La vida sense extraescolars

Els pares i les mares ja en tenen la mà trencada en això d’adaptar-se a la pandèmia. Començant per aquells tres mesos sense escola, en l’ocàs del curs 2019-2020, amanits per un confinament que va ser especialment cru amb els nens, els primers a tancar-se i els últims a sortir de casa. La Marta, mare d’un nen i una nena (7 i 9 anys) tenia tres dies a la setmana «solucionats». No s’entengui l’expressió, sol·licita, en el sentit que els deixa «aparcats» per poder encarregar-se d’altres coses, tot i que admet que, efectivament, les extraescolars «ajuden molt a organitzar-se». Aquests dies recull cada dia els petits a les 16.30 hores en una escola de l’Eixample. I, amb el fred que ha deixat el ‘Filomena’, es refugien a casa. «Juguem una estona, però he d’admetre que acabes per esgotar la paciència o les idees i acaben davant de la tele». El seu marit és comercial i es passa el dia viatjant per Catalunya. Ella és autònoma i es dedica al disseny gràfic. «El fet que treballi per compte propi m’ha generat més d’una discussió amb amics. Et deixen anar coses com que tinc molta sort perquè em puc escapar quan vulgui, com si la nostra feina necessités menys hores o fos menys important». Autònoma, parella viatgera, mare de dos i sense extraescolars; ‘jackpot’.

«Funció preventiva»

La història de la Marta, que és la història de moltes famílies a Catalunya, ha portat el Síndic de Greuges, Rafael Ribó, a posicionar-se a favor de les extraescolars. El defensor del poble va sol·licitar divendres passat al Govern autoritzar les activitats esportives de nens i adolescents. Però no perquè corrin i es distreguin, sinó per la «funció preventiva i compensadora de les desigualtats socials». Ribó lamenta que Salut i el Procicat no tinguin en compte les investigacions que demostren que els menors són molt poc transmissors de la Covid, i recorda que córrer rere una pilota, calçar-se uns patins o saltar sobre matalassos és molt més que exercici físic, és també «un benefici en el terreny psicològic i social». Una altra cosa és què passa quan s’abusa d’aquestes activitats, però aquest és un altre tema.

L’Andrea i el Claudio estan entre els afortunats. Els seus fills estudien en una escola de la zona alta de Barcelona que té les seves pròpies extraescolars que ha pogut mantenir reconvertides en una extensió del grup bombolla de l’aula. «No ens ha canviat l’horari, però sí les activitats. Ja no fan robòtica, ni bàsquet, ni disseny 3D ni guitarra. Ara corren i fan esport a l’aire lliure, sempre amb els seus amics de la classe. No és el mateix, però crec que l’alternativa, quedar-se a casa, és bastant pitjor», assenyala el pare. Diferent seria, afegeix la mare, si fos primavera, «perquè el mateix que estan fent a l’escola podrien fer-ho al parc, tot i que no amb la mateixa seguretat, perquè allà es mesclen amb altres nens i l’ús de la mascareta no és tan escrupolós». El Claudio va formar part durant anys d’una agrupació d’escoltes i és un gran defensor de l’activitat educativa fora de l’escola. «A mi em van ensenyar a treballar en equip i a funcionar partint de projectes, ens van potenciar l’autosuficiència, la creativitat, l’empatia i la passió per la natura. No tot ha de ser tan idíl·lic, però estic convençut que qualsevol extraescolar té un valor positiu per als nostres fills».

La Noemí és directora d’una escola pública d’una zona complicada de Barcelona. Noemí no és el seu nom real, però creu que així, des de l’anonimat, podrà parlar sense pèls a la llengua. «Millor així, perquè tinc una opinió molt clara i no gaire favorable a les mesures que s’han imposat». Diu que a les escoles d’alta complexitat com la seva es recolzen molt en les extraescolars, que tenen contacte amb els monitors d’aquestes activitats, siguin esportives, musicals, de manualitats o tecnològiques. «Ens complementem i parlem sovint en la mesura possible. Si hi ha un alumne amb problemes a l’aula, ens interessem pel seu comportament a fora. El primer és parlar amb els pares, però també l’entrenador o el professor de manualitats poden donar-nos pistes. Tots som responsables de la formació dels nens, i tot i que l’escola sigui el pilar fonamental junt amb l’àmbit de la llar, les extraescolars juguen també un paper vital».

Facilitar les coses

Notícies relacionades

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

La Marta no amaga que tenir els nens més temps fora de casa facilita les coses. «És clar que hi ha una part de comoditat en el tema de les extraescolars. Sobretot per als pares que no tenim cap cangur que ens ajudi, que som la immensa majoria. Et permet recollir els nens a dos quarts de set i no a dos quarts de cinc, i això t’allarga la tarda, per continuar treballant o per fer encàrrecs. És una suma de coses: els valors que aprenen, diferents als del col·le, i la possibilitat de conciliar millor». Quant al primer, un estudi de la Fundació Bofill avala el paper educatiu d’aquestes activitats no lectives, sobretot en el cas dels nens de famílies amb pocs recursos. «Els efectes sobre el rendiment acadèmic, i també sobre les habilitats socials i les competències psicoemocionals, són observades en el conjunt de l’alumnat participant, però es mostren especialment destacables entre l’alumnat de baix rendiment o en els de perfil socioeconòmic baix, tant en els programes artístics, com en els esportius o els d’aprenentatge formal».

Des d’aquesta entitat s’insisteix en el paper formador de les extraescolars, ja que «milloren substancialment la projecció futura dels alumnes» i, en edats complicades, «redueix les conductes problemàtiques, el consum de tabac, alcohol i drogues, i l’absentisme escolar». En resum, les activitats educatives que es desenvolupen fora de l’àmbit escolar són un reforç de la maduració de les futures generacions. Però també un element que, amb o sense pandèmia, escenifica les desigualtats que, també, es viuen en l’educació. En qualsevol cas, i davant l’absència d’aquestes activitats, la pregunta és inevitable: ¿és pitjor el remei que la malaltia?