Càritas multiplica per nou en un any els ajuts d’aliments, i triplica els de vivenda

El col·lapse de la pobresa que ha emergit després de la pandèmia del coronavirus impacta ja en les entitats socials, fins al punt d’haver de dir que no a algunes de les persones que truquen a les portes per demanar ajuda. Almenys, això és el que li ha passat a Càritas a Barcelona, que ha superat amb escreix el nombre de llars que podia proveir. Ho ha reconegut aquest dimecres Salvador Busquets, el director de l’oenagé, que ha demanat un esforç addicional a les administracions per aturar, d’una vegada, la sagnia de persones que no tenen com continuar endavant.

L’evolució de les dades de l’entitat a Barcelona fa por. El 2019 eren 1.118 persones les que necessitaven que l’entitat les ajudés en una cosa tan bàsica com comprar menjar. En el dia d’avui, són més de 10.000, un augment nou vegades més gran. Per poder pagar el lloguer, l’any passat van recórrer a ells 3.021 persones. Avui són 10.067, més del triple. Però encara n’hi ha moltes més que necessiten aquest recolzament. «No hem pogut proveir a tothom qui ens demana ajuda, no ho podem assumir, i hem hagut de prioritzar per primera vegada», ha explicat el Busquets. Càritas ha optat per atendre aquelles famílies més necessitades, que estan excloses de qualsevol ajuda social. D’altra banda, a aquells als quals no han arribat, Càritas ha ajudat a tramitar l’ingrés mínim vital a més de 200 famílies, de les quals menys del 2% està avui cobrant aquesta prestació.

O t’infectes, o a l’atur

De totes les llars ateses aquest any per l’entitat, la meitat han perdut la feina. De la resta, el 17% treballa però sense contracte. És a dir, que no es pot beneficiar ni de les baixes mèdiques, ni tampoc de les prestacions d’atur o d’erto. «Estem parlant que el 70% de les persones que atenem tenen una situació laboral precària», ha assenyalat la responsable d’incidència de Càritas a Catalunya, Míriam Feu. És rellevant el fet que el 69% de les famílies ateses per l’entitat a la diòcesi de Barcelona ha assumit més riscos relacionats amb la malaltia del coronavirus per poder mantenir l’ocupació, i que diu que si hagués de fer quarantena es quedaria sense ingressos, i sense feina.

Tornant a la postguerra

Notícies relacionades

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

«Després de la guerra civil, era habitual que les persones, per poder tenir un sostre, optessin per rellogar habitacions en pisos compartits. Aquesta tendència va ser residual durant els anys 80 i 90, però ara ha tornat a repuntar, i ens preocupa», ha assenyalat Busquets. El 2019 Càritas atenia prop de 500 llars que vivien en aquestes vivendes tan precàries. El gener del 2020 van ser 900. I després de la pandèmia la xifra s’ha duplicat fins a les 1.600. S’ha triplicat en un any. «Necessitem que les administracions facin polítiques de vivenda assequible per a aquestes persones, que puguin accedir a un lloguer social. La situació és greu», ha afegit Busquets, que creu que aquestes dades en una societat desenvolupada com la nostra han de fer pensar els governants.

Abandonament escolar

Un altre dels temes que preocupa Càritas és la situació dels menors i la fractura digital. «El fet de no poder connectar-se a internet, de no tenir ordinador, ha impactat directament en el seu resultat acadèmic, que ha baixat considerablement. Aquest és un indicador greu que la pobresa es transmet de generacions. Hem de garantir la igualtat d’oportunitats», ha remarcat Feu. Entre els menors que atén l’entitat, Càritas calcula que 5.800 han patit l’apagada digital, prop del 25% de les famílies amb menors que ajuden. D’aquests, el 12% ha repetit curs i el 4% han abandonat els estudis.