El president dels metges d'uci: «No estem preparats per a una tercera onada»

El president de la Societat Espanyola de Medicina Intensiva, Crítica i Unitats Coronàries (SEMICUC), Ricard Ferrer, avisa que les unitats de cures intensives (uci) encara continuen plenes i no estan preparades per fer front a una possible tercera onada de Covid-19. Ferrer, que és el cap del Servei de Medicina Intensiva de l’Hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona, adverteix que, «ara mateix un llit d’uci és un recurs molt disputat».

Segons el Ministeri de Sanitat, els ingressats per coronavirus ocupen actualment el 28% dels llits uci a Espanya, cosa que es considera «risc extrem» al ser una taxa superior al 25%. En aquest sentit, Ferrer explica que les ucis continuen amb una capacitat estesa respecte a la que tenen de forma estructural, és a dir, han hagut d’habilitar nous llits de crítics amb aparells i personal especialitzat.

No obstant, l’especialista assenyala que aquests llits són circumstancials majoritàriament i demana que s’adhereixin estructuralment al sistema sanitari. Malgrat aquesta ampliació, les ucis estan a màxima ocupació en el gruix de les comunitats autònomes, segons Ferrer, que destaca el cas d’Astúries, que està patint especialment una alta incidència de coronavirus, quan té una dotació estructural limitada.

Compromís i vocació

També adverteix d’una falta de professionals, «tot i que els centres sanitaris hagin contractat molt personal eventual i hagin recuperat metges ja jubilats». «Els metges retirats venen per compromís i vocació. Quan se’ls demana que vinguin a treballar és perquè no trobem intensivistes en el mercat laboral», explica.

Segons Ferrer, si bé Espanya forma professionals cada any, el menor salari percebut en comparació amb altres països europeus fa que els especialistes migrin cap a l’estranger a la recerca de millors condicions laborals. Per combatre aquesta insuficiència, el facultatiu ha dit que «probablement necessitaríem més places MIR per formar més intensivistes, però també hauríem d’aturar aquest flux d’especialistes que marxen».

Afectació heterogènia

El director del Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries del Ministeri de Sanitat, Fernando Simón, va assegurar el 3 de novembre passat que la gran majoria de comunitats no havien hagut de suspendre fonamentalment la seva activitat hospitalària programada, cosa que Ferrer corrobora. «Els hospitals grans i de nivell universitari, que són més flexibles davant les creixents demandes, sí que han pogut compatibilitzar les intervencions Covid i no Covid».

No obstant, reconeix que l’afectació «és molt heterogènia» i alguns hospitals mitjans i petits sí que han hagut de suspendre programacions quirúrgiques. Ferrer ressalta que la possibilitat d’atendre totes les patologies, incloses les no derivades del coronavirus, «ha sigut un gran èxit», perquè la primera onada els va desbordar i va impedir practicar els programes quirúrgics i la resta de l’activitat habitual ales ucis.

Aquest triomf ha sigut possible, segons el doctor, gràcies a un «esforç importantíssim» per desplegar llits i al sacrifici dels sanitaris.

Ferrer mostra la seva preocupació per l’inici de la desescalada de la segona onada en algunes comunitats, com aCatalunya, i demana que la suavització de les restriccions es faci amb «cautela» perquè les «ucis encara estan plenes» i amb l’augment de la mobilitat creix, per exemple, el risc d’accidents de trànsit i ferits que necessiten ingressar en llits de crítics.

Dues o tres setmanes d’espera

Notícies relacionades

Coronavirus a Espanya i el món: Última hora de la Covid | Notícies en DIRECTE

Catalunya estudia la fórmula '10 adults més nens' per als àpats de Nadal

L’especialista assenyala que durant la segona onada de la pandèmia, l’Hospital de la Vall d’Hebron en el qual treballa ha tractat més pacients amb traumatisme cranioencefàlic o amb fractures de columna vertebral, cosa que no va succeir en la primera onada i amb el confinament total. «Amb això no dic que la gent deixi d’utilitzar mitjans com la bicicleta, sinó que hem de ser molt cautelosos amb el virus i amb les altres patologies», puntualitza.

L’intensivista augura un termini de dues o tres setmanes per rebaixar la pressió a les unitats de cures intensives dels hospitals espanyols. De moment, Ferrer insta a «creuar els dits» i a esperar que no hi hagi un increment de casos i una tercer onada imminent, ja que llavors sí que s’haurà de deixar d’atendre certs pacients a les unitats de cures intensives.