«Sento impotència al veure que el meu fill no pot fer els deures»

Un d’aquests exemples és l’Escola Comunitària La Troca, situada al barri de Sants de Barcelona, que fa més de tres anys que forma persones adultes en situació de màxima vulnerabilitat que, en alguns casos, no saben ni llegir ni escriure. «El 60% són persones sense papers que treballen en la neteja, de repartidors... Tenen una feina molt mal pagada», diu la coordinadora, Ester Rams. Després del confinament, la realitat va empitjorar. I les associacions de pares i mares de les escoles del barri van començar a trucar a l’entitat. «La demanda se’ns ha disparat i no donem l’abast, les famílies de les escoles es van adonar que molts dels nens no només és que no tenien internet, és que els pares no sabien com entregar els deures», diu.

És el cas de la Hazira. Gràcies a l’ordinador que li va deixar la seva veïna, el seu fill va poder entregar els deures. O de la Sanda, que va aconseguir entregar els deures de la seva petita gràcies a una mare de l’ampa. «No tenia plastilina ni plastidecors ni res de res. I quan la meva filla feia un treball no sabia com enviar-lo a la professora», exposa. Aquestes mares, juntament amb tres grups d’una desena de persones més, assisteixen una vegada a la setmana a classes de digitalització de l’escola de La Troca. Un projecte que s’ha pogut finançar gràcies al projecte Lliures.

Sense ordinador i també sense internet

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Fa mesos que entitats i docents alertaven dels drames escolars que causaria la bretxa social i, per tant, digital. Avui, una enquesta feta a 600 llars de Barcelona, la meitat de les quals són famílies ateses pels serveis socials, mostra la realitat del tema. A les llars més necessitades de mitjana s’ingressen 900 euros al mes, en una de cada quatre no perceben cap ingrés, i viuen en pisos de menys de 50 metres quadrats. En aquestes cases, el 33% dels menors no tenen una taula on fer els deures, el 40% no té ordinador, el 13% no té internet i el 18% dels pares admeten que els seus fills no poden seguir les classes. Però a més, el 44% dels pares d’aquests alumnes o no tenen estudis o només tenen els obligatoris, mentre que a la resta de llars, el 55% dels progenitors han anat a la universitat.

«Impotència», responen les mares que assisteixen a la classe d’alfabetització digital. «No suporto la idea que el meu fill no pugui entregar els deures perquè no sé com enviar-los o perquè no poden seguir les videotrucades», diu una d’elles, amb quatre menors a càrrec. Moltes relaten com durant el confinament se’ls van acabar les dades del mòbil i la despesa de recarregar era «inassumible». «Havíem de menjar i pagar el lloguer», afegeixen. «És essencial acompanyar els pares perquè tinguin eines per ajudar els seus fills. Els ordinadors no arriben i és lamentable. Però, encara que arribin, el problema és encara més greu», es queixa Rams. De moment, elles estan satisfetes per poder assistir a aquestes classes gratuïtes. De moment, ja saben com funciona el ‘gmail’ i el Google Drive. «Mai vaig pensar que seria tan fàcil», somriu una d’elles.