Com sobreviure a la pandèmia en família

A falta de metes temporals com teníem a l’abril i el maig, els experts recomanen a les famílies no que convisquin amb el virus (cal fugir-ne) però sí que interioritzin que la pandèmia va per a llarg. «Hem d’assumir que és un treball de fons i, alhora, tenir clar que arribarà un dia en què recuperarem la nostra vida, inclòs l’oci social», remarca Górriz. Per sortir airosos d’aquesta etapa, és important l’autocura.

La psicòloga especialitzada en infància, adolescència i família Agnès Brossa explica que la Raquel, la mare de la ‘Mónica, la que no surt’ (amb la qual hem començat aquesta informació), ho està fent genial per saber inculcar a la seva filla les normes anti-Covid. «La ciència ha demostrat que a l’aire lliure el risc es redueix molt, així que no és comprensible que la resta de pares permetin als fills que continuïn acudint a l’interior d’un restaurant per menjar. Són pares que no saben dir que no als seus fills, i això és una irresponsabilitat. Quan aquests nens siguin adults ¿també ho aconseguiran tot en la vida? Gens. I tindran un problema seriós».

Al març el confinament domiciliari ens va vetar el carrer. Les finestres a l’exterior i els balcons (per petits que fossin) es van convertir en un bé preuat. Ara no hi ha aquesta restricció, així que cal prendre precaucions i passar temps a l’aire lliure. «Surt de casa tot el que puguis, mantenint la distància interpersonal i amb mascareta. Però surt», explica la directora del centre FIA. «Molts adults continuen teletreballant. Es corre menys risc sanitari, però mantenir-se tantes hores a casa és esgotador. Per això és tan important trencar aquesta monotonia de llevar-se, treballar, dinar, tornar a treballar, sopar i ficar-se al llit. A llarg termini és insostenible», destaca.

«Si abans de la pandèmia anaves a classes de cuina, continua-hi de manera virtual. És molt important continuar aquesta activitat lúdica, no la deixis a zero», explica Górriz. En el cas dels aficionats a l’esport que no poden mantenir l’activitat prepandèmia, l’experta aconsella que es busquin un altre tipus d’esport que sí que puguin realitzar.

«La pandèmia ens ha tret hores de son. Ens provoca angoixa, ens irrita. Tot això és normal. Però si la por et supera, si és incapacitant, llavors has de demanar ajuda professional», recomana Górriz, que insta els pares i mares a vigilar l’equilibri i la salut emocional dels fills. «Si la situació també els supera, poden rebre un acompanyament emocional de manera professional cada cert temps, dues o tres setmanes». L’experta destaca que, en consulta, han augmentat els pacients que hi acudeixen després d’haver-se autolesionat i amb idees suïcides.

Si la mal anomenada grip espanyola de 1918 (molts estudis científics situen el seu origen als EUA) es va encebar amb joves i amb adults sans d’entre 20 i 40 anys, el coronavirus actual ataca fonamentalment persones d’edat avançada. Ningú està fora de perill i hi ha joves també ingressats (a Ciudad Real un nen de 10 anys s’ha mantingut 11 dies en una uci), però el risc més gran el corren les persones grans. «Els avis i àvies s’han quedat sense passar tant temps amb els nets, a qui adoren. No hi podem fer res. Tota precaució és poca. Per sort, tenim les pantalles per veure’ns. ¿Per què no dinem diumenge amb ells de manera virtual?», aconsella Górriz. En l’inici del curs escolar, el metge de família i divulgador científic Javier Padilla, autor dels assajos ‘¿A quién vamos a dejar morir?’ i ‘Epidemiocracia’ (editats per Capitán Swing), ja alertava pares i mares que era impossible mantenir la mateixa relació amb els avis. Però demanava no retallar-la i recomanava veure’ls a l’aire lliure i abraçar-los per l’esquena, sense ajuntar mai les cares.