, el ritme de denúncies va créixer i fins i tot va superar les que es van interposar a l’estiu del 2019. És a dir, moltes dones van acudir llavors a les comissaries per alertar sobre maltractaments ocorreguts en els mesos anteriors. Però la dinàmica es va interrompre una altra vegada amb les restriccions decretades per frenar la segona onada: més hores a casa van implicar que menys víctimes denunciessin els fets i les dades, després de noranta dies d’ascens, van frenar i es van tornar a situar per sota dels del mateix període del 2019. Les trucades al 112 per violència masclista han seguit un comportament simètric. Durant el confinament, van descendir en un 40% al març, un 25% a l’abril i un 14% al maig.

El 2020, els Mossos han arrestat 4.282 homes per violència masclista, 256 menys que el 2019.