Els alumnes espanyols s’estanquen en matemàtiques i segueixen per sota de la mitjana europea

L’informeTrends in International Mathematics and Science Study(TIMSS) de l’Associació Internacional per a l’Avaluació del Rendiment Educatiu (IEA) ha revelat un estancament en els resultats delsestudiants espanyols en matemàtiques el 2019,que els manté per sota de la mitjana de la UE i de l’OCDE.

Aquest informe recull l’anàlisi que aquesta associació realitza cada quatre anys sobre el rendiment dels alumnes de quart de primària en matemàtiques i en ciències. L’última edició es va portar a terme durant la primavera de l’any passat entre9.500 alumnes de 58 països.

A través d’una nota, el departament que dirigeix Isabel Celaá explica que Espanya va registrar un increment de 23 punts entre el 2011 i el 2015 en matemàtiques, i després d’aquells anys s’hamantingut en els mateixos nivells. De fet, en aquest últim estudi, els alumnes han obtingut una mitjana de 502 punts, tres menys que fa quatre anys.

Aquesta puntuació col·loca el país a 11 punts de la mitjana ponderada de la UE, segons explica el Ministeri d’Educació, i a 25 de la mitjana dels països de l’OCDE analitzats en l’informe. Així, Espanya se situa a nivellssimilars d’Eslovàquia i Sèrbia, i està per sobre de països com França.

En el comunicat, Educació assenyala que, entre els dominis de contingut que va avaluar la prova de matemàtiques, els millors resultats dels estudiants espanyols es produeixen en el domini de números (506 punts), seguit del domini de dades (499) i, finalment, el domini de mesures i geometria (494). Pel que fa als dominis cognitius, la puntuació més gran es va aconseguir en aplicació (506 punts), seguit de coneixement (499) i raonament (497).

Respecte al 2015, el ministeri destaca la baixada de nou punts en mesures i geometria i de 10 punts en dades.

Sobre les ciències

L’informe inclou, a més, l’ampliació de mostra, a petició seva, de cinc comunitats autònomes i de les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla. Castella i Lleó (528 punts) i La Rioja (527) han sigut les més destacades i, el departament de Celaá remarca que aquesta última i elPrincipat d’Astúries milloren els seus resultats respecte al 2015, al sumar nou i dos punts, respectivament.

En ciències, el rendiment mitjà dels estudiants d’Espanya (511 punts) éssimilar al d’Itàlia i Xipre,però se situa a 15 punts de la mitjana de l’OCDE (526) i a tres de la mitjana ponderada per la població de cada país de la UE (514). Respecte al 2015, ha baixat set punts, tot i que en segueix sis per sobre dels nivells del 2011 (505 punts), ha explicat Educació.

En aquest sentit, assenyala que, dels tres dominis de continguts de ciències, els estudiants espanyols obtenen els resultats més alts en ciències de la terra (518 punts), seguit de ciències de la vida (514) i ciències físiques (503). En els dominis cognitius avaluats en ciències, el rendiment més alt s’obté en coneixement (514 punts), seguit d’aplicació (511) i raonament (507).

També en aquest àmbit,Castella i Lleó és la comunitat que aconsegueix uns resultats més bons(535 punts), seguida del Principat d’Astúries (534), La Rioja (531) i la Comunitat de Madrid (523).

La comunitat que més baixa, Madrid

El ministeri apunta que la comunitat amb més baixada en ciències ha sigut la de Madrid, que ha caigut 16 punts respecte al 2015 (de 539 a 523 el 2019), seguida de Castella i Lleó, que baixa 11 punts, dels 546 als 535, tot i que manté el primer lloc.

Sobre els resultats en aquestes matèries, l’informe TIMSS destaca l’«impacte positiu» quel’escolarització durant l’etapa de 0 a 3 anys hi té a llarg termini. De fet, l’estudi registra una diferència de cinc punts a la UE i de 10 en la mitjana de l’OCDE entre els alumnes que van cursar primer cicle d’educació infantil i els que no; i a Espanya, aquesta diferència creix fins als 26 punts.

En aquest sentit, el ministeri indica que l’alumnat espanyol que va assistir al primer cicle d’educació infantil és del 75%, «molt per sobre de la mitjana de la resta de països» de l’OCDE (52%), i del total de la UE (43%).

D’altra banda, el departament que dirigeix Celaá indica que l’informe estudia també la influència del context personal i sociodemogràfic en els resultats dels alumnes, amb variables com el nivell de formació i elnivell d’ocupació dels pares, o el nombre de llibres que es tenen a casa.

Un sistema equitatiu

En aquest sentit, assenyala que en tots els casos s’observa un efecte de l’entorn en el rendiment dels alumnes, però aquest és sempre menor en el cas d’Espanya que en la mitjana de l’OCDE i la mitjana ponderada UE, cosa que apunta a un nivell d’equitat més gran.

Per exemple, en matemàtiques, cada dècima addicional de l’índex social, econòmic i cultural (ISEC) d’un alumne espanyol suposa un augment de la puntuació de 3,6 punts. En la mitjana de països de l’OCDE, l’augment és de 4 punts, i en la mitjana ponderada de la UE, és de 3,7 punts.

En ciències, cada dècima del mateix índex suposa 3,3 punts addicionals en el cas dels estudiants espanyols, 4 punts en el cas de la mitjana de l’OCDE i de 3,9 a la UE.

A més, en el cas d’Espanya, l’informe no revela diferències significatives de rendiment entre alumnat de centres urbans i rurals, de localitats més poblades o menys poblades, així com d’alumnat natiu i no natiu una vegada descomptat l’ISEC, ha explicat Educació.

Bons nivells de disciplina

D’altra banda, l’estudi analitza el clima escolar, que destaca valors positius en el cas d’Espanya. L’alumnat espanyol, diu el treball, té més sentit de pertinença al centre que les mitjanes de l’’OCDE i la UE, amb índexs respectivament de 10,4, 9,8 i 9,6.

Espanya presenta uns nivells de disciplina més bons (10,6), segons directors i directores de centres, que la mitjana de l’OCDE (9,9) i la mitjana ponderada de la UE (9,8), així com de seguretat i ordre, segons els professors de matemàtiques (11,2 a Espanya, 9,9 en la mitjana de l’OCDE i 10 en la mitjana ponderada de la UE).

També destaca elgrau de satisfacció més gran amb la seva professió del professorat espanyol. En el cas del professorat de matemàtiques, Espanya és el segon país amb més valor de l’índex (10,6), per darrere de Xile, i es troba significativament per sobre de la mitjana de l’OCDE (9,7) i de la mitjana ponderada de la UE (9,7).

Notícies relacionades

Els nois de 15 anys no saben resoldre problemes quotidians

Més mates per burlar la segregació de la LOMCE

En el cas dels docents de ciències, Espanya és el tercer país amb més valor de l’índex (10,5), per sobre de la mitjana de l’OCDE (9,7) i de la UE (9,7).

Per sexe, la bretxa de rendiment en ciències entre alumnes tendeix a reduir-sea Espanya, excepte en ciències físiques, on els nens obtenen de mitjana vuit punts més que les nenes, apunta el ministeri. En matemàtiques, no obstant, s’observa un increment d’aquesta bretxa, tant en l’OCDE (de quatre punts de diferència a favor dels nens el 2015 a nou el 2019) com a Espanya (de 12 a 15 punts)