El decebedor inici de curs dels universitaris de primer

Anna Sala, estudiant d’Infermeria a la UB

Anna Sala viu de forma atípica el seu primer any universitari. La jove estudiant d’Infermeria al Campus Clínic de la Universitat de Barcelona va començar el curs el 13 d’octubre, el mateix dia que el Govern va acordar amb les universitats limitar la presencialitat al màxim. Així, al cap de dos dies, el seu format de classes va passar a ser totalment ‘online’, amb l’excepció dels exàmens i les pràctiques, que s’havien de fer a la facultat. La jove ha afrontat amb ganes la carrera, però encara s’està adaptant al nou format: «No és fàcil començar una etapa tan important en aquestes condicions», afirma. 

Com a la majoria d’alumnes, les classes telemàtiques no li agraden. Anar a classe és essencial, segons la seva opinió. «Res compensa la presencialitat ni els avantatges que comporta», afirma. La docència ‘online’ no la porta malament, però comenta que s’ha de ser persistent. «Es fa molt complicat portar-ho tot al dia perquè s’ha de ser molt constant, més del que em pensava», diu. Malgrat la feina que suposa, no creu que els professors els demanin més continguts de l’habitual perquè «al final, els continguts que es donen no poden variar gaire d’un any per per l’altre». I se solidaritza amb els docents. «Fer una classe a una pantalla tampoc és una situació ideal per a ells», afirma. Els problemes més típics amb què es troba són les fallades de connexió o els canvis de formats a última hora que alteren els seus plans.

Tenir o no tenir un pis aquest curs ha sigut un dilema per als estudiants que havien de desplaçar-se per fer algunes pràctiques presencials. L’Anna, originària de Cervera (a Lleida), el té, però no sap si la compensa. «Podria passar setmanes senceres a Cervera, però hi ha altres setmanes en què he d’estar a Barcelona dos dies seguits o més» i hauria de gastar molts viatges de bus si no el tingués. Almenys està contenta al pis i encantada amb les companyes amb qui el comparteix.

Luana Raffio, estudiant de Disseny a la UB

Després d’uns mesos intentant adaptar-se a la nova manera de fer classes, Luana Raffio admet que hi ha molt a millorar. En el seu cas les classes telemàtiques suposen un repte difícil d’afrontar per a una estudiant de primer: «Vinc d’un batxillerat humanístic i la veritat és que noto molt a faltar el recolzament d’un professor de manera pròxima a l’hora de fer treballs de disseny, perquè al contrari que els meus companys em falten aquests coneixements previs».

Els materials són un altre dels grans problemes a l’hora d’abordar certs aspectes més pràctics en les classes, quan en altres anys, gràcies de la presencialitat, la mateixa universitat els proporcionava, en l’actualitat són els mateixos estudiants que s’han vist obligats a aconseguir-los de manera pròpia. «Jo he tingut sort perquè soc de Mataró i aquí hi ha diferents botigues de belles arts on puc aconseguir el que necessito per als meus treballs, però el que sí que ens hem trobat és que moltes persones de la carrera, que per l’especificitat dels materials, que solen ser molt concrets, els costa aconseguir-los i l’únic que poden fer els professors en aquest cas és ajornar l’entrega de treballs, però tot i així és complicat».  Així mateix és un repte puntuar a través de fotografies treballs esculturals o maquetes que tradicionalment s’analitzaven de manera presencial i de nou les dificultats d’alguns estudiants a l’hora de connectar-se a internet els suposa un hàndicap comparat amb altres companys. 

Comenta que per sort els seus professors estan proporcionant tutories personals per a cada persona, cosa que facilita l’experiència del primer any, donant una oportunitat per a classes més personalitzades, tot i que la realitat és que, en assignatures com disseny industrial, o altres classes més pràctiques, aquestes tutories serveixen de poc. 

Xavier Cucurella, estudiant de Turisme a la UdG

Xavier Cucurella, estudiant de Turisme del centre Mediterrani, adscrit a la Universitat de Girona, ens explica el repte que suposa la nova manera d’impartir classes tant per a professors com per a alumnes: «La meva experiència amb les classes ‘online’ ha sigut decebedora. Vam començar el curs amb una semipresencialitat que després va passar a ser ‘online’ 100% i es nota que des del centre no estaven preparats».  

A nivell personal prefereix seguir amb les classes ‘online’ i admet que és més còmode fer-les d’aquesta manera: «Jo visc bastant lluny de Barcelona, de manera que he guanyat bastant podent fer aquestes classes des de casa, tot i que és veritat que de manera presencial continuen sent millors pel que fa al contingut». Afirma que alguns professors semblen tenir més dificultats al fer ús de les plataformes interactives a distància i entre ells no hi ha un consens a l’hora de decantar-se per una plataforma o una altra: «Alguns professors utilitzen el moodle del campus, altres el del centre i altres demanen les entregues per correu, això és una mica confús per a nosaltres, hi hauria d’haver més coordinació».

La participació en les classes s’ha vist afectada i la interacció alumne-professor és gairebé nul·la. Molts alumnes prefereixen no activar la seva càmera web ni el micròfon, cosa que converteix aquestes sessions en monòlegs per part dels professors: «És una cosa incòmoda quan el professor pregunta alguna cosa i ningú contesta, si fos de manera presencial això seria totalment diferent, està clar que encara ens queda molt per adaptar-nos». Encara així es mostra positiu davant la situació i com tot diu, és qüestió d’adaptar-se. 

Andreu Pérez, estudiant d’Enginyeria Informàtica a la UdL

El curs de Andreu Pérez, estudiant de primer d’Enginyeria Informàtica a la Universitat de Lleida, va millor del que s’esperava. L’organització del seu curs fins a finals d’octubre era mixt, amb la part teòrica telemàtica i la pràctica, presencial. Ara, sent tot ‘online’, veu que la seva capacitat d’estudi ha canviat: «Em costa molt més estudiar, em costa molt més concentrar-me que abans anant a classe». No obstant, afirma que amb dedicació i una mica d’esforç «tot es fa».

Notícies relacionades

Els universitaris catalans, desconcertats amb el tancament d'aules

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La classe que més li costa amb el nou format és la de programació, perquè el contacte amb el professor és clau: «En les classes presencials si tenies un exercici i si no te’n sorties venia el professor i t’ho solucionava en un moment. Ara també tenim la seva ajuda, però és més complicat que vegi el que estàs fent». Amb tot, entén les circumstàncies i creu que els professors ho fan de la millor forma possible: «Estan fent el possible per facilitar-nos la feina des de casa». El problema més comú amb què es troba és la connectivitat a internet perquè al seu poble (Oliana) la connexió no és gaire bona.

A l’haver fet classes presencials ha pogut conèixer i integrar-se amb els seus companys de curs, a més d’utilitzar les xarxes socials i les plataformes de videoconferències per conèixer-se millor. A l’Andreu li agradaria canviar la situació al més aviat possible per poder tornar a classe i veure els seus companys, però prefereix esperar: «Prefereixo estar-me ara fins al febrer tancat a casa i a partir del febrer poder anar presencialment que tornar a començar ara perquè al febrer tornem estar a casa tancats» afirma el jove, que es mostra favorable a sacrificar-se ara per poder estar millor en el futur.