L’esborrany de la llei trans, en 7 claus

És la part de la norma que genera més polèmica i és que des de la reforma del 2007 no s’exigeix que una persona s’operi els genitals per canviar la seva afiliació al Registre Civil i el DNI però sí que s’hormoni durant dos anys i disposi d’un informe mèdic que li diagnostiqui disfòria de gènere. Però l’esborrany legal estableix que la certificació registral «en cap cas podrà estar condicionada a la prèvia exhibició de cap informe mèdic o psicològic» i que només fa falta la «declaració expressa» de la persona interessa. Tampoc serà necessària «la prèvia modificació de l’aparença per procediments mèdics, quirúrgics o d’una altra índole, sense perjudici del dret de la persona interessada a fer ús de tals mitjans». 

Segons Igualtat, per donar compliment a la jurisprudència del Constitucional, s’elimina el requisit de majoria d’edat per sol·licitar el canvi registral de sexe, per la qual cosa es podrà sol·licitar, si la llei tira endavant, a partir dels 16 anys. I les persones d’entre 12 i 16 anys podran efectuar la sol·licitud per si mateixes, amb el consentiment dels progenitors, o a través dels seus representants legals. En cas de desacord entre les parts, el text legal preveu que el menor pugui efectuar la sol·licitud a través del fiscal. Igualtat defensa la necessitat del canvi amb l’argument que amb la llei actual «s’obliga el menor a hormonar-se per canviar de sexe, i en el futur no hauran de complir aquest requisit». 

Davant els recels que provoca en una part del feminisme la possibilitat que homes canviïn de sexe per disminuir les seves penes de violència de gènere, l’esborrany lleial estableix que el canvi de sexe «no alterarà la titularitat dels drets i obligacions jurídiques que poguessin correspondre a la persona anteriorment a la inscripció del canvi registral». 

Les persones que es consideren no binàries, és a dir, ni de sexe masculí ni femení, «per primera vegada en el nostre ordenament jurídic podran sol·licitar que els seus documents oficials d’identificació ometin la menció relativa al sexe», assenyala l’esborrany de l’avantprojecte legal. 

Les persones trans amb capacitat de gestar podran ser receptores o usuàries de les tècniques de reproducció assistida. A més, el sistema nacional de salut oferirà tractament hormonal, teràpia de veu, cirurgia en genitals, i altres tractaments que necessitin, però es prohibeix que se’ls obligui que se sotmetin a tractament. 

Perquè les persones trans puguin participar en les competicions esportives del seu sexe sentit hauran d’haver efectuat abans el canvi al registre, tret dels menors, per «no forçar-los a haver de passar pel registre si volen jugar i donar-los un marge en el qual puguin competir amb els seus companys», segons fonts del Ministeri d’Igualtat. En aquest àmbit, estaran prohibides les proves de «verificació de sexe».

Finalment, l’esborrany legal preveu que les persones preses tinguin dret que se’ls interni conforme al seu sexe registral, tal com ja preveia una instrucció d’Institucions Penitenciàries del 2006.