Un fill de la immigració a Alemanya, el geni de la 'vacuna miracle'

L’investigador alemany Ugur Sahin, de 55 anys i arribat a Alemanya amb els seus pares, dos immigrants turcs, als quatre anys, s’ha convertit a través de la seva farmacèutica, BioNTech, en el rostre de l’«esperança global» en la lluita contra el Sars-CoV2. «El pare de la vacuna miracle», titula el sensacionalista diari ‘Bild’, el més llegit d’Alemanya; «Ugur Sahin: un visionari modest», resumeix la cadena informativa ntv; «Una història d’èxit nascuda a Colònia», apunta ‘Express’, popular rotatiu regional de Renània del Nord-Westfàlia, on es troba aquesta ciutat.

El comú denominador entre les diferents maneres d’enfocar el perfil del fundador de BioNTech és la seva condició de germanoturc. Un nen arribat al país amb els seus pares als anys 60, com tantes altres famílies turques.

No és l’únic rostre de l’esperança dipositada en aquesta vacuna, desenvolupada per BioNTech amb la nord-americana Pfizer i que ha reportat un grau d’efectivitat del 90%. L’acompanya el de la seva dona i col·lega Özlem Türeci, dos anys més jove, igualment d’arrels turques, tot i que nascuda a Alemanya –a Lastrup, al centre del país–.

Junts van fundar Ganymed Pharmaceuticals i BioNTech, una farmacèutica amb seu al carrer An der Goldgrube –literalment, «al costat de la mina d’or»–, a Magúncia, capital del ‘land’ de Hessen i ciutat veïna de la metròpolis financera i banquera de Frankfurt.

Aquest matrimoni de científics germanoturcs va fundar BioNTech el 2008, amb recolzament de diversos socis. Presideixen la seva junta directiva, de la qual formen part també els nord-americans Sean Marett i Sierk Poetting.

És una empresa relativament jove, amb una plantilla de 1.320 empleats, fins ara concentrada en la investigació de teràpies immunològiques per a pacients de càncer. L’èxit més gran de Sahin, fins ara, va ser el Premi Alemany contra el Càncer, el 2019.

De la recerca de respostes immunològiques en l’àmbit oncològic van passar a desenvolupar la vacuna que ha de rescatar el món de la Covid-19. Només la Comissió Europea compta a tancar un contracte amb BioNTech i Pfizer per adquirir 300 milions de dosis destinades als 27 països membres del bloc comunitari.

Sahin, nascut a Iskender i professor d’Oncologia Experimental a Magúncia, com la seva dona, va començar a treballar en l’aplicació de les seves investigacions en el coronavirus al gener.

Per llavors, el nou coronavirus ja s’havia estès més enllà de la ciutat xinesa de Wuhan i havia arribat a Europa. Dos mesos després, el setmanari ‘Der Spiegel’ es va fixar ja en la història d’aquest fill de la immigració, impulsor d’una de les 20 farmacèutiques reconegudes llavors com a candidates a desenvolupar la vacuna.

D’aquesta posició va saltar a convertir-se en receptor del programa especial d’ajuts del Govern federal –375 milions d’euros– per a aquesta comesa. El resultat atén la denominació de BNT162b2, l’èxit de la qual compartirà amb el gegant nord-americà Pfizer, soci fundacional de la farmacèutica alemanya, originàriament per al desenvolupament de noves vacunes contra la grip comuna.

Inventors de la tecnologia de la vacuna

A Sahin i Türeci els correspon el paper d’«inventors» de la tecnologia amb què s’ha desenvolupat la vacuna. Als seus socis nord-americans, el de produir-la i distribuir-la a escala global en el més curt temps possible. L’objectiu és arribar als 1.300 milions de dosis per a l’any vinent, cosa que la farmacèutica de «la mina d’or» no aconseguiria pels seus propis recursos.

La farmacèutica alemanya era, fins ara, modesta. Però amb els primers indicis d’èxit les seves accions es van disparar. Segons el dominical del diari ‘Welt’, ara mateix el matrimoni propietari de BioNTech està ja entre els 100 alemanys més rics. Ocupen la posició 93a en aquesta llista, amb un patrimoni estimat en 2.400 milions d’euros.

Notícies relacionades

Les primeres vacunes ja són aquí

Un familiar compacte amb tecnologia d'avantguarda

Els mitjans alemanys, siguin el sensacionalista ‘Bild’ o la televisió pública ARD, continuen presentant-los com el matrimoni d’origen immigrant que es poden convertir en herois de la humanitat. El fill de l’immigrant turc que va arribar a Colònia per treballar a la fàbrica del consorci automobilístic Ford continua sent un rostre amable, tranquil i senzill, concentrat en la seva feina i investigador apassionat.

Un noi que va estudiar medicina, a Colònia, que va treballar com a metge a la seva Clínica Universitària i que va conèixer després, a Homburg, la col·lega que es va convertir en la seva dona. Una història d’èxit, en el conjunt dels 3,5 milions de ciutadans amb arrels turques que viuen a Alemanya –un terç d’ells, amb doble nacionalitat–, el col·lectiu d’origen immigrant més gran del país.