El Nord-Oest, disposat a impugnar l’acord estatal de protecció total al llop

La preocupació d’Astúries és compartida per les comunitats al nord del Duero i per això mateix el socialista Alejandro Calvo, conseller de Medi Rural, es va reunir ahir telemàticament amb els seus homòlegs de Galícia (PP), Cantàbria (PRC) i Castella i Lleó (PP) després de la galleda d’aigua freda que van rebre aquest dijous al conèixer la decisió encapçalada pel ministeri de Teresa Ribera. El conseller del ram càntabre, Guillermo Blanco, va anunciar ahir que el Govern de Cantàbria «continua gestionant el control del llop» a la comunitat autònoma «passi el que passi», i va declarar que «des de Cantàbria, Galícia, Astúries i Castella i Lleó impugnarem». Va ser el més rotund. Ethel Vázquez Mourelle, la seva homòloga gallega, va informar que els seus serveis jurídics analitzaran «el contingut i les circumstàncies» de l’acord per estudiar la presentació de possibles recursos per frenar una decisió que, assenyalen, no té fonaments «tècnics» i «científics». El mateix extrem que va confirmar ahir el Principat: les accions legals estan en fase d’estudi per les quatre comunitats en conjunt.

Estratègia nacional

El president del Principat, Adrián Barbón, també es va pronunciar al respecte i va manifestar que la postura del seu Executiu sempre ha sigut «clara, nítida i rotunda en defensa de la nostra ramaderia». Va afegir que defensaran «amb tots els mitjans al seu abast aquesta posició i defensa». El seu conseller Calvo va raonar que «podem treballar en una estratègia nacional que integri els plans de gestió que hi ha dissenyats a les comunitats que tenim el 97% del llop a Espanya i que, per tant, hem de ser decisives a l’hora de configurar aquesta estratègia».

Calvo considera que la votació de divendres no hauria de ser vinculant: «No es pot decantar d’una manera purament aritmètica per les comunitats que no tenen llop ni el tindran, com les illes». Abunda en un altre argument perquè es tingui en compte la gestió que es fa del llop a Astúries: «Durant molts anys, malgrat les dificultats, a les comunitats autònomes on es gestiona el llop en cap cas està en perill. Només cal veure l’expansió que ha tingut. Reduir encara aquesta capacitat de gestió és una irresponsabilitat». I afegeix que «dels danys que es produeixen també se n’han de corresponsabilitzar ells i aquesta és una altra de les qüestions que s’han de resoldre en aquesta negociació».

La gestió del llop és un compromís electoral del PSOE asturià i per això també la FSA ha donat a conèixer la seva opinió sobre la qüestió. La seva secretària de Desenvolupament del Medi Rural, Alba Álvarez, va expressar el rebuig de la inclusió de l’espècie al LESPRE, al considerar que suposa una amenaça per a la supervivència de la ramaderia asturiana i per a la lluita contra la despoblació rural. Destaquen, a més, que les necessitats de les comunitats que allotgen «més del 95% de la població de llop» no poden ser ofegades per «atendre el criteri d’altres territoris on l’espècie té escassa o nul·la presència». «És essencial que s’atenguin els nostres models de gestió per als territoris rurals, per impulsar produccions alimentàries de qualitat i per lluitar contra el despoblament», va afegir.

Retrets de l’oposició

Notícies relacionades

El nòvio de la desapareguda de Reus es nega a dir on va ocultar el cadàver

Europa rectifica i aprova el fàrmac contra l’Alzheimer

Retrets de l’oposicióDavant l’aprovació anunciada de la protecció integral del llop ja s’han deixat sentir molts dels grups polítics de l’oposició a Astúries. Des del PP, el seu diputat Javier Brea adverteix que «acabarem tenint els llops a les portes d’Oviedo i Gijón». El diputat de Ciutadans Sergio García critica la postura d’Hugo Morán, secretari d’Estat de Medi Ambient, de qui diu que «és asturià i malgrat això no lluita per la regió». Les crítiques arriben també del Fòrum: Adrián Pumares considera que «aquesta decisió fins i tot pot arribar a envair les competències que les comunitats tenen».

El coordinador d’IU, Ovidio Zapico, va demanar al Principat que es mantingui «ferm i rotund» davant la decisió ministerial i carrega contra Teresa Ribera: «Agredeix una vegada més Astúries; quan no és la indústria és, aquesta vegada, la ramaderia, el medi rural».