Metges de primària alerten del «descontrol» que hi ha amb els malalts no-Covid

Amb prou feines hi ha dades però metges de família de diferents punts d’Espanya coincideixen a denunciar que els centres de salut pateixen una saturació similar o més gran que en anteriors onades, ja que tot i que l’epidèmia ja fa mesos que dura, amb prou feines s’han fet inversions o noves contractacions, el que està provocant una preocupant menor atenció de milers de malalts no-Covid, que podria tenir conseqüències tràgiques.

I el problema és que plou sobre mullat i els pacients crònics, aquests que necessiten supervisió contínua dels seus metges de capçalera, van empitjorant a poc a poc. «Al març es podria assumir que deixéssim d’estar tan pendents de patologies estables per centrar-nos en la pandèmia, però ha passat un any i aquests malalts han anat empitjorant, per la qual cosa es dispararan les malalties cardiovasculars o la diabetis, però no podem desdoblar-nos», lamenta el director del CAP Sant Martí de Provençals, David Martínez.

Els que no hi van

Al seu torn, David Arribas, del CAP Manso a Barcelona, reconeix que hi ha «descontrol» en la patologia no-Covid, especialment dels malalts que no van al centre de salut, o bé per por de contagiar-se, o bé perquè infravaloren la seva malaltia, ja que la seva preocupació se centra a no infectar-se.

Segons dades de l’Associació Espanyola contra el Càncer, des que va arribar la pandèmia un decada cinc pacients amb càncer no ha sigut diagnosticat o ha sigut diagnosticat tard. A més, s’han duplicat les llistes d’espera per a operacions i citacions a l’especialista. I, per tot això, la porta d’entrada és l’atenció primària, que no s’ha recuperat mai de les retallades de la crisi econòmica, que es fan ara més palpables.

Per exemple, a Extremadura la doctora Ana Arroyo porta atenent les últimes setmanes un centenar de pacients en un sol torn, entre atenció telefònica, presencial i domiciliària, quan els estàndards marquen que no s’hauria d’ocupar de més de 30. «La situació és extrema per la Covid i pel dèficit estructural de recursos humans, ja que al meu centre som vuit metges de família, en falten quatre i ningú els substitueix», explica. I és una constant a tot Espanya, a l’estiu i al Nadal, hi va haver professionals de vacances, a qui cal sumar les baixes, i els seus pacients són atesos per la resta de professionals, afegint-los a les seves ja inabastables agendes.

Allargar la jornada

El centre de salut d’Arroyo, situat a Mèrida, «sobreviu gràcies als metges residents» i que la tasca altruista dels seus professionals sanitaris, «que es deixen la pell», segons aquesta facultativa, que té un horari de 8.00 a 15.00 hores però gairebé cada dia allarga la jornada més enllà de les cinc, sense una pausa per dinar i amb un volum de treball molt superior al que hi va haver a la primera i la segona onades.

Arroyo lamenta que en aquesta situació no els hagin alliberat de la «càrrega bestial i tediosa» que suposen tasques burocràtiques com donar la baixa als malalts Covid, que suposen el 70% dels seus pacients. «Em sento malgastada, és un temps que podria estar destinant a l’assistència sanitària», es lamenta.

I a Madrid, José María Molero, portaveu de malalties infeccioses de la Societat de Medicina de Familia Semfyc, posa l’accent en el «cansament físic i desgast emocional» amb què els facultatius d’aquesta especialitat afronten l’actual pic de contagis. En el seu cas, atén al voltant de 40 o 50 pacients al dia, gràcies que la Comunitat de Madrid ha implantat millores organitzatives que han alleujat una mica la ingent càrrega de treball que els metges de família van patir durant la segona onada.

Però tot i així, la tasca d’investigació i docència es limita «a l’imprescindible» i l’atenció de pacients Covid és tan «protocolitzada», ja que el diagnòstic ja ve donat per les proves i els facultatius només poden seguir la seva evolució, fer-los fer alguna placa o derivar-los a l’hospital, que «s’ha perdut el protagonisme en la presa de decisions». «L’atenció Covid és gairebé com una rutina, però que et treu temps per a altres tasques importants», denuncia.

Les cites telefòniques

«Col·lapse, frustració, ràbia i desesperació», afegeix el seu company Arribas des de Barcelona. En el seu cas, al CAP Manso, atén uns 40 pacients per tanda, als que caldria afegir les urgències, l’agenda comuna del centre, etc. Es tracta d’un volum similar al de la segona onada, però no perquè hi hagi una xifra semblant de contagis, sinó perquè ara hi ha menys professionals absents.

I tots els metges consultats destaquen que les cites telefòniques, al contrari del que pogués semblar, no suposen menys temps i esforç. «Rara és la que es resol en menys de cinc minuts», explica Arroyo.

Notícies relacionades

Bakú aconsegueix 300.000 milions a l’any per als països del sud global

Els juristes reclamen una normativa per fer front al ‘greenwashing’

I tot això en un ambient en què abunden «les patologies emocionals, de qui ha perdut la feina, els seus éssers estimats o té molta por». «Està sent molt complicat», assenyala Arribas.