El que ha tapat la Unió Europea del contracte amb AstraZeneca

El contracte amb Astra Zeneca preveu que la UE inverteixi més de mil milions d’euros en la vacuna de la Universitat d’Oxford i Astra Zeneca. Ho desglossa de la següent forma: un primer pagament de 336 milions d’euros, del qual s’haurien abonat dues terceres parts, 224 milions, la primera setmana de setembre, i uns altres 112, 20 dies després.

Aquest pagament correspon a la producció dels primers 300 milions de dosis, i a una opció sobre uns altres 100 milions de dosis més. El preu suposa que AstraZeneca les produeixi «no profit and no loss» (sense benefici però sense pèrdua). El cost d’aquesta producció ve de tota una tirallonga de conceptes comptables que detalla el contracte de forma amagada en 19 apartats i que inclouen des dels costos laborals als de producció, cost de materials, neteja i reciclatge, ‘royalties’, impostos, emmagatzemament o distribució. Molts no estan detallats en costos i el contracte ja preveu que poden ser variables, per la qual cosa preveu un màxim previst: 870 milions d’euros més una diferència possible del 20% per dalt o per baix.

És a dir, com que el contracte preveu que AstraZeneca ni perdi ni guanyi, la farmacèutica pot afegir les despeses que tingui que no estiguin contemplades o siguin superiors a les estimacions inicials. Això sí, haurà de justificar-ho, detalla el text.

Un altre dels punts que amaga el contracte és el percentatge exacte que s’ha estipulat que paguin cadascun dels estats i quant correspon directament a les arques de la Comissió. Sí que explica que els estats es faran càrrec de les despeses de distribució, empaquetament, transport de la vacuna al seu territori així com de l’emmagatzematge de les dosis al seu territori.

També esborra els terminis de desistiment i resolució de conflictes, que són entre els 20 i els 30 dies, segons el supòsit.

La majoria dels terminis temporals del contracte publicat han sigut esborrats.

Els autors del contracte, que es va redactar l’agost del 2020, van considerar que l’1 de juliol del 2021 la pandèmia ja seria història i van muntar tots els terminis del contracte al voltant d’aquesta data. Així, han amagat que estaven previstes entregues abans de finals del 2020, que el primer gran contingent s’havia de rebre el primer trimestre del 2021 i que està firmat que els 300 milions s’hagin entregat abans del 30 de juny del 2021.

Així, l’1 de juliol (una altra data amagada), la CE ja no té opció a demanar els 100 milions de dosis addicionals al preu pactat inicialment (el de cost), si no és perquè «legítimament» es vegi que la pandèmia no s’ha acabat.

I també han esborrat que tot el contracte té una durada de cinc anys.

Un altre dels punts esborrats al contracte de la UE és quines empreses produiran els materials necessaris per acoblar la vacuna. Només deixa visibles els països. Així se sap que hi ha fàbriques a França, Bèlgica, Itàlia i el Regne Unit, i que aquest últim té dues factories, així com el principi farmacològic. Aquest també es produeix a Itàlia i Alemanya.

En la versió del contracte publicada, s’omet que AstraZeneca té obligacions contractuals preexistents sobre la propietat intel·lectual de la vacuna, però que tampoc especifica. La part publicada obliga la farmacèutica a notificar a la Universitat d’Oxford qualsevol tipus d’informació que hagi de compartir amb la Comissió Europea i els seus estats membres, així com el coneixement que adquireixi sobre la seva fabricació.

Però el secret més ben guardat del document, el que cap sistema permet veure, és la previsió inicial de terminis d’entrega de les dosis fabricades per mesos, i el preu estimat per a cadascuna de les partides. El quadro final del contracte ha sigut convenientment censurat. Així ho defineix també l’opció d’Acrobat Reader Pro que permet amagar informacions dels documents.