Coronavirus
Apocalipsi Covid: crònica d’una pandèmia
Així va començar i així s’ha estès el mortal virus SARS-CoV-2, que ha segat ja la vida de més d’un milió i mig de persones a tot el món
El desembre del 2019 les autoritats xineses van alertar de l’aparició d’una «pneumònia de causa desconeguda» detectada en gairebé una trentena de pacients, treballadors majoritàriament del Mercat de Mariscos de la ciutat de Wuhan. En aquell moment, ningú imaginava que tan sols un mes després, aquella nova malaltia causaria la crisi sanitària, social i econòmica més gran de la història recent.
Països confinats, fronteres tancades, sistemes sanitaris col·lapsats, activitat econòmica paralitzada... el coronavirus ha convertit el 2020 en un any per oblidar.
La Covid-19 ha canviat el món i els seus efectes, segons els experts. Amb els contagis encara disparats i els registres de morts en xifres que recorden els primers mesos de l’any, l’esperança de tots se centra ara en l’efectivitat de les vacunes.
Les primeres, de Pfizer/BionTech, arribaran a Espanya el dissabte 26 de desembre i es començaran a administrar el diumenge 27. «Això no és el final, és el principi del final», va dir el ministre de Sanitat, Salvador Illa, durant la compareixença en la qual va anunciar l’inici de les vacunacions. A l’espera de conèixer-ne el resultat, el que sí que han aconseguit ja és sembrar cert optimisme en una societat que, per fi, comença a veure una mica més a prop el final d’un malson del qual semblava impossible despertar.
Una expansió incontrolable
«Es tracta d’una simple grip», aquesta frase, asseverada entre altres per líders mundials com Donald Trump, Jair Bolsonaro o Alexandr Lukaixenko, es repetia entre els ciutadans a principis d’any gairebé com un mantra. Mentrestant, el coronavirus s’estenia pel món de manera silenciosa.
Malgrat les advertències del govern xinès, que ja avisava a mitjans de gener que les tasques de control per evitar la propagació eren complicades, ja que el nou coronavirus es podia contagiar fins i tot abans de mostrar símptomes, les mesures en la resta de països van tardar a arribar.
La Llombardia, a Itàlia, es va convertir en el primer epicentre de la malaltia a Europa, la van seguir Madrid, Nova York, São Paulo... Avui, no hi ha regió que la Covid-19 no hagi afectat de manera devastadora. De fet, el mortal virus SARS-CoV-2 ha segat ja la vida de més d’un milió i mig de persones a tot el món.
Quan la realitat supera la ficció
Una de les escenes més recordades del cine espanyol és la seqüència inicial de la pel·lícula ‘Abre los ojos’ d’Alejandro Amenábar, en què un joveníssim Eduardo Noriega recorre una Gran Vía madrilenya deserta. Una cosa que semblava impossible, per la frenètica activitat i bullícia que presenta aquesta cèntrica via de la capital de manera habitual.
Aquesta imatge s’ha fet realitat amb la pandèmia, i no només a Madrid. Moscou, Roma, París, Berlín, Nova York, San Francisco, Buenos Aires, Lima... els ciutadans s’han vist obligats a tancar-se a casa seva a causa de les restriccions de mobilitat imposades per les autoritats per frenar la propagació del virus.
Un confinament global que ha deixat imatges increïbles, només vistes al cine.
El club dels negacionistes
Durant els primers mesos del 2020, amb els contagis multiplicant-se dia rere dia i el nombre de víctimes mortals creixent a un ritme vertiginós, els ciutadans de molts països van seguir rebent missatges contradictoris de les autoritats governamentals. Donald Trump va ser un dels primers en infravalorar la crisi que s’acostava, almenys de cara a l’opinió pública. A finals de febrer, quan els positius per Covid-19 començaven a créixer de manera exponencial als EUA, l’encara president nord-americà es va atrevir a dir que «en un parell de dies» els contagis «baixarien gairebé a zero». Avui sabem que Trump coneixia llavors la gravetat de la malaltia, però volia minimitzar-lo per evitar el pànic, tal com ha revelat el periodista Bob Woodward al seu llibre ‘Rage’.
També el britànic Boris Johnson va haver d’acabar rectificant. En un primer moment es va negar a adoptar mesures com el confinament i, assumint que una gran part de la població es contagiaria, el seu pla es basava a no aplicar massa restriccions amb l’objectiu d’aconseguir l’anomenada «immunitat col·lectiva». La seva estratègia no va funcionar i va haver d’acabar imposant una quarantena a tot el país.
Bolsonaro, Lukaixenko, López Obrador, Mark Rutte... recordem algunes de les frases més polèmiques de diversos líders mundials.
Frases polèmiques sobre el coronavirusInfogram
La llum al final del túnel
El sector farmacèutic està vivint una autèntica cursa de fons per aconseguir una vacuna contra la Covid-19. Pfizer i BioNTech, Moderna, AstraZeneca, CureVad, Jannsen... ja s’han convertit en noms quotidians per als ciutadans, que esperen esperançats un avenç que aconsegueixi apaivagar la letal pandèmia.
El primer país en iniciar la campanya de vacunació ha sigut el Regne Unit, el passat 8 de desembre, quan Margaret Kennan, de 90 anys, es va convertir en la primera persona d’Occident en rebre de manera oficial la vacuna de Pfizer i BioNTech.
Espanya ha adquirit 120 milions de dosis de la vacuna de Pfizer, però tal com ha reconegut el ministre de Sanitat, Salvador Illa, encara no se sap quantes dosis arribaran en el primer enviament.
La primera fase, que s’iniciarà diumenge 27 de desembre, s’estendrà fins al febrer o març, un període en què s’immunitzarà 2,5 milions de persones i, segons els càlculs del Govern, s’estima que per a finals de l’estiu del 2021 «més del 70% de la població» estigui vacunada, moment en què s’arribaria a la immunitat de grup.
Notícies relacionadesNo obstant, tal com afirmen alguns experts, és probable que la vacuna no acabi amb el virus, cosa que farà que algunes mesures de prevenció, com l’ús de les mascaretes, es mantinguin durant un temps.
Vacunes contra la Covid-19 a la UEInfogram
