Examen al batxillerat

En pocs dies, l’espontània reflexió de Soler va rebre un recolzament massiu. Molts docents i estudiants van manifestar el seu cansament respecte a una etapa educativa de dos anys –no obligatòria, com sí que ho són la primària i l’ESO– completament enfocada no tant a aprendre i a insuflar ganes d’aprendre sinó a aprovar un examen: la temuda selectivitat. El resultat: aules plenes d’estudiants atabalats i estressats, especialment en el segon curs.

Va néixer com un crit, una crida personal, però ‘Canviem el batxillerat’és avui una iniciativa social amb identitat pròpia. A més de per Soler, està capitanejat per Maribel Tarrés, directora de l’institut Jaume Cabré (Terrassa), i Fanny Figueras, coordinadora pedagògica de l’institut Moisès Broggi (Barcelona). Per combatre prejudicis, el primer que adverteixen és que el seu objectiu no és abaixar el nivell acadèmic, sinó prendre el pols a una etapa educativa fonamental i veure si està complint els objectius que hauria de complir. Pretenen avivar el debat i, sobretot, donar veu als alumnes. Per a això, estan realitzant una enquesta als instituts catalans. Els joves estan responent diverses preguntes sobre com se senten amb l’actual sistema, què en canviarien, amb què es quedarien i quin seria el seu batxillerat ideal. Els resultats es faran públics en una exposició al març. ¿Quines dades donarà l’enquesta? ¿A quines conclusions s’arribarà? ¿Es detectarà, efectivament, la necessitat de canviar l’enfocament del batxillerat?

«Volem donar veu als alumnes i les famílies. No se’ls sol escoltar i, al cap i a la fi, ells en són els veritables protagonistes», explica Soler. «Com a docents som responsables, no podem mirar cap a cap altre costat», afegeix.

Les tres «orgulloses» docents de secundària insisteixen que ‘Canviem el batxillerat’ no té per objectiu abaixar el nivell acadèmic. «No volem fer TikTok a classe», ironitzen. «L’únic que pretenem és prendre el pols a l’actual situació i veure en què podem millorar». Per la seva llarga experiència a les aules saben que és una etapa educativa coberta d’estrès per la selectivitat. Una etapa de dos anys en què no es recull el llegat de primària i l’ESO, on als alumnes se’ls sedueix i motiva amb un aprenentatge més competencial i per projectes. Soler, Tarrés i Figueras deixen clar que ‘Canviem el batxillerat’ no té un pla detallat sobre com haurien de ser les classes. Simplement, miren de donar veu a alumnes, mestres i especialistes, i emprendre un debat sobre si el batxillerat actual és obsolet i no serveix per complir l’objectiu del sistema educatiu: aprendre i motivar. «¿Per què mesurem els alumnes amb un simple examen?», es pregunten les mestres, que posen èmfasi en el fet que no tots necessiten passar la selectivitat perquè hi haurà qui encamini els seus passos cap a altres llocs que no siguin la universitat.

Xavier Bonal, professor de Sociologia a la Universitat Autònoma de Barcelona, divulgador, investigador i autor d’assajos sobre educació i sociologia de l’educació, mostra a priori les seves simpaties amb ‘Canviem el batxillerat’. Per un motiu fonamental: la constatació de l’«excessiu nivell de pressió» que tenen els alumnes de cara a la selectivitat, un examen «en el qual se la juguen». Tot això converteix el batxillerat en una etapa dominada pel ‘teaching to the test’, mètode educatiu enfocat exclusivament a fer que els alumnes passin un examen.

El mateix ministre d’Universitats, Manuel Castells, confessava en una recent entrevista a EL PERIÓDICO que veia amb bons ulls un possible canvi en la selectivitat, tot i que reconeixia que, en meitat d’una pandèmia, potser no era el millor moment per emprendre’l. «Ja tenim prou caos», va sentenciar Castells, prestigiós professor universitari als EUA. «Crec que la idea d’exàmens memorístics està superada a partir del moment en què la informació és a internet. Jo no faig exàmens. Als meus alumnes els dic que ho mirin tot per internet. La informació és tota a la xarxa. Cal ser capaç de buscar-la i saber per a què la vols».

Altres veus, com la d’Adriana Espinós, professora de Lengua en un institut de Madrid, desconfia sobre els possibles canvis en el batxillerat, una etapa no obligatòria en la qual la memòria, l’esforç intel·lectual i el temps d’estudi són «indispensables» per preparar bé uns alumnes que ben aviat entraran a la universitat. «No em tinc per antiga però considero que algun tipus de prova han de fer. L’examen és una cosa fonamental perquè els alumnes assimilin els continguts. A més, no només compta la selectivitat, sinó també la nota mitjana que hagin tingut en els cursos».

Combatre la xacra de l’abandonament escolar i seduir els alumnes perquè continuïn formant-se en etapes superiors és un dels objectius del Ministeri d’Educació. La nova llei (LOMLOE), que ja està en vigor, implicarà una revisió dels mètodes pedagògics perquè els continguts siguin «menys enciclopèdics i més competencials», recorda la ministra Isabel Celaá. Aquesta ‘revolució’ a les aules –on ja hi ha grups de treball coordinats pel ministeri– s’hauria de fer efectiva el curs 2022-23. «Volem un canvi curricular ambiciós i realista», explica el secretari d’Estat d’Educació, Alejandro Tiana. «Per descomptat, també afectarà el batxillerat», afegeix la ministra, que qualifica d’«objectiu de país» la permanència en l’ensenyament postobligatori del 90% dels estudiants.

Notícies relacionades

Carlos Elías «La selectivitat només valora un contingut memorístic que avui està a internet»

Catalunya tindrà una nova selectivitat d’aquí a tres cursos

Celaá afegeix que la nova modalitat de batxillerat que inclou la LOMLOE també implicarà un augment de la motivació dels estudiants. Ara mateix n’hi ha de tres tipus: humanitats i ciències socials, arts, i ciències (disciplina a la qual s’afegirà tecnologia). El quart i nou tipus serà l’anomenat ‘general’, en què els estudiants podran rebre continguts combinats dels tres models ja vigents. Aquesta opció pretén retenir als centres educatius aquells alumnes que encara no tenen clara la trajectòria d’especialització. L’objectiu és superar la tradicional dualitat entre les ciències i les lletres. La nova legislació inclou la possibilitat de fer el batxillerat en tres anys, sempre que així ho aconsellin les circumstàncies personals dels alumnes.