Salut ingressa pacients positius de coronavirus en residències d’avis

«Traslladar una persona que és positiva en Covid-19 dins d’un geriàtric és, simplement i planerament, posar més llenya al foc, entrar a la gola del llop. No entenc per què no es poden habilitar plantes d’hospitals, pavellons, hotels o altres equipaments sinó que s’hagi de recórrer a portar malalts a un lloc on viuen les persones més vulnerables. Com a mínim, és negligent». Així de taxativa respon Claudia Muñoz, portaveu dels familiars de la residència Mossèn Homs a Terrassa (Vallès Occidental), un dels primers centres on es va aplicar aquest polèmic pla. Muñoz parla en nom d’un grup de familiars del geriàtric, en el seu cas és la seva àvia la que encara hi continua ingressada.

Quatre morts, alguns infectats i molt malestar

En el cas de la residència egarenca, va ser el 23 d’octubre quan el director del centre, a través d’un comunicat, els va informar que la seva residència havia sigut escollida com a centre de referència. Tenen reservats 15 llits per acollir pacients amb coronavirus que procedeixin d’un altre de geriàtric. I aquell mateix dia els van informar que entraven quatre avis de la residència Nord Egara, de Castellar del Vallès, després d’esclatar un brot de coronavirus. L’endemà va ingressar un cinquè pacient. En principi tots ells eren negatius, però el centre els va tractar com a possibles positius. Els van col·locar en una planta, en habitacions aïllades, tot i que en aquella mateixa planta residien avis que no tenien el virus. En realitat, una línia a terra separava la zona Covid de la no Covid.

Dos d’aquests cinc avis ‘nous’ van ser traslladats a l’hospital el dia 25 d’octubre perquè estaven empitjorant. I el mateix director del centre va mostrar la seva inquietud davant els familiars, en una comunicació a què ha tingut accés EL PERIÓDICO. «He expressat el meu malestar a la delegada de Salut. Estem disgustats», indica el document. Malgrat això, la situació va empitjorar. Després de diversos tests PCR als treballadors, i als residents, 14 dies després dels trasllats (el 6 de novembre) tres avis de la mateixa planta on hi havia els positius es van infectar. També van aparèixer cuidadors infectats, tot i que no se’n va detallar quants.

Cinc dies després, l’11 de novembre, el centre va comunicar que tres avis havien mort per coronavirus, un d’ells resident del centre, segons sosté una família que va poder parlar d’aquest cas amb la residència. Dos dies després, el 13 de novembre, el centre va decidir que tots els avis que eren a la planta on hi havia positius, havien de tenir anticossos del virus per «minimitzar símptomes». L’última mort per coronavirus es va produir el 17 de novembre quan va morir un intern del centre des de feia un any. Havien passat 22 dies del primer trasllat. La família d’aquesta persona va aconseguir acomiadar-se d’ell hores abans que morís, però sense poder tocar-lo.

En menys d’un mes, doncs, en aquest centre de referència van entrar cinc positius: dos d’ells van morir, i dos avis del centre es van acabar infectant i morint, a més de diversos treballadors també infectats. «És evident que hi havia cuidadors, sobretot la fisioterapeuta o la psicòloga, que van passar per totes les plantes... per no parlar dels de la segona planta [on es va crear aquesta zona Covid]. És evident que a partir que van deixar entrar persones infectades el virus es va propagar», es queixa Muñoz. A més, durant tot aquest temps, els familiars van perdre el contacte amb els residents, que van passar dues setmanes tancats a les seves habitacions i aïllats. «Els que no s’han mort del virus, moriran de pena. Hi ha avis que han perdut la parla», afegeix Muñoz, una vegada les visites ja s’han reprès.

Sense personal suplent

Sorprèn que, durant tot aquest període, en cap comunicació s’esmenta el reforç de personal sanitari per atendre els pacients positius que arriben el centre. «No es va contractar més personal. Eran els mateixos del geriàtric els que atenien els malalts de coronavirus, és indecent», afegeix la portaveu dels familiars. És a dir, que el mateix geriàtric, amb els mateixos professionals, va haver d’atendre aquests nous pacients malalts.

La Conselleria de Salut, malgrat ser preguntada per aquest diari, no ha respost pel cas de la residència Mossèn Homs. Tampoc ha volgut fer públic el llistat de residències ‘buffer’ que hi ha a Catalunya, i que poden córrer la mateixa sort que la de Terrassa. Només es limiten a dir que existeixen més de 30 de geriàtrics a Catalunya que atenen pacients Covid d’altres geriàtrics, i que «disposen de bones condicions per a la sectorització» i «un rol fonamental». Fonts de Salut, en un comunicat electrònic, afegeixen que aquests centres «disposen de llits buits, personal i infraestructura suficient per rebre pacients d’altres residències i oferir cures apropiades». Aquesta mesura és la mateixa que van aplicar durant la primera onada, de forma urgent, quan van intervenir les competències d’Afers Socials. L’única diferència és que aquesta vegada han instal·lat respiradors d’oxigen en els centres, a través de tres empreses d’enginyeria.

Rebuig dels familiars

Notícies relacionades

El Govern va adjudicar cent milions a dit en centres de menors del 2016 al 2020

El cribratge neonatal topa amb la desigualtat territorial

Són diverses les associacions de familiars i els partits polítics (com el PSC o En Comú Podem) que s’han oposat a aquest pla. Un d’aquests, els familiars de la residència Falguera de Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat), que, tot i que en el primer moment van formar part del llistat de residència de referència, avui han sigut eliminats de tal possibilitat. També s’hi oposen l’associació de familiars Coordinadora 5 +1, que el pròxim dissabte ha convocat una concentració a la plaça Sant Jaume per mostrar la seva oposició a aquesta mesura. Demanen que s’aïlli els residents infectats, sí, però en hotels o espais medicalitzats dotats suficientment de personal. «Aquesta mesura no serveix de res, només posa en perill els residents, i els treballadors», afegeixen.

Una idea barata

Fonts del sector geriàtric fa mesos que es posen les mans al cap amb aquest pla, però s’ho prenen resignats. «Ara Salut pot fer i decretar el que li doni la gana, i a nosaltres ens toca callar», asseguren. No obstant, també assenyalen que la pandèmia ha fet reduir sensiblement el nombre de persones que viuen en les residències, i les restriccions han reduït al mínim els nous ingressos de pacients. «Hi ha centres que necessiten diners urgentment per poder pagar nòmines. I molts accepten ser centre de referència perquè saben que el Govern, almenys, els pagarà aquestes places que si no estarien buides». I afegeixen aquesta pregunta: «¿Quant creus que costaria un lloguer d’un hotel, amb metges, infermers, i respiradors perquè només hi vagin els positius? El ‘pla buffer’ surt molt més barat, aquí Salut només paga respiradors».