¿Per què ens enfadem quan no ens responen a WhatsApp?

Cada dia, els 2.000 milions d’usuaris de Whatsapp envien fins a 100.000 milions de missatges a través de l’app, la indiscutible líder mundial en missatgeria. Tot i que aquesta tecnologia facilita la connexió entre usuaris com mai s’havia vist, les seves falles també afecten les relacions interpersonals, cosa que genera el que es coneix com a ‘tecnoestrès’.

Part d’aquest impacte es deu a la dificultat humana per gestionar la incertesa. «El fet que la tecnologia ens permeti una resposta immediata no significa que sigui saludable fer-ho», explica Manuel Armayones Ruiz, investigador de la UOC i psicòleg expert en salut electrònica. Si no obtenim una resposta a l’instant, ja sigui perquè el receptor no està connectat, no pot respondre o està pensant com fer-ho, el nostre cervell intenta omplir aquest buit amb falses expectatives o interpretacions sobre l’altre.

Addicció per disseny

Les xarxes socials alimenten i exploten aquest factor. Així, Whatsapp –propietat de Facebook– marca en vermell el nombre de missatges que tens per llegir, t’avisa de si l’altre usuari està connectat i escrivint i assenyala amb els ‘checks’ si ha rebut o llegit el missatge que li hem enviat i fins i tot a quina hora ho ha fet.

Sí, algunos y suele ser pq se me olvida poner emoticonos. Si usas cierto humor negro aún con gente con mucha confianza, y más siendo mujer, se creen que estás enfadada, a no ser que uses emoticonos. Si eres hombre no pasa tanto, esa es mi percepción.

— Neusss73 (@neusss73) 18 de noviembre de 2020

Al llarg dels anys l’aplicació ha anat afegint aquestes funcionalitats perquè, d’aquesta manera, utilitza la nostra necessitat de resposta per retenir-nos més temps. Això, al seu torn, li permet obtenir més dades personals, el pilar del seu model econòmic. Com totes les plataformes digitals, el Whatsapp està concebuda per ser addictiva, però això també pot generar-nos ansietat. «El seu disseny ens fa que mirem de respondre ràpidament a aquesta incertesa, cosa que genera en l’altre una incertesa similar», assenyala el professor.

Impacte de la pandèmia

La crisi sanitària del coronavirus ha accelerat el salt a la vida digital i, amb això, l’empremta que deixen en nosaltres aquestes tecnologies. Al març, les mesures de confinament van fer que l’ús de Whatsapp a Espanya es disparés fins a un 76%, segons Kantar. En paral·lel, un estudi de la UOC detecta un augment de la fatiga digital, amb entre el 30 i el 40% dels ciutadans experimentant més nivells d’ansietat per aquesta combinació de restriccions, preocupacions laborals, econòmiques o de salut i una comunicació digital més gran.

La que era mi jefa hasta hace un año escaso, al mes o menos ya empezaba a mandar mensajes a partir de las 22:30 de la noche sin yo aún terminado mi trabajo para que a las 6 de la mañana fuera a otro si preguntar si podía o no, era si o si

— la flaca (@laflacaresiste) 17 de noviembre de 2020

Armayones alerta que, amb la irrupció del teletreball, els malentesos que succeïen amb Whatsapp en l’esfera privada ara també passen «amb caps que temen no tenir una resposta immediata del seu equip». ¿Qui no s’ha sentit aclaparat per rebre missatges en horaris fora de l’horari de treball o per recordar-te que tens un e-mail al qual respondre immediatament?

Trampa comunicativa

Fins i tot quan sí que comuniquem, l’ús d’aquestes plataformes porta a malentesos recurrents. Un únic missatge amb la nostra parella, amics o familiars pot complicar-nos el dia. Això es pot deure a la falta de to i de comunicació no verbal, totes dues essencials per interpretar el significat de les paraules.

Esa emoción puede ser buena o mala. Si es mala generan los malos entendidos. El lenguaje escrito nunca será tan claro como el lenguaje oral, exactamente por la falta de la “emoción” o las “expresiones faciales” tan característica durante el habla.

— Leander Cap (@Leandercap) 18 de noviembre de 2020

La primera ha intentat ser suplerta amb els àudios (que no solucionen la necessitat d’immediatesa); la segona, amb la creació d’emojis. Malgrat la seva popularitat, aquests també poden causar problemes, ja que no tothom els llegeix igual. Així, una cara amb una picada d’ullet pot servir tant per expressar complicitat com agressivitat o una connotació de flirteig.

Segons els experts, això es deu a la falta d’adaptació humana al vertiginós ritme de la comunicació digital. «El nostre cervell està programat per a la interacció directa i que es complementa amb la comunicació no verbal, una cosa que no existeix en l’aplicació», apunta el terapeuta Luis Muiño en el podcast ‘Entén la teva ment’, que assenyala que aquestes males interpretacions, que ja es produïen en escrit, s’han accelerat al mateix ritme que els mateixos sistemes de comunicació.

Sortir del ramat

Notícies relacionades

El 57% de les famílies catalanes compren les joguines un mes abans de Nadal

ALDI llança la seva gamma Special de productes gurmet

Malgrat la seva cara fosca, aquestes plataformes també tenen avantatges. L’any passat una investigació sobre 200 persones de l’Edge Hill University del Regne Unit va concloure que les persones que passen més temps en aplicacions de missatgeria se senten més a prop d’amics i família i experimenten, com a conseqüència, un augment de la seva autoestima.

Acabé desinstalando Whatsapp. Desde entonces, no tengo ansiedad y tengo un trato más cercano con amigos y familia. Los tengo que llamar por teléfono y eso me ha llevado a reducir el número de personas con las que estar en contacto. Han sido todo ventajas, lo recomiendo.

— Aitor Tilla (@MrBlocked2) 18 de noviembre de 2020

Armayones insisteix que el problema no és la tecnologia sinó l’ús que li donem». Malgrat aquest disseny addictiu, assenyala que hi ha maneres d’esquivar els efectes perversos de les aplicacions de comunicació com reduir-ne l’ús, eliminar els ‘double check’, demanar aclariments als teus interlocutors per evitar males interpretacions i utilitzar més les trucades per als temes importants. Tot i així, en una societat hiperconnectada i exigent amb la immediatesa, aplicar aquests consells no és tasca fàcil. «El cost social per sortir d’aquest ramat digital és molt alt», conclou el professor.