«Uns ocupes viuen a costa de la meva difunta tieta»

«Quan la Dolores va morir cap organisme va donar de baixa els seus comptes bancaris. ¿Com és possible?», es pregunten. Les dues dones han emprès, cada una pel seu compte, una croada contra els residents il·legals de la vivenda de l’àvia, «perquè ja s’ha convertit en una qüestió personal», asseguren aEL PERIÓDICO.

Cap d’elles és beneficiària del testament de la difunta, ni esperen obtenir cap profit denunciant aquesta «injustícia», expliquen. No obstant, malgrat l’oposició de les seves famílies, que temen per la seguretat de les dues dones, elles no abandonen. «Segueixo amb la lluita perquè això no li passi a ningú més», expressa Lamas. «Cada vegada que passo per davant de la casa ocupada penso què faria si això li passés a la meva mare. No puc permetre-ho», sentencia D.P.

Una àvia vulnerable

Dolores Alcántara era una dona sevillana establerta a Sant Boi de Llobregat. Viuda des de feia més de 20 anys, amb la vellesa s’havia tornat cada vegada més desconfiada. Casa seva era el seu castell i li costava deixar les claus a algun veí pròxim o a la neboda del seu marit, tot i que eren ells els que la portaven al metge o l’acompanyaven a fer la compra. Amb tant recel ningú va imaginar que la família que regenta el bar de la cantonada serien els que s’instal·larien il·legalment a casa seva.

La Dolores no tenia fills i se sentia una mica sola. «Jo sempre tenia pressa i ella es posava a la porta de casa amb ganes de parlar. Em deia: “Quina sort tens de tenir dues filles”», descriu la veïna D.P., una de les primeres a donar la veu d’alarma quan van ocupar la casa de l’àvia, aprofitant el seu ingrés al centre sociosanitari Prytanis, quan encara era viva. «Els primers a instal·lar-s’hi van ser una parella de marroquins joves. S’hi van estar quatre mesos i li van buidar el pis», denuncia la veïna.

Posteriorment, la parella va vendre les claus de la vivenda a una família, també d’origen marroquí, per 1.800 euros. «Ho anaven explicant al seu bar. Deien que abans pagaven un lloguer de 500 euros, i que havien “apostat per l’ocupació” perquè “en aquesta vida cal arriscar”», lamenta D.P. «Creiem que són una màfia, que ho tenia tot estudiat. Cal tenir molt poca vergonya per fer-ho amb tanta normalitat. S’han instal·lat una antena gegant i una piscina enorme, tot pagat per la difunta Dolores, és clar», afegeix.

No van poder enterrar-la

«Jo culpo de tot això l’assistenta social», diu, contundentment, María Nieves Lamas. La neboda denuncia que, quan la Dolores estava ingressada al Prytanis, la tècnica va impedir que Lamas utilitzés les claus de l’àvia per recollir la documentació i altres menesters que la Dolores pogués necessitar de casa seva. «Van tenir la meva tieta indocumentada durant la seva estada a l’hospital i a la residència on se la van emportar, al Pirineu, fins que va morir. No em van consultar mai res; vaig haver d’anar a la seu de la Seguretat Social a Barcelona per suplicar saber on era la meva tieta. Va ser horrible», descriu.

Durant aquest temps la vivenda de la Dolores ja havia sigut ocupada per la primera parella de joves. «La meva tieta va deixar la casa a dos nebots; un està mort i de l’altre no en sabem res», confessa Lamas. «Al seu testament, demanava ser enterrada al costat del seu marit, a Sant Boi. Tenia tots els papers en regla, però eren a la casa. Vaig anar a demanar-los als ocupes però no van voler donar-me la documentació de la propietat del nínxol i finalment vaig haver d’incinerar la meva tieta», lamenta.

Buscant l’hereu

Des de l’ocupació il·legal, la neboda i la veïna de la Dolores han mogut cel i terra per «fer justícia en nom de la difunta», expliquen. Afirmen que han denunciat el cas als Mossos d’Esquadra, a la Guàrdia Urbana i al departament de Vivenda de l’Ajuntament de Sant Boi, i fins i tot a Herències Intestades de la Generalitat. 

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Tot va ser en va, fins que la veïna D.P. va publicar una carta en aquest diari. «Això va molestar el consistori, perquè de seguida em va trucar un sergent de la Guàrdia Urbana interessat en el cas. Se suposa que estan buscant l’hereu, però no sabem res més», comenta la veïna. EL PERIÓDICO s’ha posat en contacte repetides vegades amb la Guàrdia Urbana de Sant Boi, però no ha obtingut resposta.

Per a les dues dones, «el sistema va cometre un greu error» quan, amb l’àvia viva, «cap jutge ni els Serveis Socials van intervenir en l’assumpte». «El cas de la Dolores és un reflex de com la nostra societat tracta els avis vulnerables», sentencia D.P.