SOLUCIÓ EXTREMA

«He comprat el pis d’un traficant per poder fer-lo fora de casa»

Fart de la «inseguretat i el tràfic», un veí de Rubí ha adquirit la vivenda del costat del seu pis per poder desnonar un okupa «conflictiu»

zentauroepp55921942 soc201124175801

zentauroepp55921942 soc201124175801 / FERRAN NADEU

3
Es llegeix en minuts
Anna Rocasalva

«No sé si he fet el correcte o he comès una autèntica bogeria, però ja no podíem més», sentencia J.F, un veí de Rubí, que prefereix no revelar la seva identitat per temor de «represàlies». Aquest pare de família ha portat fins a les últimes conseqüències el refrany ‘als grans mals, grans remeis’, per poder posar punt final a una ocupació que s’ha convertit, assegura, en un «malson que ha durat massa».

Fart que les autoritats «no facin res», aquest veí de Rubí confessa a EL PERIÓDICO que ha comprat la vivenda ocupada que toca a la seva, per poder fer fora un inquilí «conflictiu» que es dedica al «tràfic de marihuana». «Vam firmar la hipoteca del nou pis a l’abril i aquest estiu hem interposat la denúncia corresponent com a propietaris. Ara només espero que la justícia actuï», resumeix.

El veí assegura tenir «proves» del tràfic de drogues, que ja han sigut remeses als Mossos

Fonts dels Mossos d’Esquadra confirmen que els fets «han sigut denunciats» i que l’Oficina de Relacions amb la Comunitat està fent «el seguiment del cas», tot i que els agents descarten una plantació de marihuana a l’edifici. Per la seva banda, el veí assegura «tenir proves del tràfic de drogues, que ja han sigut remeses a la policia».

Cinc anys atemorits

El malson d’aquest rubinenc i la seva família va començar fa cinc anys. «Ens va trucar un veí per dir-nos que havien ocupat la vivenda del costat, la que queda porta amb porta amb la meva, i que els okupes estaven saltant de balcó en balcó», explica. «Vam avisar els Mossos, que ens van comunicar que no podien fer-hi res, perquè ja havia passat el termini d’hores de l’ocupació», lamenta. 

Segons J.F., la vivenda ocupada era propietat de Cajamar Caja Rural i feia temps que estava buida. «No estic d’acord amb l’ocupació, però si és una família vulnerable s’entén. Però no és el cas. Són una colla de salvatges. L’okupa és una persona d’origen dominicà, que va amb moltes dones i després tenen enganxades brutals», explica. 

Una d’aquestes baralles es va produir una nit a les cinc del matí quan es va presentar una exparella del dominicà, amb un martell, i es va posar a «destruir portes i parets». «La dona li va tirar la roba i la PlayStation pel balcó, els crits eren insuportables. Els Mossos han hagut de venir un munt de vegades i res», denuncia el veí. 

«Durant el confinament, les festes i la música a tot volum eren el pa nostre de cada dia. A més, a la comunitat estem farts d’haver de pagar els desperfectes, ja que cada dos per tres rebenten la porta de l’entrada, pinten les parets i ratllen l’intèrfon. És horrible», expressa.

Tràfic de drogues

Però el pitjor de tot per a aquest pare de família és el tràfic de drogues que assegura que es produeix a l’altre costat de la seva porta. «L’okupa es passeja amb bosses industrials plenes de cabdells de marihuana, i l’olor era asfixiant, fins que van instal·lar un extractor perquè ja es delataven massa», lamenta. 

«Els clients piquen a tota hora per comprar droga, per això rebenten la porta, per no haver de baixar a obrir-los», descriu el rubinenc. «A més, tenim por per si es declara un incendi perquè, per descomptat, la llum està punxada», denuncia J. F. 

L’okupa va amenaçar el veïnat amb ficar al pis gent molt pitjor que ell

Per acabar-ho d’adobar, el veí declara que, de vegades, hi ha nens vivint al pis ocupat. «¿On és la Fiscalia de Menors?», es pregunta. 

Mesures desesperades

J.F. explica que va comprar la seva vivenda en plena bombolla immobiliària, hipotecant-se gairebé «de per vida». Ara el seu pis no val ni el 50% del que va pagar-ne i no pot vendre’l per recuperar els diners. 

Notícies relacionades

«Hi vaig estar pensant durant molt temps. Tenia clar que el banc no faria fora l’ocupa del costat i nosaltres no podem anar-nos-en», diu. «Un dels dies que vam trucar a la policia, l’home ens va amenaçar de ficar gent molt pitjor que ell al pis, i ja no vaig poder més», sentencia. «Vaig preferir tornar a hipotecar-nos que haver de viure així cada dia», lamenta.

Així doncs, aquest pare de família ha comprat el pis de l’ocupa, rehipotecant la seva pròpia vivenda, per tenir una oportunitat de desnonar aquest inquilí conflictiu, confessa a aquest diari. «Quan les autoritats diuen que “t’entenen però que no poden fer-hi res”, l’únic que et queda és prendre mesures desesperades. El temps dirà si hem fet el correcte», conclou.