Sis heroïnes l’any de la Covid

---

És infermera supervisora a l’Hospital de la Vall d’Hebron, es diu Aroa López i va ser qui va llegir un discurs emotiu durant l’homenatge d’Estat a les víctimes de la Covid, però ben bé podria dir-se Maria Creus, o Gemma Álvarez, o qualsevol altre nom de les professionals que s’han deixat la pell aquests mesos. Moltes, fins i tot la vida, perquè el nombre d’infermeres mortes per coronavirus ja supera les 1.500 en 44 països, segons el Consell Internacional d’Infermeres. Són dades més elevades que les de la primera guerra mundial i que es disparen si hi sumem el conjunt de sanitaris (més de 7.000).

A Espanya són 63 metges i 7 infermers els morts (i més de 90.000 de contagiats) per una pandèmia contra la qual es van enfrontar inicialment gairebé sense material de protecció. Aquell 14 de març en què es va aprovar l’Estat d’alarma, el virus arrasava residències d’avis i el col·lapse sobrevolava els hospitals, que van tornar a disparar les alertes en l’onada tardoral. Més d’1,7 milions de morts al món (més de 50.000 en el conjunt d’Espanya, més de 8.500 a Catalunya) marcaran un any en què la ciència ha respost amb una vacuna que ha arribat molt ràpidament: el 27 de desembre, Araceli Hidalgo, de 96 anys, va ser la primera espanyola que va rebre la injecció. Era el principi de la fi d’una pandèmia que ha destapat el mal que van fer les retallades a la sanitat pública fa una dècada. El 2009, la despesa sanitària a Espanya va ser del 6,8% del PIB. Per a aquest any es preveia el 5,9% (el 3,9% a Catalunya), quan la mitjana europea és del 7,5%. «No oblidem la lliçó», va implorar en el seu discurs Aroa López, que sempre recordarà com s’havien d’aguantar les llàgrimes quan un pacient suplicava: «No em deixis morir sol».

---

Amb un sol discurs en va tenir prou el 8 de novembre Kamala Harris per resumir les barrabassades de Donald Trump en quatre anys de populisme. Després de confirmar-se la derrota del líder republicà, la primera dona que arriba a la vicepresidència dels EUA només va necessitar 11 minuts per exposar l’àrdua feina que ella i el president Joe Biden tenen per davant per recuperar la «decència» i la «veritat». «Soc la primera però no seré l’única», va proclamar també. La dirigent demòcrata ha obert una escletxa en el sostre de vidre, però en països com Espanya les dones continuaven cobrant aquest any un 21% menys que els homes i dos terços dels càrrecs directius els ocupen homes.

Amb el tàndem Harris-Biden s’aparta, a més, qui va menystenir la pandèmia, una actitud que comparteixen altres populistes com el brasiler Jair Bolsonaro i amb què va flirtejar al principi el britànic Boris Johnson, l’excèntric ‘premier’ amb qui va acabar segellant-se el Brexit. Tot i que semblant en alguns aspectes, la relació ja no serà la mateixa amb la UE, que respira alleujada al veure la mà estesa del pròxim Govern dels EUA després de l’era proteccionista i aranzelària de Trump.

També, i així ho va prometre Harris, ha arribat l’hora de correspondre al clamor del ‘black lives matter’ i erradicar el «racisme sistèmic» que d’altres han fins i tot encoratjat. Els mals fums trumpistes estan tan acabats com el seu negacionisme del canvi climàtic.

---

Jacinda Ardern ha demostrat a Nova Zelanda i al món sencer que és possible una altra manera de governar. Reelegida el 17 d’octubre amb el 49% dels vots, lidera un Executiu paritari i integrador en què les seves polítiques es basen en fets i no en paraules. Exemple: mentre altres països fan provisió excessiva i posen en perill els menys desenvolupats, una de les seves últimes accions ha sigut repartir gratuïtament a les illes veïnes (Cook, Samoa, Tuvalu...) part dels 18 milions de vacunes adquirides per combatre la Covid-19, una pandèmia a la qual Ardern es va encarar sense els titubejos d’altres i tancant ciutats amb només sis contagis.

El coronavirus no ha servit ni per mitigar les males notícies mediambientals. Després del miratge dels confinaments, urbs com Barcelona ja van superar al novembre els nivells de contaminació previs al bitxo i els incendis van fer estralls a Califòrnia després d’arrasar Austràlia al gener. Ara EUA tornarà als Acords de París contra l’escalfament global, però pocs, com Ardern, han exhibit ja polítiques contundents en aquest sentit. Nova Zelanda plantarà mil milions d’arbres en 10 anys i té estipulat per llei que l’energia del país estigui completament basada en les energies renovables d’aquí al 2035, posant fi als gasos d’efecte hivernacle el 2050.

---

Mentre molts negocis abaixaven la persiana per culpa del coronavirus, més de 15.300 pencaires com Núria Soto sortien al carrer amb la bici i una motxilla a l’esquena per repartir de tot i a tota hora.

El 2020 l’economia ha sotsobrat com poques vegades i d’entre les grans potències només la Xina sembla que podrà evitar els números vermells. Espanya preveu una caiguda del producte interior brut de l’11,2% i aferra les seves esperances en els 140.000 milions d’euros en sis anys previstos en els fons europeus. Més de 63.000 milions d’euros han deixat d’entrar al país per la debacle turística. Més de 740.000 persones s’han vist afectades per ertos i l’any acaba amb 3,8 milions d’aturats mentre col·lectius com el dels ‘riders’ no deixen d’expandir-se sense que per això vegin ben regulades les seves condicions.

Només el 10% d’aquests repartidors són dones, però pocs homes han sigut tan valents per explicar la seva situació com Núria Soto, una de les impulsores de ‘Riders per Drets’. La taula del diàleg social, amb la ministra de Treball, Yolanda Díaz, al capdavant, haurà de reglamentar una figura que, segons els tribunals, equival a un fals autònom. 

No serà l’única patata calenta per al Govern el 2021, ja que aquest any que acaba el teletreball i les pensions també han demanat tanda, tot i que durant molts dies els titulars se’ls emportessin les fusions bancàries que tant està reclamant el Banc Central Europeu. La de CaixaBank i Bankia es va encarrilar, però la del BBVA amb el Banc Sabadell va acabar fracassant.

En un any que deixa el llistó molt alt a la ciència-ficció perquè pugui sorprendre’ns, una de les poques notícies positives en l’univers de la cultura ha sigut l’ascens imparable de les dones en el món audiovisual. Als seus 33 anys, la productora, guionista i actriu Michaela Coel és una de les que ha alçat la veu i la mà per tancar després el puny amb ‘Podría destruirte’, la segona millor sèrie del 2020 després de ‘Mandalorian’, segons els crítics d’EL PERIÓDICO. En 12 capítols, Coel relata sense artificis ni convencions (i sense renunciar a pinzellades d’humor molt punk) l’abús sexual que ella mateixa va patir, perquè la infame violència masclista es continua viralitzant sense que ni tan sols la pandèmia hagi pogut erradicar-la. És més, el confinament de març a juny va multiplicar el martiri d’algunes víctimes. 

Les restriccions coronavíriques han catapultat l’streaming i han deixat a l’uci les sales de cine. Warner ha anunciat que estrenarà, de moment als EUA, tots els seus títols del 2021 alhora a la seva plataforma HBO Max i a la gran pantalla. L‘streaming’ creix també a passos de gegant en teatres i auditoris i es perfila com a solució de continuïtat per a la música en directe, potser la més perjudicada per la Covid-19. El mal ha sigut menor per al sector del llibre. Les llibreries van tancar tres mesos durant el primer confinament. Sant Jordi no es va poder celebrar com Déu mana ni la segona vegada, però els venedors calculen que només perdran un 20% de la facturació respecte del 2019. Ni el virus pot destruir-los.

Molts no es van adonar de la magnitud de la pandèmia fins que al març es van ajornar fins a l’any següent els Jocs Olímpics de Tòquio (només s’havien posposat el 1916, 1940 i 1944 per les guerres mundials). El món de l’esport ha comprovat com és de trist haver de competir sense aficionats als estadis o amb només un grapat disseminats per les grades. 

Notícies relacionades

Resistir a la indiferència

¿Qui ha de pagar la factura del caos climàtic?

L’únic que no ha variat el 2020 ha sigut que Rafa Nadal i Lewis Hamilton continuessin guanyant malgrat tot perquè, fora d’això, s’han produït canvis fins i tot en la implicació social dels esportistes. I Naomi Osaka és un clar referent d’aquesta nova fornada d’atletes que ja no callen davant les injustícies. Assestant un doble revés al trumpisme, la guanyadora de l’últim US Open es va presentar a cadascun dels set partits del torneig lluint una mascareta amb el nom d’una víctima negra de la violència racista i policial als EUA. Tampoc ha tingut objeccions a l’expressar les seves preocupacions davant la gestió d’una pandèmia que començava a expandir-se el 26 de gener, quan un accident d’helicòpter va posar fi a la vida de Kobe Bryant. Deu mesos després era un altre mite el que moria. Es tracta de Diego Armando Maradona, l’astre argentí que va brillar més al Nàpols que al FC Barcelona, club que ha passat un 2020 de malson.