Dos mesos de llista d’espera en bancs d’aliments de BCN

A Barcelona, més de 8.000 famílies (40.000 persones) acudeixen mensualment als centres de distribució d’aliments (DISA) per omplir el rebost. En algunes associacions la llista d’espera supera els dos mesos. «Els serveis socials no deixen derivar-nos casos, però hem superat el límit. Ni tenim prou espai per emmagatzemar més menjar, ni voluntaris per fer-ho possible», clamen a l’uníson des de cinc dels sis centres de distribució d’aliments.

«M’han salvat més aquestes joguines que el menjar», sospira alleujat la Patricia, una dona que ja abans de la pandèmia assistia al repartiment de menjar de l’economat de Trinitat Nova, gestionat per Càritas. Aquesta setmana, a més de menjar, reparteixen joguines. «La meva filla té 4 anyets i ja espera els regals dels Reis. ¿Com li dic jo que aquest any no n’hi ha?», diu. Aquest centre alimentava 950 llars. El problema és que avui en són més de 1.300. I segons explica el seu coordinador, Toni Quintana, sembla que estan arribant al límit. «No tenim espai per a més menjar; estem arribant al desbordament», explica després de nou mesos veient com la necessitat al barri no deixa de créixer.

Avançament de menjar

Una d’aquestes noves famílies la conforma Susana Sánchez i els seus dos nens, de 4 i 11 anys. A l’abril, Sánchez va perdre la feina de netejadora a l’Hospital de la Vall d’Hebron, però no va ser fins al setembre que va aconseguir arribar al repartiment de menjar. «He estat tota la meva vida treballant i ara em trobo sense res», diu amb els ulls vidriosos. És la primera vegada que necessita ajuda d’oenagés per menjar i continua esperant resposta per rebre l’ingrés mínim vital. De fet, aquest dimecres assistia al centre de distribució de menjar per demanar un avançament de menjar. «Em nego que els meus fills estiguin passant el Nadal menjant arròs», afegeix.

Nadal sense regals

En una situació similar es troben Alexandra López o la Claudia. Mares de dos i cinc fills, respectivament, que fa tot just tres mesos van perdre la feina. La primera ja té un desnonament pendent per a aquest gener. La segona va arribar a Espanya fugint de les guerrilles colombianes i va creure que demanant l’asil polític estaria protegida. «La necessitat té cara de gos mans», diu la Claudia. Aquesta vegada la seva filla està contenta. Ja ha vist que la mama ha aconseguit una joguina per a ella. En canvi l’Alexandra, amb els fills adolescents, ja els ha exposat el que hi ha. «Aquest Nadal no hi ha regals. Sort que hi ha menjar al plat».

A Barcelona més de 8.000 famílies omplen la nevera cada mes gràcies als centres de distribució d’aliments de la ciutat. Uns espais, coordinats tots per entitats socials, que dispensen menjar a les persones ateses per serveis socials. El centre de Nou Barris és un dels que més ha notat l’efecte de la pandèmia, però no és l’únic. El rebost solidari de Gràcia, gestionat per Gràcia Participa, ha passat d’atendre 300 llars a més de 4.000. «Semblava que era un tema puntual durant els mesos de la pandèmia, però aquesta situació s’ha cronificat. Ja no podem atendre més persones», assumeix Josep Manel Alexandre, coordinador de l’entitat. En el seu cas, la impossibilitat d’augmentar el repartiment també es deu a motius logístics. El local que tenen no supera els 80 metres quadrats i no tenen diners per canviar d’espai.

Les dades de Gràcia sorprenen per la mida, al tractar-se d’un barri on les rendes per càpita no són precisament baixes. «El barri ha canviat; sé de persones que han hagut de tancar el petit comerç i viuen a la rebotiga. En altres casos ens ha tocat directament als voluntaris, que han passat de ser al taulell, a aparèixer a l’altre costat», exposa.

En un altre barri on també hi ha hagut molts locals tancats és el Gòtic i el Casc Antic. «Les famílies viuen del turisme i tot això ha acabat», diu Luma Pascua, coordinadora del centre de distribució del rebost solidari del Casc Antic, gestionat per la fundació Roure. «Hem passat de 600 famílies ateses a les 700. Hi ha llistes d’espera», comenta. Una situació similar a la del rebost de Sant Andreu, també gestionat per Càritas. La llista d’espera ja és de gairebé dos mesos. «Fins al febrer no podrem atendre a ningú; la situació no és gens fàcil», comenta el gestor del Rebost Solidari, que cada mes atén 870 llars, prop de 2.000 persones que no tenen res per menjar.

Pobresa vergonyant

Notícies relacionades

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

A l’esquerra de l’Eixample, el DISA de Sant Josep Oriol no dona l’abast. Han duplicat les famílies ateses, de 400 a 870. El divendres vigília de les festes les van convocar per al repartiment de lots: algun torró, productes de neteja, un pollastre i canelons. De les 10 tones de menjar no va quedar res. Les cues abraçaven tota l’illa entre Urgell, Provença, Mallorca i Villarroel. «Mai no havíem vist aquesta magnitud i ens trenca el cor haver de dir a l’ajuntament que no podem atendre més persones», diu l’arxipreste, el rector Nino. «Veus una pobresa vergonyant. Persones que havien sigut de classe mitjana ara han hagut de tancar el negoci i el poc que tenen ho guarden per pagar el lloguer», diu el rector.

Els serveis socials de l’ajuntament no donen l’abast, i per això recorren a les entitats socials. «El problema de saturació i de falta de recursos per derivar comença a ser important», reconeixen fonts municipals. Sí que és cert que moltes persones tenen accés a les targetes moneder, amb les quals poden comprar regularment a un supermercat. Però la demanda és tal que molts acaben en aquests economats de les entitats socials i d’altres fins i tot esperen per entrar-hi. El consistori només finança aquests locals de distribució amb una subvenció de 20.000 euros. «Amb això passem dos mesos a tot estirar», expliquen. «Si aguantem és pels donatius que ens han arribat de particulars i d’empreses, no de les administracions», diuen des del rebost del Gòtic.