«Que ens demanin perdó per les morts de Tremp no ens serveix»

La campanya de vacunació ha calmat l’entrada del coronavirus a les residències geriàtriques. Però el dolor que ha causat el virus és una llosa que pesarà sobre milers de famílies. Un dels llocs on més es va acarnissar i on el paper de l’administració va quedar més en dubte va ser la residència Fiella de Tremp. Dos mesos després de l’inici del brot, que es va cobrar la vida el 42% dels interns, els responsables de Salut Pública van voler donar la cara davant les famílies afectades. Aquests van agrair el gest, però van lamentar una explicacions buides. «Les seves disculpes no ens valen», es queixen alguns assistents.

Els familiars van ser reunits en una sala de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, ubicat just davant de la comissaria dels Mossos d’Esquadra de Tremp. Allà els van citar en 12 reunions diferents, que es van fer amb cinc familiars alhora. Els qui van donar les explicacions van ser dos funcionaris: Jesús Sánchez del Loro, delegat de la consellera de Salut per a la coordinació de les residències a l’Alt Pirineu i Joan Antoni Capilla, tècnic dels serveis territorials d’Afers Socials a la província de Lleida. En algunes trobades també es va afegir un càrrec polític: la delegada de Salut de la Generalitat a Lleida, Divina Farreny.

Segons es desprèn de les informacions facilitades pels assistents, els responsables de la Generalitat van iniciar la xerrada recuperant la informació facilitada a la premsa. Que el brot es va detectar el 19 de novembre a través d’un treballador que va tenir símptomes, que en els diferents cribratges la taxa de contagiats va anar pujant com l’espuma, i que Salut va intervenir i va desinfectar tard, mentre veia com el centre no aplicava els protocols correctament.

Personal desbordat

A partir d’aquí, els responsables de Salut van assumir un important «desbordament de personal», a causa de la falta de cuidadors. «Ens van dir que no van aconseguir prou cuidadors malgrat les crides i que desconeixien totalment l’estat i les necessitats que tenien els pacients», explica l’Ester, una de les familiars que va assistir a aquestes trobades. «No hi havia registres de medicació ni cures informatitzades, no sabien quines necessitats tenia cada pacient... tot i que l’únic que ens van assegurar és que cada dia hi havia un metge i una infermera que els visitava», afegeix. Segons el seu punt de vista, pel que es va desprendre de les trobades, els avis no estaven atesos correctament. «Si no sabien si havien de donar-los el menjar a la boca o no, si podien revisar la seva evolució, si necessitaven oxigen o altres cures... és evident que les cures bàsiques no les rebien», diu l’Ester.

«Avui faríem coses diferents»

«¿A quina hora va morir el meu pare? ¿Va patir? ¿Per què no van traslladar els malalts als hospitals de Lleida o Balaguer?». Aquestes són algunes de les preguntes que van quedar en suspens en aquestes trobades. «Només ens deien que si tornés a passar farien les coses diferent. Que es van equivocar. Que això els ha servit per aprendre què no han de fer», afirma l’Ester. Una explicació que es va repetir en altres trobades, on, expliquen familiars que prefereixen no identificar-se, aquests mateixos representants van arribar a demanar perdó. «¿I de què em serveix a mi el seu perdó? No el necessito per a res, ¡van deixar morir la meva mare per culpa de la seva incompetència!», es queixa aquesta familiar. De fet, en algunes d’aquestes trobades els assistents es van enfurismar davant els responsables de la Generalitat, que van haver d’aguantar crits i plors de desesperació.

Protocols anti-Covid que no s’aplicaven

Notícies relacionades

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Una dada rellevant en aquestes xerrades relatada per diversos familiars presents és que els responsables de Salut van assenyalar que abans del 19 de novembre les coses al geriàtric ja no es feien bé. «No es prenia la temperatura ni sabien com posar-se les epis. Ens van dir que en cap altra residència havien vist una propagació del virus tan alta com en Tremp, i creuen que això es deu al fet que fa temps que el virus circulava pel geriàtric sense cap tipus de control», diuen altres familiars. Unes afirmacions que confirmen fonts del geriàtric. «Ni es prenia la temperatura ni es respectava la quarantena dels nous ingressos. Quan un pacient entrava al geriàtric estava només cinc dies en quarantena, no dues setmanes com deia el protocol», expliquen aquestes mateixes fonts.

Investigació en marxa

De moment, cap familiar ni treballador ha interposat denúncia davant els jutjats, tot i que sí que han fet arribar escrits al defensor del poble o a Amnistia Internacional. Mentrestant, els Mossos d’Esquadra continuen interrogant familiars del geriàtric, residents i treballadors, arran de l’actuació d’ofici que va obrir la Fiscalia de Lleida per un possible delicte d’homicidi imprudent. Ara mateix és l’ordre hospitalària Sant Joan de Déu qui gestiona el geriàtric, però és qüestió de setmanes que la gestió torni a recaure a la fundació Fiella. L’entitat religiosa és la propietària del geriàtric, que té algunes places consorciades amb l’administració. Només ho pot impedir la investigació que pilota la Conselleria d’Afers Socials, que ara per ara no informa si han interposat cap sanció.