Suport majoritari a l’esborrany de la llei trans

Un projecte que parla de «drets humans». Un projecte que «suma i no resta». Un projecte «a favor de la igualtat». Aquesta és la primera avaluació que realitza la Federació Estatal de Lesbianes, Gais, Trans i Bisexuals (FELGTB) sobre l’esborrany de la llei trans que prepara el Ministeri d’Igualtat, un text expressament dirigit a un sector castigat per l’estigma i la discriminació i que ha provocat tensió entre els dos partits del Govern de coalició: el PSOE i Unides Podem. Entre altres objectius, el ministeri dirigit per Irene Montero (Unides Podem) vol permetre el canvi de nom i sexe al registre sense la necessitat d’un informe ni tractament mèdic a partir dels 16 anys. El text no deixa de ser un primer esborrany que exigirà molta feina interna governamental. El seu articulat afecta no només Igualtat sinó també Justícia i Sanitat.

La presidenta de FELGTB, Uge Sangil, assegura que l’esborrany és «assumible, rigorós i fruit d’un treball a consciència». La federació espera que, al llarg de la tramitació parlamentària, els partits polítics donin resposta a totes les necessitats del col·lectiu LGTBI. Segons la seva opinió, és un projecte que és conforme amb les normatives internacionals, tant de l’OMS com de la UE.

Mentrestant, diversos col·lectius s’han sumat al manifest feminista pels drets de les persones trans. «El feminisme és un projecte que existeix per ampliar les possibilitats de vida de la gent i, per tant, per garantir els drets de totes les dones. No es pot utilitzar per oposar-se o per qüestionar els drets de les persones trans, que s’enfronten quotidianament a l’estigma i la discriminació en molts àmbits de les seves vides, com el laboral, el sanitari i el de la vivenda», resa el manifest.

«Diverses autonomies ja han legislat al respecte i feia falta una normativa estatal. Una vegada que estigui aprovada i entri en vigor la llei permetrà que les persones trans puguin fer una cosa tan fàcil com canviar el seu nom i el seu gènere. Serà una llei transgressora i positiva com ho va ser, al seu dia, la legislació que va permetre el divorci i el matrimoni civil entre persones del mateix sexe. La llei trans donarà cobertura legal a una cosa que ja passa, i és que cada persona decideixi la seva identitat de gènere», destaca Ana Useros, activista feminista i signant del manifest.

Notícies relacionades

Detingut un home a Girona per matar la mare del seu padrastre

L’escassetat de conills amenaça aus rapinyaires protegides

L’esborrany d’Igualtat, no obstant, també ha sigut criticat per un sector del feminisme, que considera que la futura llei –tal com està concebuda– suposarà l’eliminació del sexe com a categoria jurídica. «Hi haurà conseqüències demolidores per a les dones», pronostica Ángeles Álvarez, exdiputada socialista i consultora en polítiques públiques d’igualtat, que insisteix que el sexe és una categoria biològica i no cultural. Segons el seu parer, amb la llei a la mà qualsevol esportista home pot canviar el seu nom i el seu gènere i passar a competir en l’esport femení, en el qual el seu físic li brindarà importants avantatges competitius. Una cosa semblant pot passar, continua Álvarez, amb presos homes que decideixin canviar de gènere per entrar en presons de dones. «No siguem simplistes, sisplau», li contesta la presidenta de FELGTB, que recorda que textos legislatius similars són vigents en altres països on res del que pronostica Álvarez succeeix.

L’esborrany d’Igualtat, prossegueix Sangil, parla obertament de drets humans. «Dona respostes a alguna de les demandes històriques del col·lectiu, com ara el reconeixement per llei de les identitats trans independentment de l’edat, sense que es continuïn considerant persones malaltes, com ja va decretar l’OMS el 2018. També prohibeix les suposades teràpies de reconversió i fomenta l’educació en diversitat i igualtat i la formació del personal sanitari». «La legislació no acabarà amb les discriminacions que patim diàriament les persones LGTBI, però ens donarà eines per combatre-les. Amb la nova norma no arribarà la igualtat efectiva, però, sí, la igualtat legal», conclou.