Enemic a abatre: la desigualtat
La pandèmia ha provocat que les nostres llars siguin, potser més que mai, part essencial de les nostres vides. No obstant, per a moltes famílies vulnerables, aquestes quatre parets no comptaven amb unes condicions adequades per a la convivència, el treball o l’estudi. Durant tots aquests mesos hem presenciat com els nens i les nenes més vulnerables no han comptat amb l’espai ni les eines necessàries per continuar amb la seva educació online, ni tampoc amb els recursos que garanteixen la seva alimentació i benestar.
En un context com l’actual, en el qual la crisi econòmica i social està afectant enormement les famílies en situació de pobresa, és fonamental posar en marxa mesures perquè cap nen o nena es quedi enrere i centrar tots els nostres esforços a abatre l’enemic que més llasta la vida de la infància: la desigualtat. A través del programa Al Teu Costat, que a Save the Children vam posar en marxa des de l’inici de l’emergència a Espanya, hem aconseguit ajudar més de 2.000 famílies en situació de pobresa; famílies a les quals actualment continuem proporcionant recolzament psicològic i transferències directes d’efectiu perquè puguin comprar aliments i béns de primera necessitat als seus fills i filles.
Des de Save the Children estem fermament convençuts que l’educació és l’eina més poderosa per canviar la vida d’un nen o una nena. Per aquesta raó, i en el marc del programa Al Teu Costat, també estem col·laborant amb empreses com IKEA, al costat dels que hem repartit mobiliari i articles d’estudi per a 870 famílies amb les quals treballem. D’aquesta manera, els nens i les nenes dels nostres programes no només tenen recolzament emocional i econòmic, sinó que també disposen d’espais d’estudi per potenciar l’aprenentatge i el joc.
Notícies relacionadesAmb la nostra feina no només volem aconseguir canvis reals i duradors en la vida de la infància i les famílies que més ho necessiten, també pretenem inspirar els nostres líders polítics i institucions a seguir un camí; un camí marcat per la cooperació, la solidaritat i en què l’educació i la infància estiguin al centre de la presa de decisions.
Si no aconseguim evitar que milers de famílies pateixin les pitjors conseqüències de la pèrdua de l’ocupació i la precarietat, no aconseguirem avançar com a societat. I el que és pitjor: no aconseguirem protegir els drets ni garantir les oportunitats de futur de tota una generació de nens i nenes.
