Catalunya posarà 900.000 vacunes de la Covid en el primer trimestre del 2021

Catalunya preveu administrar entorn de 900.000 dosis de vacunes, que servirien per immunitzar 450.000 persones davant la Covid, durant el primer trimestre del 2021, segons ha detallat aquest divendres la consellera de Salut, Alba Vergés, en una roda de premsa des de Calella. Es tracta d’una xifra més àmplia de la previsió inicial, ja que la Generalitat va informar dilluns que uns 300.000 catalans podrien estar immunitzats a mitjans d’abril.

A més, el Govern té clar que la primera vacuna que s’administrarà és la de Pfizer, tot i que també, a partir de gener, s’espera l’arribada dels antídots fabricats per Moderna i per AstraZeneca-Oxford, segons havia precisat Vergés hores abans a ‘Els matins de Catalunya Ràdio’.

El Govern central, per contra, encara no ha precisat quines vacunes aterraran primer a Espanya, tot i que és previsible que siguin les indicades per la Generalitat perquè la Universitat d’Oxford i AstraZeneca estudien fer més proves per resoldre els dubtes sobre l’eficàcia del compost.

Tot i així, el ministre de Sanitat, Salvador Illa, ha descartat que aquests problemes canviïn l’‘Estratègia de vacunació Covid-19’, ja que la UE «està adquirint vacunes de fins a set companyies precisament perquè no se sap quines són les que finalment s’aprovaran». Referent a això, el titular de Sanitat ha insistit que l’Agència Europea del Medicament no autoritzarà cap compost que «no compti amb els requisits de seguretat i eficàcia».

La priorització

El ministre ha revelat, a més, quins són els 15 grups en què l’estratègia divideix la població espanyola per portar a terme la priorització. Malgrat això, tret dels quatre grups que es vacunaran del gener al març, el pla encara no detalla quins aniran a continuació. Ho decidirà el grup tècnic conformat amb les comunitats autònomes més endavant, a mesura que vagin arribant les dosis, es vagi incrementant la seva disponibilitat i augmentant la informació sobre les característiques finals de les vacunes i la immunitat.

L’estratègia contempla tres etapes: la primera, del gener a primers de març; la segona, fins al maig o juny, quan s’espera un increment progressiu de dosis, i la tercera etapa, a partir de l’estiu, amb la previsió que al llarg del 2021 estiguin vacunats tots els espanyols que voluntàriament s’hi prestin, ja que no es contempla fer obligatori el procés. La previsió de la Generalitat és que abans de l’últim trimestre de l’any el 70% dels catalans estiguin immunitzats, cosa que obriria la porta a «recuperar certa normalitat», ha destacat Vergés.

Les residències de gent gran

Tal com va informar el Govern dimarts, ja que ha decidit dosificar la informació i anar-la subministrat amb comptagotes, en la primera etapa es vacunaran quatre grups que sumen 2,5 milions de persones: els residents i els empleats de les residències de gent gran i de persones amb discapacitat; el personal sanitari de primera línia, la resta de professionals sanitaris, i els grans dependents no institucionalitzats.

I la població en el seu conjunt s’ha dividit en els següents grups: personal sanitari i sociosanitari; persones residents en centres de gent gran; població general de més de 64 anys; persones amb gran discapacitat; persones amb condicions de risc; persones que viuen o treballen en comunitats o entorns tancats; persones pertanyents a poblacions vulnerables per la seva situació socioeconòmica; persones amb treballs essencials; personal docent; població infantil; població adolescent i jove (de més de 16 anys); població adulta; població d’àrees d’alta incidència i/o situacions de brots; embarassades i mares que proporcionen lactància natural, i població seropositiva a SARS-CoV-2. I l’ordre de vacunació no necessàriament ha de seguir l’ordre dels grups esmentat.

Les estacions d’esquí

D’altra banda, Govern i autonomies han format un grup de treball per acordar els criteris de protecció davant el virus a les estacions d’esquí. La intenció tant de l’Executiu central com de la Generalitat és debatre les mesures també amb la UE.  França i Alemanya no preveuen obrir les pistes fins al gener.

Així mateix, Vergés, preguntada pel Nadal i la polèmica entre les reunions, de sis o 10 persones, ha insistit que el Procicat està treballant en un document en el qual hi haurà més precisions, i en el qual es detallarà la importància dels grups bombolla.

Vergés també ha recordat els objectius que té Salut per poder seguir el procés de desescalada establert: mantenir l’Rt (velocitat de transmissió del virus) per sota d’u, arribar a mil casos al dia de màxim [ahir van ser més de 1.500] –«que no és una xifra per estar relaxats», ha dit– i un màxim de 300 ucis, «que ens permet poder gestionar el que no és Covid». 

Hospital de Calella

Notícies relacionades

El Govern responsabilitza l'Estat que hagin obert els bars

Pla de vacunes: llum al final del túnel

El Govern ha presentat aquest divendres l’ampliació de l’Hospital de Calella, que dona servei a una població de 861.753 habitants de l’Alt Maresme i Selva Marítima. Com ha explicat el vicepresident del Govern, Pere Aragonès, es preveu l’ampliació de cinc espais hospitalaris. Costarà al Govern uns 36 milions d’euros i estarà llest en cinc anys.

«S’incrementarà en 15.000 metres quadrats l’Hospital de Calella. Hi haurà més llits, més consultoris, més places d’hospital de dia, més serveis com quiròfans d’urgència i d’obstetrícia», ha dit Vergés. L’alcaldessa de Calella, Montserrat Candini, ha recordat que, des del 1992, no s’havia fet «cap intervenció estructural» en aquest hospital.