Cara a cara entre conservacionistes i partidaris de la caça del llop

Luis Suárez és el coordinador de conservació de WWF, una de les entitats conservacionistes que més durament ha lluitat perquè el llop sigui declarat espècie protegida. Defensa que sigui la naturalesa, i no l’administració, que decideixi on ha de viure el cànid.

-La població de llops s’ha mantingut estable en els últims anys. ¿Per què calia canviar l’anterior model de gestió, que sí que permetia la seva caça al nord del Duero?

-Quan es va dictar aquesta normativa hi havia llops al sud del Duero, però han desaparegut. En aquest sentit, hem retrocedit. Aquest model limitava l’expansió natural del cànid en contra del que dicta la directiva europea, que assenyala que aquesta espècie ha de créixer i expandir-se fins a arribar al seu nivell de població saludable.

-¿Quants llops hi hauria d’haver a Espanya per arribar a aquest nivell?

-No hi ha una xifra, és l’ecosistema, i no l’administració, qui ha de determinar on ha d’estar el llop de manera natural. Com la resta d’espècies. Si no troba aliment a un lloc, la seva població no creixerà. Si augmenta més del degut, les malalties reduiran la seva densitat. Però no se’l pot arraconar, com passava fins ara.

-Els defensors de caçar-lo afirmen que és l’única manera que hi ha de controlar-lo.

-Aquest és el gran error. No s’ha de controlar el llop, cal controlar els danys que ocasiona, però això no s’aconsegueix matant-lo, excepte si s’erradica tota l’espècie.

-¿Com es controlen els danys que ocasiona el llop?

-Amb mesures de prevenció. La clau està en el model d’explotació ramadera que s’aplica. Quan hi ha bones tanques i gossos mastins, els llops no apareixen. Això no ho hem inventat els ecologistes, són tècniques antiquíssimes que s’utilitzen en zones de Lleó, Zamora i Picos de Europa on el bestiar conviu amb el llop sense problemes.

-Però aquest sistema no és infal·lible.

-Cert, i per això hi ha d’haver un bon pla de compensacions econòmiques que atenguin els danys que de vegades es produeixen malgrat les mesures de prevenció. Cal protegir el ramader, no matar el llop. Això requereix esforç i diners. És escandalós que la PAC no contempli ni una sola línia de recolzament a la ramaderia extensiva. Els grups conservacionistes portem anys reclamant-ho.

-Digui-li-ho al ramader de Zamora que va perdre 69 ovelles per un atac de llops el dia que es va prohibir la caça del predador.

-És un exemple perfecte, perquè ell està a una zona on es permet la caça del llop, però això no ha evitat que pateixi atacs. Amb un parell de mesures senzilles, aquesta explotació seria inexpugnable. Però no hi ha dades científiques que avalin que matar llops serveixi per protegir el bestiar.

-Hi ha qui tem trobar el llop a la porta de casa si la seva població es multiplica.

-El llop defuig les persones, no hi ha constància d’atacs a humans. Dir el contrari és propagar pors atàviques que no es corresponen amb la realitat.

-Al medi rural s’afirma que aquest canvi legal s’ha dictat en despits urbans que només escolten els ecologistes, no al camp.

-totes les lleis es fan a despatxos, però les organitzacions conservacionistes coneixem la realitat rural perquè fem els nostres estudis al camp, el visitem habitualment, coneixem els ramaders. Per això demanem que se’ls recolzi. Però no podem demanar que es conservin els lleons a Kènia mentre aquí ens carreguem el llop. 

«No és just que al llop el mantingui jo sol»

Miguel Ángel Marcos és ramader de Villalonso (Zamora). El dia que es va acordar prohibir la caça del llop, una manada va atacar el seu ramat segant la vida de 69 ovelles. Tenia contractada una assegurança, però la compensació amb prou feines cobreix el 25% del cost de la criança dels animals morts.

-¿Des de quan tenen problemes amb el llop?

-Ja són molts anys. Aquí és la quarta vegada que ens entra, però cap de tan greu com ara.

-Tenen tot el perímetre de l’explotació tancat, ¿com han pogut entrar?

-Creiem que han passat per sota de la tanca. Com tenen gana, sempre busquen una escletxa, i això els resulta més fàcil que caçar cabirols, que corren més que les ovelles.

-¿L’assegurança compensa aquests danys?

-Tenim una assegurança de retirada de cadàvers, que és l’obligatòria per quan es mor un animal, però no cobreix l’entrada d’animals silvestres. Per a això cal tenir una altra assegurança, que a nosaltres ens costa 1.100 euros a l’any sempre que no donis cap informe. Si el dones, i en aquest cas és considerable, l’any que ve ens costarà entorn de 5.500 euros.

-¿Però arriba a cobrir el cost de l’ovella perduda i les cries?

-Per res. Amb l’assegurança, cobraré 150 euros per animal, amb una franquícia de deu euros que ens abona la Junta de Castella i Lleó. Si no tingués assegurança, la compensació seria zero.

-¿Quant li costa la criança d’un animal?

-240 euros. Si me’n paguen 150, perdo gairebé 100 euros per ovella morta. Això sense comptar les pèrdues dels avortaments, perquè fins que les posi al part, em costarà uns altres 200 euros per animal. Aquestes despeses estan estipulades, però no les contempla l’assegurança.

-Llavors, quan es diu que es compensen els danys del llop...

-No crec que arribi a cobrir ni un 25% dels danys que ha causat el llop.

-¿Quines conseqüències tindrà la protecció total del llop, si es du a terme?

-Espero que no s’arribi al que passava fa molts anys. Quan els llops provocaven danys, apareixia el verí i es posaven ceps. Igual que hi ha un acord que prohibeix matar el llop, suposo que hauran pensat en compensacions, bé sigui des de Madrid o des de Brussel·les, per sufragar els danys que provoca. El que no veig lògic és que aquestes despeses siguin a costa de la PAC, i que treguin fons i al final paguem els mateixos, ramaders i agricultors, que som els que mantenim el medi rural.

-Una de les mesures que s’apunten són els mastins.

-No són una solució, i a sobre les despeses me les menjo jo, no l’Administració. Crec que és més real mantenir una quota de llops en una quantitat d’hectàrees. I si corresponen dues parelles per a cinc mil hectàrees, doncs que no n’hi hagi cinc. Quan hi ha superpoblació, al final han d’atacar el nostre bestiar per poder sobreviure.

-Els conservacionistes afirmen que el llop està en recessió. 

-No és veritat, cada vegada n’hi ha més. De fet, aquí no se’n veien tants com ara. Cada vegada es veuen menys agricultors pel camp, els pobles estan sense gent i els llops campen al seu aire.

Notícies relacionades

Dia Internacional de l'Eliminació de la Violència contra les Dones: ¿Per què se celebra el 25 de novembre?

Taula rodona | Deixar de normalitzar accions de violència quotidiana és el primer pas per erradicar-la

-¿És possible l’equilibri llop-bestiar?

-No es tracta que desaparegui el llop. És un animal preciós, bonic de veure, majestuós. Però no és just que l’hagi de mantenir jo. Si al que ve de Madrid a passejar li agrada veure el llop, que el pagui. Jo vull veure un partit de futbol i abono una entrada. Que convisqui amb nosaltres, sempre que no hàgim de mantenir-lo els ramaders, com fins ara.