Escapada rural per Cap d’Any

Els allotjaments rurals catalans salven el Cap d’Any in extremis i, fins i tot, amb millors previsions de les vaticinades. ¿La clau? Les restriccions de la mobilitat han fomentat el turisme de proximitat i el descobriment del propi territori, en un moment en què el client necessita «el contacte directe amb la naturalesa», explica el cap de promoció i màrqueting del Patronat de Turisme de Lleida, Juli Alegre. En general, l’ocupació en allotjaments rurals per a l’última nit del 2020 se situa en el 76% a Catalunya, vuit punts inferior a l’assolit el 2019 quan el percentatge va ser del 84% en aquestes mateixes dates, segons la web especialitzada EscapadaRural.com. 

Dilluns, el Procicat anunciava que mantenia les restriccions ja establertes i decidia no incrementar-les la nit de Cap d’Any. Un anunci que ha alleujat els sectors turístics rurals i d’interior, com el de Lleida, molt vinculat a la neu, i amb unes quotes que voregen el 90% de l’ocupació. No són els únics. A Tarragona, la presidenta de l’Associació de Turisme Rural de l’Alt Camp, Carme Dalmau, ha anunciat que els allotjaments adherits tanquen el final d’any «amb el 100% de les reserves». 

No obstant, per al turisme de costa –ja per si mateix en temporada baixa–, les restriccions han suposat l’estocada final a una «estació desastrosa», segons el portaveu de la Federació Empresarial d’Hostaleria i Turisme de Tarragona, Xavier Guardià. «Sense Port Aventura i sense el turisme sènior europeu, no hi ha res a fer», sentencia.

Cases rurals plenes

Dilluns, els hotelers lleidatans aguantaven la respiració. Si bé havien tingut un estiu «relativament bo», el sector arrossegava pèrdues del 20% per les cancel·lacions de Setmana Santa. «Al no incrementar les restriccions, s’han mantingut les reserves per a Cap d’Any i, malgrat l’aforament limitat, les pistes d’esquí són plenes», comenta Alegre. «Això ens dona esperança, ja que el turisme significa el 13% del nostre PIB», afegeix.

El 31 de desembre, no obstant, s’ha salvat «en l’últim moment», segons coincideixen diversos propietaris de cases rurals que ha entrevistat aquest diari. «A Urgell hem patit molta incertesa i volatilitat; molta demanda i molta cancel·lació», expressa Jaume Ramon, president de la Federació de Turisme Rural i Agroturisme de les Terres de Lleida, i propietari de la Torre del Codina, una antiga casa rural del segle XVII. «Per exemple, tenia una reserva de tres germans amb les seves famílies que hem hagut de cancel·lar perquè eren més de dues bombolles», descriu. 

«Les nostres reserves solien estar tancades a l’agost. Aquest any les he tancat avui», comenta Carme Dalmau, des de l’Alt Camp. «Hem llogat i desllogat diverses vegades en els últims dies», afegeix. 

Diferències notables

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

El client també ha canviat. Si abans els usuaris eren grups d’amics, ara són famílies que conformen una o dues bombolles. «Això significa que les cases rurals grans han hagut de limitar l’aforament i abaixar els preus», lamenta Dalmau. 

En la mateixa línia s’expressa el portaveu de l’Associació de Turisme Rural de les Terres de l’Ebre, Juanjo Bel, que, a diferència dels seus companys de sector al nord, al sud les coses «s’estan vivint pitjor», diu. «El Cap d’Any sempre el teníem assegurat. Aquesta vegada només estan aguantant les cases rurals petites», afegeix. El mateix opina Laura García, treballadora de Can Marisch, a Valveralla, Girona. «Tenim diferents cases que hem pogut omplir perquè són per a entre quatre i sis persones», explica.