El confinament dispara l'anorèxia i la bulímia

«S’ha d’entendre que tot parteix d’una situació d’autoestima molt baixa i uns ideals de bellesa molt marcats. Sabem que el confinament ha afectat la salut emocional de moltes persones, i les que tenien aquesta patologia prèvia han desenvolupat un trastorn de la conducta alimentària», exposa el doctor Eduard Serrano, coordinador de la unitat de Trastorns de Conducta Alimentària de l’Hospital Sant Joan de Déu. 

«Moltes d’aquestes persones, la majoria nenes però també dones adultes, han aplicat conductes restrictives al menjar: han deixat de menjar, han augmentat l’exercici físic per cremar més, s’han provocat els vòmits o han utilitzat laxants», explica Teia Planes, cap de la unitat de trastorns de conducta alimentària de l’Hospital Clínic de Barcelona. A diferència de l’anorèxia nerviosa, la bulímia també té un component d’afartaments de menjar que després les malaltes miren d’alleujar. «Les dues conductes han augmentat, en nombre de casos i en gravetat», afegeix Planes.

Sistema sanitari saturat

A l’Hospital Clínic, les noies ingressades amb trastorns de conducta alimentària representaven un quart de la planta abans de la pandèmia. «Ara estarem arribant a la meitat. Els ingressos s’han duplicat. Hem tingut moltes demandes d’ingressos, i el problema és que les noies que ens estan arribant ara han perdut molt pes i la malaltia ha evolucionat massa ràpid», explica la doctora. Una tesi que comparteix Serrano. «Avui ens arriben les nenes i adolescents que van emmalaltir els mesos de març i abril, i que en menys de mig any deuen haver perdut 10 o 20 quilos». ¿Si es manté aquesta evolució, pot ser que les unitats terapèutiques se saturin i no admetin més pacients? «Esperem que no passi i la desescalada hagi reduït també l’impacte de la malaltia», diu el doctor.

«L’augment ha sigut brutal, constantment tenim trucades de pares i mares que estan veient conductes de risc i no saben com actuar», confessa Sara Bujalance, directora de l’Associació Contra l’Anorèxia i la Bulímia. En els tres primers mesos del confinament l’entitat va atendre 1.431 famílies. Durant tot el 2019 van ser 1.200 les atencions fetes. «Hem triplicat les peticions d’ajuda, i ens trobem moltes famílies desateses. Truquen al CAP i no els agafen el telèfon, i així és molt difícil poder començar a fer el tractament, afegeix Bujalance. Una apreciació que també comparteix Serrano. «La saturació dels CAP, però també dels CSMIJ [Centres de Salut Mental Infantil i Juvenil] ha fet que moltes nenes hagin empitjorat. Hi ha casos que ja estaven diagnosticats però s’han agreujat perquè les visites amb els psicòlegs o psiquiatres s’han hagut d’ajornar o s’han hagut de fer de forma telemàtica, afegeix el doctor. «En aquests casos el diagnòstic primerenc és molt important», insisteix Bujalance.

Els pares, més presents

Part de l’augment de casos s’explica, també, pel diagnòstic més gran que poden fer els pares. «Per primera vegada hi ha hagut famílies que, al conviure les 24 hores amb els seus fills, han vist que vomitaven després de menjar o que no menjaven», assenyala Bujalance. «Hi ha hagut un diagnòstic més gran. Hi havia nenes que vomitaven a l’escola o quan els pares no hi eren. Nenes que menjaven soles o llençaven l’entrepà del dinar sense que els seus pares ho veiessin. El confinament ha permès aflorar tot això», afirma Planas. Però això només és una part del problema. «També hi ha hagut nenes que ens expliquen que els pares, teletreballant, no s’adonaven de res. O que els enviaven a elles a fer el menjar i allà tenien un control del 100% sobre el que menjaven», comenta Serrano.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

«També els mems han fet molt mal», afegeix Planas. «Hi ha nenes que veien aquestes imatges de ‘Després del tancament sortirem tots rodant’ que a tu o a mi ens deixen rient i a elles els entra al cap i els afecta moltíssim. Moltes nenes van acabar pensant que el tancament per si mateix les engreixaria», afegeix la doctora. Tot això afegit a l’augment del consum d’internet: els ‘cossos perfectes’ d’Instagram, els tutorials per fer esport a casa i els vídeos de Youtube on es mostren els vòmits o les restriccions de menjar com un mode de vida saludable tampoc han ajudat a calmar les obsessions.

Per mirar de contrarestar aquest efecte, ja fa anys que l’Hospital de Sant Joan de Déu té un compte d’Instagram on les pacients amb anorèxia i bulímia expliquen les seves històries a la xarxa. «És una forma que elles es comprometin amb la seva recuperació i, alhora, sensibilitzar altres noies que puguin estar en la mateixa situació», aclareix Serrano. La pràctica també l’ha emulat, durant el confinament, el Clínic. «L’hem utilitzat com un perfil privat perquè les nenes compartissin les seves experiències i es poguessin ajudar entre elles. La veritat és que ens ha sigut molt útil. Potser el segon pas sigui obrir-lo al públic. Però el que és evident és que és una eina que ens està ajudant en la recuperació», afirma Planas.