La vacuna d’AstraZeneca li costa 870 milions d’euros a la UE

Després d’una setmana plena de polèmica, molta tensió i un creixent malestar per la reducció de les vacunes contra la Covid-19 que AstraZeneca entregarà a la Unió Europea durant aquest primer trimestre de l’any, la Comissió Europea ha publicat aquest divendres el contracte confidencial de compra anticipada tancat a finals d’agost amb l’empresa anglosueca per a la compra de 300 milions de dosis del seu antigen –més 100 milions addicionals opcionals– tot i que sense revelar informació clau com costos, preus o terminis d’entrega que apareixen ratllats a petició de l’empresa. El document sí que revela, no obstant, el compromís de l’empresa a entregar les vacunes des de qualsevol de les plantes de producció recollides al contracte, incloses les del Regne Unit.

L’acord, segons han explicat en els últims dies fonts comunitàries, inclou el compromís d’entregar més de 100 milions de dosis durant els tres primers mesos d’aquest any tot i que la versió publicada no permet verificar aquesta xifra perquè apareix censurada, igual que el calendari trimestral d’entrega. El 95% de les parts amagades, segons han explicat fonts comunitàries, ha sigut censurat a petició de l’empresa per mantenir la confidencialitat. La Comissió Europea, per la seva banda, ha demanat amagar únicament dos paràgrafs de les 41 pàgines del text per protegir altres negociacions en curs.

Malgrat els guixots, l’esborrament digital no ha impedit finalment descobrir alguns elements del contracte publicat en pdf. Per exemple, segons ha pogut comprovar aquest diari, tot i que la quantitat avançada per la UE és de 336 milions, el cost total de l’acord puja a 870 milions d’euros, cosa que inclou despeses directes i indirectes.

La polèmica sobre el contracte va sorgir divendres passat quan l’empresa va anunciar per sorpresa la impossibilitat d’entregar el volum de dosis acordat amb els Vint-i-set i va anunciar una retallada d’aquest –d’un 75% del previst inicialment segons les fonts– a causa de problemes de fabricació a la seva planta de Bèlgica. Brussel·les va llançar llavors una dura ofensiva al més alt nivell polític per exigir les dosis promeses, recordant que el contracte preveu el subministrament des de quatre plantes, incloses les dues situades en territori britànic, i no només des de la fàbrica belga.

Plantes al Regne Unit

Una possibilitat que el conseller delegat de la companyia, Pascal Soriot, va rebutjar a principis de setmana al·legant que el Regne Unit té prioritat en aquest subministrament perquè va firmar el contracte de compra tres mesos abans que la UE. El document revelat aquest divendres, no obstant, confirma el compromís de l’empresa de fer «el millor esforç raonable» per produir les dosis inicials que es distribuiran a la UE i produir-les no només a les plantes situades en territori de la UE sinó també a les del Regne Unit.

Concretament, el text assenyala en el punt 5.4 que l’empresa es compromet a portar a terme «el millor esforç raonable possible per produir les vacunes a les plantes de fabricació situades a la UE (que a efectes únicament d’aquesta secció inclourà el Regne Unit)». El text també aclareix en el punt 13.1 que AstraZeneca no té cap obligació contractual o d’un altre tipus amb tercers que pugui entrar en conflicte amb el proveïment acordat amb la UE. Dos elements que serveixen a Brussel·les per reafirmar la seva posició que les fàbriques britàniques també han de produir les dosis destinades als Vint-i-set.

«Millor esforç possible»

El text també diu que, per «millor esforç raonable», l’empresa ha d’entendre «les activitats i el grau d’esforç que una empresa de mida similar i amb una infraestructura de mida i recursos similars portaria a terme o utilitzaria en el desenvolupament i producció de la vacuna en el moment rellevant de desenvolupament o comercialització tenint en compte la necessitat urgent» d’aquesta per acabar amb una pandèmia global que està causant problemes sanitaris públics greus, restriccions i un impacte econòmic. Segons va advertir aquesta setmana Soriot això no suposa un compromís contractual, cosa que Brussel·les rebutja rotundament.

Si l’empresa no pot complir l’estipulat, el pacte preveu la possibilitat que la Comissió o els Estats membres presentin alternatives amb una llista de possibles fabricants en territori comunitari per accelerar la producció. El document també assenyala que en cas que les vacunes no se subministrin o s’entreguin tard, l’obligació de pagament queda suspesa i només es reprendrà quan es completi l’entrega del producte.

Exportació de vacunes sota control

La publicació del contracte ha coincidit amb la presentació del nou mecanisme de transparència i autorització amb què Brussel·les aspira a controlar l’exportació de vacunes fora de la Unió Europea per part de les empreses amb què hagi firmat acords de compra anticipada (APA en anglès). «Els desafiaments a què ens enfrontem no ens deixen cap altra opció que actuar. Les vacunes són clau per a la recuperació i controlar la pandèmia», ha justificat el vicepresident executiu Valdis Domvrovskis sobre un instrument que permetrà bloquejar les exportacions si consideren que s’incompleixen els pactes amb la UE.

Notícies relacionades

La UE pressiona AstraZeneca pel subministrament de la vacuna anti-Covid

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

Això significa que les empreses amb acords amb la UE hauran d’informar les autoritats duaneres dels estats membres on produeixen del volum de vacunes a exportar i la destinació. El país, en coordinació amb la Comissió Europea, prendrà una decisió sobre si autoritzar l’enviament o no en menys de 48 hores i per això tindrà en compte que el volum d’exportacions no suposi una amenaça per a l’execució dels acords de compra anticipada. «És una pòlissa d’assegurança», ha definit la comissària de Sanitat, Stella Kyriakides.

El mecanisme estarà en vigor, en principi, fins al 31 de març i permetrà eximir del tràmit 92 països, entre els quals figuren els que formen part de l’àrea de lliure comerç amb la UE, països de l’aliança de Vacunes Covax així com països del veïnat sud i dels Balcans occidentals. No obstant, ni el Regne Unit ni els Estats Units ni el Canadà n’estaran exempts. El reglament també preveu exigir informació sobre els enviaments fets en els últims tres mesos, el que permetrà a la UE descobrir si hi ha hagut desviació de vacunes i cap a quins països.