Dos científics troben 'or tecnològic' al subsol marí de Fuerteventura

El treball de recerca encara es troba pendent de publicació científica, per la qual cosa els investigadors sol·liciten cautela sobre els resultats, però el diari ‘La Provincia’, del grup Prensa Ibérica, ha pogut saber que les lleis o proporcions trobades permetrien una explotació rendible del mineral, si a la zona d’on s’han extret les mostres, a Cabo Blanco, Fuerteventura –avui sota jurisdicció militar– es permetés l’extracció del mineral. 

La concentració de parts per milió a les mostres de Fuerteventura quintuplica la concentració de terres rares més elevada trobada en altres zones de les Canàries anteriorment investigades. De fet, l’any passat Mangas i Méndez, van presentar juntament amb diversos científics més, de les universitats de Barcelona i Còrdova, els resultats d’una investigació feta a Gran Canària, en què les concentracions de terres rares es movien entre els 500 o 600 grams per tona en traquites i fonolites, amb algunes mostres amb concentracions de fins a quilo i quilo i mig per tona. L’estudi, publicat en el ‘Journal of Geological Exploration’, va posar en relleu l’existència d’un nou tipus de jaciment no convencional de terres rares en illes volcàniques oceàniques.

Doble rendibilitat

La sorpresa s’ha produït al continuar a Fuerteventura l’estudi fet a Gran Canària i detectar concentracions de més de vuit quilos per tona, molt superiors a les que se suposa que poden existir a les crostes de ferro manganès que hi ha a les ‘sea mountain’ pròximes a les Canàries, com la muntanya Tropic, o a les localitzades per investigadors japonesos en llots submarins al Pacífic, que en les millors mostres, es mouen molt per sota dels cinc quilos per tona, contra els més de vuit de Fuerteventura.

Per descomptat, és necessari continuar la investigació per conèixer si les vetes de carbonatita localitzades són prou grans perquè la seva explotació resulti rendible, i ampliar la investigació a altres zones de Fuerteventura i de les muntanyes submarines pròximes.

La possible existència de jaciments de minerals susceptibles de contenir altes concentracions de terres rares suposa una notícia de gran interès científic i econòmic: des del punt de vista científic, amplia enormement les expectatives de fer ciència bàsica a l’arxipèlag, i des d’una perspectiva econòmica planteja la possibilitat d’una futura explotació rendible de materials minerals d’extraordinari valor econòmic, imprescindibles avui per al desenvolupament de l’economia verda i les tecnologies de la comunicació.

El reducte mongol

Notícies relacionades

Brussel·les llança un pla per garantir el proveïment de 'terres rares'

El botó nuclear de Pequín

Les terres rares –denominació que agrupa 17 elements de la taula periòdica, 14 d’ells el grup dels lantànids–  es troben repartides per tot el planeta, presents en altres minerals, normalment en concentracions tan escasses –al voltant de 100 grams per tona– que fan econòmica i ecològicament inviable la seva explotació, per l’enorme quantitat de material rebutjat que produirien.

En l’actualitat el 90% de la producció mundial està concentrada en una única mina de Mongòlia Interior (Xina) amb vetes que contenen les concentracions de terres rares més elevades fins ara conegudes, de fins a 20 quilos per tona. Des del 2010, i en el context de represàlies polítiques al Japó i de la seva guerra comercial amb els EUA, la Xina manté fèrriament el control de les seves exportacions, a les quals ha imposat aranzels molt elevats, que han disparat els preus.