Mil persones trans han canviat el nom a la targeta sanitària catalana

El 2014, el Parlament de Catalunya va aprovar la llei per garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per erradicar l’homofóbia, bifòbia i transfòbia. Des d’aleshores, les persones trans tenen reconeguts diversos drets respecte a les competències de la Generalitat i que no estan reconegudes a la resta d’Espanya.

Un àmbit clau és el sanitari. A Catalunya les persones trans poden canviar el nom i el gènere de la seva targeta sanitària sense cap tipus d’explicació. En el cas dels menors és necessari comptar amb l’aprovació dels progenitors. A més, la sanitat pública catalana ha canviat radicalment la manera d’atendre les persones trans. Ja no està permès catalogar-los la malaltia de ‘distròfia de gènere’, sinó que l’acompanyament es fa des de quatre unitats especialitzades, ubicades a les quatre províncies, on els professionals els brinden recolzament mèdic, social i psicològic, en cas de ser necessari.

Han sigut 3.000 persones les que han passat per aquests serveis. En alguns casos, els han prescrit un tractament hormonal amb copagament, si és el que demana el pacient. També poden accedir a operacions gratuïtes per canviar de sexe que es realitzen a tres hospitals: Bellvitge, Trias i Pujol i el Clínic.

El canvi de la targeta sanitària obre la porta a altres millores. Per exemple, hi ha la possibilitat de modificar el carnet universitari amb el nom sentit o permet que les persones que ingressen en una presó puguin fer-ho identificant-se amb un gènere que no correspon al seu sexe. «Abans de permetre aquest canvi, ens trobàvem amb preses trans que patien violacions a les presons d’homes. A la inversa, no ha ocorregut en cap cas», exposa Mata. També les persones trans han de ser identificades amb el seu nom i gènere sentit a les residències públiques o les cases d’acollida per a dones maltractades del Govern, on ja hi ha diverses persones trans ateses.

Títols de transport

Una altra situació problemàtica es produïa amb els títols de transport. Arran de la nova llei, les persones que compren un títol de transport a l’àrea metropolitana de Barcelona poden inscriure-la en el nom que estableixin, i no el que posa el DNI. «Per evitar problemes, emetem un certificat que ho corrobora. Això ajuda quan els revisors els acusen d’utilitzar títols dels seus germans. No han de donar explicacions de res», argumenta Mata.

Notícies relacionades

Valvanera Ulargui: "Les cimeres climàtiques haurien de ser més eficients"

Resistir a la indiferència

Precisament el canvi en el DNI és clau perquè, les incipients mesures aplicades per la Generalitat es puguin expandir a molts més àmbits de la vida. Per exemple, el canvi gratuït del nom de les targetes bancàries, els productes financers, els títols universitaris o els ajuts de la Seguretat Social com l’ingrés mínim vital o els ertos. Si bé és cert que una instrucció estatal permet el canvi de nom en el registre civil i, per tant, al DNI, des del 2018, aquesta realitat no s’acaba materialitzant. «Molts registres opinen que la instrucció és d’un rang inferior, hi ha molta reticència a aplicar-lo. Si hi hagués la llei trans, aquest dret seria inapel·lable», exposa Mata.

Vista l’experiència dels últims cinc anys aplicant la norma des de Catalunya, Mata no entén l’oposició a la nova llei des d’alguns sectors del PSOE. «A Catalunya, totes les lleis que milloren la vida de les persones trans han tingut el vot a favor del PSC. No s’entén que ara plantegin soscavar drets socials, i més apel·lant al feminisme», afegeix Mata. Les llavors del canvi, a Catalunya, ja estan plantades. Reptes, en queden molts. El més important, el laboral. Continua costant la contractació de persones ‘trans’, sobretot en llocs de cara al públic. La nova llei estatal, diu el Govern, podria ajudar a continuar trencant motllos.