Acord Brexit: Aranzels de fins al 18% per a la pesca espanyola a les Malvines

Els barcos comunitaris veuran reduïdes les seves possibilitats de pesca en aigües britàniques en un 25% durant els pròxims cinc anys i mig, temps en què es podrà accedir a les seves aigües i a partir del qual es negociarà anualment. L’impacte a Espanya serà d’aproximadament 190 milions d’euros durant tot el període de transició. A falta de conèixer els detalls del text –la flota està escandalitzada una vegada més en vista de la falta d’informació per part de la UE i els seus països– només Downing Street ha donat a conèixer part del seu contingut, confirmant la retallada de quota, tot i que explicant que serà «gradual».

De la mateixa manera, també confirma el que es temien els armadors de Vigo que pesquen a les Malvines i les empreses que depenen de les captures: l’arxipèlag de l’Atlàntic sud-occidental no ha entrat en l’acord i, per tant, la flota patirà aranzels de fins al 18%. Un nou cop que superaria els 200 milions si també s’estén, com es preveu, fins a l’estiu del 2025.

Àmbit d’aplicació

El resum pels capítols de l’acord avançat ahir pel Govern de Johnson recull dos paràgrafs clau que afecten les Malvines. D’una banda, assenyala que l’àmbit d’aplicació del document pactat afecta el Regne Unit i la UE, però no els anomenats territoris d’ultramar, figura política en què es troba l’arxipèlag. De l’altra, sí s’assenyala una excepció, però que afecta les Dependències de la Corona (‘Crown Dependencies’), és a dir, els paradisos fiscals de l’illa de Man i les de Jersey i Guernsey (situades al Canal de la Mànega), per a les quals l’acordat afecta «en alguns aspectes», com el pesquer.

El de les Malvines (o Falkland Islands) és un dels caladors principals per a la indústria gallega de transformació pesquera, juntament amb el de l’Argentina (Con Sud, amb l’Uruguai) i Namíbia. La importació de productes pesquers procedents d’aquestes illes supera les 80.000 tones a l’any, amb un valor equivalent (el 2019, per exemple) de 203 milions d’euros. Són productes d’elevat valor comercial que entren a Europa principalment a través del port de Vigo. El lluç i el calamar són les espècies estrella.

Prenent com a referència el ventall d’aranzels que afectaria aquestes espècies, el comerç amb els malvins patiria un gravamen d’entre 12 i 36 milions d’euros només en un any. Si, com el conjunt de l’acord, aquestes barreres es prolonguessin durant cinc exercicis i mig, la factura depassaria els 200 milions. En vista d’aquest tipus de traves a l’intercanvi de béns, hi ha l’opció d’absorbir el cost o repercutir-lo en el consumidor final. La pesca, això sí, treballa amb marges molt estrets, que complicarien la primera via.

Descol·locats

El mateix Johnson va escriure una carta a la població malvina per Nadal en què, entre altres temes, tocava el Brexit. Segons el ‘premier’ va ser la UE la que no va deixar entrar aquest tipus de territoris en les converses entre Frost i Barnier. «La UE va ser absolutament intransigent a l’hora d’excloure la majoria dels nostres territoris d’ultramar de les negociacions comercials d’aquest any», va escriure. De la mateixa manera, Johnson va avançar que les illes no seran «deixades enrere» i que el Regne Unit «ajudarà a gestionar el canvi que s’acosta» amb la desconnexió.

El Govern malví, que va lluitar per incloure la seva situació en les negociacions, de moment no ha reaccionat a l’acord. Tampoc ho va fer l’Associació d’Empreses Pesqueres de les Malvines (Fifca, per les seves sigles en anglès), els armadors de la qual són socis de les empreses de Vigo que hi operen amb la seva flota arrossegadora congeladora. En total són 23 barcos, dels quals només estaran afectats aquells amb bandera de les illes Malvines (principalment, els que es dediquen a la captura del calamar). Respecte a aquests últims, fonts del sector consultades es van mostrar descol·locats en vista de la falta de certesa, tot i que també van assegurar que és una cosa que «ja es temia» pel futur de les negociacions.

Gran Sol

Els avenços de Downing Street també van confirmar el desastre firmat per la UE per a l’important i històric calador de Gran Sol i les quotes d’altres estocs en joc, la reducció del qual acabarà afectant fins i tot la flota de fondària gallega. L’«oferta final» de Barnier presentada a finals de la setmana passada, que va donar una accelerada a les negociacions i va fer saltar pels aires la data límit fixada per l’Eurocambra per a diumenge passat, finalment va tirar endavant. Brussel·les cedirà un 25% de les quotes de la seva flota per donar-la als britànics, una entrega amb un valor de 160 milions d’euros per a cada un dels cinc anys i mig que dura el període de transició. «Això acaba amb la dependència de la flota del Regne Unit de l’injust mecanisme d’«estabilitat relativa» consagrat en la Política Pesquera Comuna de la UE i augmenta la proporció de la captura total extreta en aigües del Regne Unit pels barcos del Regne Unit a aproximadament dos terços», va afirmar el Govern de Boris Johnson.

Aquest acord suposarà que la flota espanyola s’emportarà un cop estimat en 190 milions durant l’aplicació del període de transició al perdre possibilitats de pesca de lluç, rap, palaia o verat, entre altres espècies. Ahir el sector lluitava per aconseguir informació estoc a estoc, per saber exactament quantes tones se cediran, ja que Brussel·les o la Moncloa (així com la resta de països) guarden silenci.

Capa d’incertesa

Londres, d’altra banda, va aportar una mica de llum. Pel que sembla, la tisorada del 25% no serà immediata, ja que «els nous acords de quotes s’aniran introduint gradualment». Segons va avançar la Federació de Pescadors d’Escòcia (NFFO) el primer any el Regne Unit rebrà un 15% i hi haurà un creixement anual de dos punts i mig. El text britànic recull que això es fa «per donar temps a les flotes respectives per adaptar-se».

D’altra banda, els avenços per capítols recullen que la part pesquera de l’acord podrà rescindir-se «en qualsevol moment» si aconsegueix nou mesos d’antelació. «Si es rescindeix l’acord, les obligacions de les parts continuaran fins al final de l’any», afegeix el resum. Una perspectiva que no fa res més que sumar incertesa al futur de la flota gallega.

Notícies relacionades

Els Vint-i-set examinaran «uns dies» el pacte postbrexit abans de decidir sobre la seva aplicació provisional

Pactat el brexit, la UE ha de seguir endavant

A una setmana de l’any nou, ahir una capa d’incertesa encara cobria els detalls de l’acord del Brexit. Pels mòbils va circular un document del Regne Unit, de 34 pàgines, que va ser l’únic que donava una mica de llum a un sector capital. De Brussel·les o del Govern espanyol, el silenci. «Tenim molt per analitzar, perquè són molts estocs, però està clar que és un dia trist per a la pesca gallega», va afirmar el president de la Cooperativa d’Armadors de Vigo (ARVI), Javier Touza. «El que està clar és que en sortirem perdent i s’ha d’analitzar quant».

Ja la nit de Nadal, amb les primeres notícies i després de la compareixença d’Úrsula Von der Leyen i Boris Johnson, la Confederació Espanyola de Pesca (Cepesca) va cridar l’atenció sobre el càstig a l’activitat extractiva i l’impacte en el conjunt de l’economia. «Qualsevol pèrdua dels drets de pesca que hem tingut durant segles és un gran cop per als nostres pescadors i les seves comunitats que no pot subestimar-se», va dir el president, Javier Garat. En aquest sentit, Touza va recordar que les retallades redunden en una comunitat molt més àmplia. «No només és el que afectarà armadors o treballadors, sinó també aquella ocupació que es genera a terra i l’ocupació induïda: d’aparells, queviures, drassanes... La pesca ha sigut moneda de canvi, com el 1986».