L’‘estrella de Betlem’ 2020 desencadena la febre per l’astronomia

El fenomen, alimentat per les noves tecnologies, les xarxes socials i potser per les restriccions derivades de la pandèmia, ha desfermat la passió per l’astronomia entre milers de neòfits que han descobert un apassionant món i que s’han apuntat al carro de les associacions astronòmiques i observatoris. Per col·locar la cirereta al pastís, algun as del màrqueting va batejar l’esdeveniment com ‘estrella de Betlem’. Misteri, llegenda, Nadal, espectacle..., i sense necessitat de telescopi. L’èxit està assegurat, si els núvols no ho impedeixen.

Júpiter i Saturn s'apropen cada vespre més, fins el 21 q se situaran tan junts en el cel q segurament no els podrem separar a simple vista. Van molt baixos sobre l'horitzó oest, però tot i així amb un telescopi petit es poden captar alguns detalls. Fotos d'ahir des de nucli urbà pic.twitter.com/iJ17llhvPp

— Joan Anton Català Amigó (@estelsiplanetes) 17 de diciembre de 2020

Mar Gómez, física i responsable de l’àrea de meteorologia d’eltiempo.es, apunta a aquesta causa ‘sentimental’ a l’explicar la ‘democratització’ de l’astronomia que ha activat el duel de titans planetaris: «El fet que molts mitjans l’hagin qualificat com l’‘estrella de Betlem’ fa més cridaner i atractiu si és possible l’esdeveniment, per no parlar que coincideix amb dates pròximes al Nadal, cosa que li dona un aire encara més màgic i intrigant».

L’efecte de la pandèmia

¿I el coronavirus? ¿Hi ha tingut a veure? Algun aficionat a l’astronomia afirma que la pandèmia i els períodes de confinament han fet que molts ciutadans aliens fins aleshores a l’observació detallada de les estrelles o els habituals que no han pogut desplaçar-se als observatoris de tota la vida s’hagin posat a mirar per la finestra.

 En els últims mesos, tot i que hagi sigut equipats amb l’Sky View, els ‘pixapins’ de l’espai han pogut veure Mart més a prop que mai (amb el to vermellós perceptible a simple vista), una Lluna blava, alguna conjunció del satèl·lit de la Terra amb un altre planeta, un brillantíssim Venus a les aurores i, aquest mateix mes de desembre, una pluja de Gemínids que ha batut rècords o el cinturó d’Orió si us poseu a mirar al sud-oest.

 

I ara arriba l’espectacular aproximació de Júpiter i Saturn, un esdeveniment històric en què juga amb avantatge qui està arran de terra i, en què els telescopis professionals no són imprescindibles o no poden prestar tots els serveis comunitaris per culpa de la pandèmia. Joan Anton Català, màster en Astronomia i Astrofísica i divulgador d’èxit amb un cèlebre compte a Twitter (@estelsiplanetes), explica que és precisament això el que ha ocorregut a Barcelona, on un moviment popular ha substituït la infraestructura científica establerta: «Des de l’Observatori Fabra no s’està organitzant res perquè el seu telescopi és centenari i no està preparat per apuntar tan avall ni al sud-oest. Si no estiguéssim patint la pandèmia –afegeix– es prepararien demostracions públiques per la ciutat». En el seu lloc, assenyala Català, els nouvinguts a l’astronomia utilitzen les xarxes socials: «La gent està pujant des de fa dies imatges de Júpiter i Saturn».

Este Viernes tenemos dos conferencias muy interesantes y una mesa redonda sobre la @GranConjuncion ¿Te apuntas? pic.twitter.com/TzyRa7EnuH

— Gran Conjunción Júpiter-Saturno (@GranConjuncion) 16 de diciembre de 2020

A l’ús de les xarxes socials apunta també Joaquín Álvaro, membre de l’Europlanet Society, entitat que agrupa investigadors de diferents àmbits relacionats amb l’estudi dels planetes: «La gent està al corrent d’aquest esdeveniment perquè hem fet una campanya de difusió a través de les xarxes socials». El resultat, centenars de subscripcions noves als butlletins de la societat i d’inscripcions a la retransmissió en directe de la conjunció a través de Zoom.

Joan Anton Català defineix amb passió la conjunció de Júpiter i Saturn: «Es tracta d’un fenomen de perspectiva visual espectacular que es podrà veure a simple vista durant la posta del Sol. No només serà visible aquell 21 de desembre, sinó també els vespres anteriors i posteriors». I a l’esdeveniment de dilluns que ve s’hi unirà una brillant mitja Lluna, que se situarà molt pròxima als dos planetes.

«No us ho perdeu»

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

L’‘estrella de Betlem’ és l’espectacle central d’un mes de desembre rutilant al firmament. En el seu moment àlgid (13 i 14 de desembre), la pluja d’estrelles Gemínids ha registrat la caiguda de més de 120 meteorits per hora. El dia 14, nombrosos països d’Amèrica Llatina (i la resta del món gràcies a internet) van poder presenciar un eclipsi solar. Coincidint amb la conjunció planetària, hi haurà una altra pluja d’estrelles, els Úrsids. I el 29, Lluna plena.

L’associació Astronòmica de Sabadell és una de les entitats que promouen l’observació de la conjunció de Júpiter i Saturn. «No us ho perdeu», animen en la seva pàgina web. El fenomen només es repetirà, i amb una visibilitat millor al ser els planetes més allunyats del Sol, el 15 de març del 2080. La conjunció que es veurà el 2040 no serà ni gens ni mica tan lluïda com la d’aquest dilluns. L’ocasió és única. Qui sap com estarem d’aquí 60 anys.n