Reptes del comerç per tornar a apujar la persiana

Milers de botigues tancades a Barcelona(entorn del 30% en ple centre i sobre el 5,5% fins a la data en els eixos comercials de barri) constaten amb cruesa, en forma de llocs de treball perduts i alguns carrers desangelats, la urpada de la crisi sanitària al comerç.Salvador Vendrell i Gabriel Jené, presidents de les dues grans patronals de la capital catalana, Barcelona Comerç (eixos de barri) i Barcelona Oberta (eixos cèntrics i turístics), amb veus ara més unides per la difícil conjuntura, analitzen des del fòrum de debat Primera Plan@ d’EL PERIÓDICO, via telemàtica, la situació d’aquest sector clau per a l’economia local i els reptes per tornar a apujar el màxim de persianes.

Contra les restriccions i entre dues realitats

El mateix dia d’aquest debat va arribar el revés de l’alentiment de la desescalada,que deixa fora de joc els centres comercials i molts restaurants que no poden funcionar sense sopars. «Estem en xoc, amb una crisi profunda i un gran abandonament per part de l’Administració», dispara Jené, que veu la mesura sectària, al deixar fora de joc aquest 85% de petits i mitjans operadors que conformen espais com l’Illa Diagonal o Glòries. El Govern, valora, torna a mostrar «atonia i falta d’empatia amb la situació». «S’ha de defensar el comerç perquè tots tenim dret a l’activitat, com en altres comunitats autònomes. Els tancaments aniran a més», vaticina Vendrell. Tots dos demanen reobrir ja aquests espais i ampliar els aforaments, ara del 30%, davant les mesures preventives que desplega amb rigor el sector.

Estimenmés de 6.000 clausures al centre, i unes 3.500 en els 24 eixos de barri(en aquest cas incloent restaurants i serveis). Descarten apostar de moment per la promoció davant

l’actual situació, però sí que reclamenexoneració de taxes i ajuts als lloguers,ja que no intueixen una mica de llum fins a la Setmana Santa, amb sort. Jené exigeix una gestió millor: «Ha sigut pitjor que la mateixa pandèmia i les conseqüències econòmiques catastròfiques afectaran el benestar social en els pròxims anys. «Les empreses estem a l’uci, com la pandèmia al març».

Sense ajustos en els lloguers no hi haurà reobertures

El sotrac de la Covid-19 ha evidenciat dues realitats: la de Ciutat Vella i part de l’Eixample, ofegada per la falta de turisme; i la dels barris perifèrics, a la superfície pels veïnats abocats al comerç de proximitat també pel confinament municipal. En un cas s’han perdut de 12.000 a 15.000 llocs de treball, calculen, i en l’altre uns 9.500.

No hi ha varetes màgiques per recuperar el pols comercial previ al coronavirus, però coincideixen quesense un ajust dels lloguers serà impossible ressuscitar milers de negocis.«A curt termini les botigues no reobriran. Caldrà esperar més enllà del 2022 i veure com es reorganitzen els eixos si no hi ha mix comercial». Jené incideix que les grans corporacions mantindran la seva presència i hegemonia a les zones ‘prime’ (més cotitzades), fomentant l’oferta «experiencial» que es vincula també a la posterior compra ‘online’. Però la presència de comerços en locals petits i mitjans amb valor afegit, identitat i capacitat de projecció dependrà de poder accedir a rendes més realistes. «Si els preus segueixen com ara, seguiran deserts», argumenta el líder de Barcelona Oberta, convençut que«si el 2022-2023 el centre continua així, se’ns mor la ciutat».Creu que el visitant busca a Barcelona una oferta diferencial i arrelada que «el virus no pot matar». «El reajustament és obligatori perquè ja hi ha més oferta que demanda» i s’està notant als barris, intervé el seu homòleg.

Un pacte per la mobilitat compatible amb la venda

El comerç es va posar les mans al cap amb elscanvis en la mobilitat impulsats amb motiu del desconfinament,tancant carrers i eliminant carrils de trànsit. «No tot Barcelona és el Portal de l’Àngel, quan es fan accions que afecten l’activitat d’un eix cal consensuar-les», en lloc d’«executar des d’un despatx», es queixa Vendrell. Jené creu que l’ajuntament s’ha adonat que ho va fer «malament» i «amb nocturnitat». S’alineen amb polítiques sostenibles i d’emergència climàtica, però «amb diàleg». Han començat a veure «gestos», com la marxa enrere en la Via Laietana, però reclamen que no s’avanci ni un sol pas en la matèria sense consultar el sector més afectat. Va arribar el punt, afegeix, que els «preocupava més la mobilitat que la mateixa pandèmia». «Els clients no arribaven al centre i això ens estava matant».

Segons el seu parer, «el botiguer no pot seguir sent el germà pobre». «Ens tenen en compte però no acabem decidint sobre les capacitats i polítiques de la ciutat» en la seva evolució urbanística.

Només alguns eixos, per la seva estructura, els han adoptat amb braços oberts i èxit, comCreu Coberta o Gran de Gràcia.

Dels APEU a l’imparable avenç de la venda ‘online’

La pandèmia ha marcat un punt i a part en ladigitalització del comerç tradicional.La venda ‘online’ «ha vingut per quedar-se» i la crisi sanitària ha sigut com «l’última oportunitat perquè el ‘retail’ es posi al dia», diu el portaveu de Barcelona Comerç. Més enllà de tenir pàgines web o fer venda ‘online’,les eines digitals s’han disparat, afegeix Gabriel Jené, citant l’ús de WhatsApp per vendre peix fresc de forma personalitzada o les xarxes socials per difondre un servei de menjars a domicili. «La tecnologia es democratitza cada vegada més i les administracions han d’ajudar en el procés», d’acord amb ladesequilibrada lluita que ofereixen grans plataformes com Amazon,raona.

El nou model de gestió professional per als eixos que així ho desitgin, elsAPEU, a punt de ser aprovats pel Govern,també s’ha convertit ara en prioritari. «Han de ser vistos com unaoportunitat.A Barcelona parlem de promoció econòmica i no se li ha de tenir por, però falta pedagogia», assumeix el portaveu dels barris. «No és una llei més, és estratègic per a les ciutats, que han de tenir un relat per ser atractives i el comerç té un paper fonamental», intervé Jené. La professionalització, amb gerències i plans potents de dinamització (que inclouen l’auge digital), es contempla com a indispensable percompetir amb els centres comercials i les grans plataformes de la venda. «Cal trencar el meló i començar ja».

Menys temps a les botigues i a l’espera del turisme

Notícies relacionades

Apagada generalitzada a Espanya: ¿què ha passat amb la llum?

Altres jornades històriques a les fosques

Elshàbits de compra, coincideixen, han canviat substancialment més enllà de la que s’exercita ‘online’. Tot i que la tecnologia permet que el consumidor arribi a la botiga «molt informat, sabent el que vol» i amb decisions ràpides, il·lustra Vendrell, conforme als horaris restringits i aforaments reduïts. «Veiem que surten al carrer a comprar, no a mirar com abans», prossegueix. Per al seu col·lega, la previsió ha desaparegut. «Tot canvia diàriament», però intueix una inflexió perquè malgrat la crisi de molts ciutadans, també n’hi ha d’altres amb «estalvi acumulat en aquests mesos» i«ganes de sortir, anar a restaurants i comprar».

Veuen imprescindible que la marca Barcelona recuperi posicions i sigui un pol d’atracció, defensa aquest últim. «No estic d’acord en reformular el model turístic, està bé plantejar-ho per al futur, però la realitat és que l’estructura econòmica de la ciutat és aquesta». Renega de «destruir empreses i ocupació» per mirar de donar un gir a la recerca d’un model «idíl·lic» que «pot ser molt bo el 2030 o 2040», però que ara veu impossible. I advoca per «recuperar mentrestant les constants vitals» de la ciutat i la seva atracció turística, «no de sol i platja», sinó de congressos, negocis, esdeveniments esportius i culturals, cita.