El Almendro no torna a casa aquest Nadal

A causa de la greu situació sanitària, l’empresa espanyola ha pres la decisió de no emetre aquest any el seu entranyable i enganxós anunci. L’equip directiu i creatiu va valorar la idea de donar-li la volta al missatge i acoblar-lo als temps de la Covid, però no. ’Vuelve a casa por Navidad’ és una tornada que pesa massa i que està radicalment en contra de les actuals recomanacions de no tenir vida social. Les abraçades i els petons en les reunions familiars –que han protagonitzat durant dècades la publicitat del torró– ara et poden portar a una uci. Així que millor no tornis a casa per Nadal. Almenys, aquest any.

Gravat a foc

Al contrari que ‘Las muñecas de Famosa se dirigen al portal’ –un altre anunci nadalenc dels vuitanta i llegendari– ‘Vuelve a casa por Navidad’ ha sobreviscut majestuosament al segle XXI i està gravat a foc en la generació que va créixer als anys 80, igual que les ja anyenques ‘ciento cincuenta miiiiil peseeeeetas’ dels nens de San Ildenfoso. En el segon volum dels llibres Yo fui a EGB (Plaça & Janés) el capítol nadalenc es titula, precisament, com la tornada.

Obra dels compositors Cuadrado, De la Iglesia i Nieto, escoltem per primera vegada el contagiós tema en la veu de Maisa Hens, que ara té 63 anys i es dedica professionalment a la decoració després d’haver coquetejat en la seva joventut amb la música. Va cantar en directe en molts programes de Jesús Hermida. Tota la seva família estava enamorada d’aquesta professió artística. La seva germana va ser cantant d’Objetivo Birmania i el seu germà, bateria de Los Elegantes.

«Si canto em reconeixeu»

L’any passat, la desconeguda corista rossa va participar en el programa ‘La Voz Senior’ (Antena 3). Cap espectador sabia qui era, però ella va dir: «Si canto una cançó segur que em reconeixeu». I va taral·lejar ‘Vuelve a casa por Navidad’. Efectivament. Era la veu de l’anunci en què una jove torna al seu poble amb tren i a l’estació viu l’habitual i emotiu retrobament amb els seus pares, que l’esperen nerviosos. «Fa fred. La neu va caient lentament. Ja hem encès el foc de la llar i només ens falta que tu vinguis. Serà Nadal. Torna a casa, que t’esperem. Torna a casa, necessitem el teu riure, les teves carícies, les teves mirades i les teves mans. Torna, a casa torna. Torna a la teva llar. Que avui és la Nit de Nadal i demà Déu dirà».

Amb el pas dels anys, l’expressió «Déu dirà» va desaparèixer i es van anar introduint modificacions a la lletra, com «torna per Nadal» o «viu la felicitat».

Mares que abracen els seus fills

La veu i la lletra han anat canviant, però el que es manté fidel és el contingut de l’’espot’: el retrobament familiar. Ja sigui en una estació de bus, de tren, en un aeroport o en una casa. El fill apareix –de vegades per sorpresa– i tota la família s’omple d’abraçades, felicitat, somriures i llàgrimes d’emoció. Amb el pas dels anys, el fill o la filla ha anat modificant el seu paper. Ha sigut des d’estudiant, fins a cooperant i un cervell escapat a un altre país per impossibilitat de trobar una feina decent a Espanya. De vegades han sigut els avis els que han organitzat el sopar familiar per fer una sorpresa a qui sempre ha sigut la gran protagonista de la publicitat: la mare. La mare que, per fi, besa i abraça el seu fill. És Nadal, què hi ha millor que tenir els teus a la teva falda.

Notícies relacionades

Dia Internacional de l'Eliminació de la Violència contra les Dones: ¿Per què se celebra el 25 de novembre?

Jessica McCabe: "L’error més comú amb el TDAH és pensar que no ens importa tenir-lo"

Fonts de la marca espanyola dedicada a l’elaboració de tota mena de torrons des del 1883 i que actualment pertany al grup Delaviuda –que va tenir una facturació a l’últim exercici de 112.314 euros– asseguren que l’absència temporal de l’anunci «no significa que deixem de ser-hi». «Aquest any, més que mai, ens hem proposat portar a les llars il·lusió i esperança a través dels nostres productes perquè el nostre compromís sempre ha sigut acompanyar els nostres consumidors i fer que disfrutin del Nadal de la millor manera possible».