El Suprem resol a favor d’Aragó en el litigi pels béns de Sixena

Final del recorregut. Aquest dijous el Tribunal Suprem ha posat fi a anys de litigis i disputes entre Catalunya i Aragó per la propietat de les obres del monestir de Sixena. El ple del Civil de l’alt tribunal ha ratificat les sentències del jutjat de primera instància i de l’Audiència Provincial d’Osca per les quals es declarava «nul·la de ple dret» la compravenda (realitzada el 1983, el 1992 i el 1994) dels béns del cenobi entre la Generalitat i el MNAC, i les monges del monestir. Resolucions contra les quals el Museu de Lleida, el MNAC i la Generalitat havien interposat recursos de cassació davant el Suprem. Contra la decisió de l’alt tribunal, que no comparteix exactament el raonament d’aquestes sentències però arriba a la mateixa conclusió, les obres es quedaran on són, a Sixena. 

Allà HI van arribar de manera precipitada el 2016 i el 2017. Precipitada perquè es tractava d’obres catalogades (i, per tant, protegides per la llei catalana de patrimoni) i perquè no és aconsellable (ni habitual) moure peces amb tants segles a les espatlles sense esperar una sentència ferma. I poc ortodoxa, també, perquè les 45 del Museu de Lleida van sortir requisades per la Guàrdia Civil després d’un gran desplegament i sota l’empara de l’article 155. Va ser el desembre del 2017, abans, el juliol del 2016, el MNAC va decidir entregar de motu proprio les 53 que custodiava, menys valuoses que les de Lleida.

Diferent criteri

El moviment de les peces va obeir a la interlocutòria d’execució de sentència dictada per la jutge de primera instància d’Osca, en què la magistrada va optar per obligar a traslladar les obres i decidir que ja tornarien a Catalunya en cas que les sentències d’instància superiors resolguessin de manera contrària a la seva. No ha sigut així, al confirmar el Suprem que els contractes firmats per vendre els diferents lots van ser «ineficaços» al firmar-se amb l’orde de Sant Joan de Jerusalem de Valldoreix, representat per la seva priora.

El motiu de la nul·litat fixat pel Suprem és diferent del criteri de l’Audiència d’Osca, que el vinculava a les normes de protecció del patrimoni historicoartístic i a l’entendre aquests béns com a aliens al comerç. L’alt tribunal declara que són «ineficaços» perquè l’orde eclesiàstic de Valldoreix «no tenia facultat per disposar d’aquests béns», ja que era l’orde de Sixena, que «ostentava civilment la propietat dels béns venuts», i es tracta d’entitats religioses diferents amb la seva personalitat jurídica independent.

La sentència estableix que els contractes van complir els requisits de la legislació canònica, però no els addicionals de la civil. Com que no consta cap document que relacioni els dos ordes o que documenti fefaentment la seva fusió o integració en una per a la justícia els va vendre qui no era el seu propietari.

Disputa des de 1997

Notícies relacionades

Així va ser 'la presa' del Museu de Lleida per requisar les obres de Sixena

Vichy Catalan dona suport al projecte Camí de Mar

La disputa va arrencar el 1997. Llavors, el Govern d’Aragó va plantejar un conflicte de competències al·legant que no havia pogut exercir el dret de retracte per la compra de les obres. Peces que les monges del monestir van dipositar al Museu de Lleida (45) o es van emportar i van entregar al MNAC (53) quan van abandonar el cenobi i es van instal·lar a Valldoreix el 1970; i que posteriorment, el 1983, el 1992 i el 1994, van ser adquirides per la Generalitat i el museu barceloní. La resolució del Constitucional va ser favorable a Catalunya. Però Aragó no es va donar per vençut i va decidir provar sort per la via civil presentant una demanda de nul·litat per la compravenda. I les tornes van canviar. El jutjat de primera instància d’Osca i l’Audiència Provincial d’Osca van declarar la nul·litat de la compra al·legant que el monestir era monument nacional des de 1923 i que les peces no podien separar-se del conjunt. Ara el Tribunal Suprem ho ha ratificat. 

Aquest no és el procés obert entre les dues comunitats pels béns de Sixena. Hi ha també la demanda per les pintures murals de la sala capitular del monestir, amb sentències en primera instància i de l’Audiència Provincial d’Osca favorables a Aragó i recurs  pendent de resolució davant el Tribunal Suprem.