L’exclusió de l’oli i el pernil revifen les crítiques contra Nutriscore

Segons el ministre de Consum, Alberto Garzón, una de les deficiències de Nutriscore és que no és obligatori per a les empreses, però, tot i així, ell espera que la indústria «s’incorpori de forma massiva» a aquest etiquetatge una vegada s’aprovi, mitjançant reial decret, perquè «les marques que no ho facin estaran deixant sobre una taca de sospita», segons va explicar recentment en una entrevista a EL PERIÓDICO.

Garzón admet que el Nutriscore no «és perfecte», però, segons el seu parer, és el sistema que compta amb més suport per part de científics i associacions de consumidors. Però la decisió del seu ministeri de deixar-ne fora l’oli d’oliva, que havia sigut catalogat primer amb una D i després amb una C, ha reobert la caixa de pandora. El ministre afirma que «l’oli és bo per a la salut i no hi pot haver cap etiqueta que digui que és dolent».

La petició del pernil

Però, partint d’aquesta decisió, la patronal del porc ibèric Asici ha demanat també que el pernil, la paleta i el llom ibèric siguin exclosos perquè l’algoritme de Nutriscore no valora adequadament les seves «propietats saludables». Davant d’això, han sigut diversos els nutricionistes que han alertat, via xarxes socials, que la decisió de deixar fora certs productes evidencia les fallades de l’etiquetatge i les pressions que hi fa la indústria. Problemes que fa mesos que denuncien.

Un d’ells és Juan Revenga, que assegura que, «tot i que sobre el paper els etiquetatges frontals d’aliments semblen eines útils, fins ara, la seva efectivitat per modificar el comportament de consumidors és molt discreta». I, segons la seva opinió, entre tots els sistemes, Nutriscore «sembla ser dels menys eficaços», ja que és «pel que aposta de manera oberta i amb insistència la indústria», cosa que hauria de ser «prou condició per posar-lo en quarantena».

Els productes ‘light’

Al seu torn, la presidenta del Consell General Dietistes-Nutricionistes, Alma Palau, avisa que amb Nutriscore pot passar «com als anys 80 quan van aparèixer els productes ‘ligth’, que van promoure l’obesitat». «Amb l’esmentat etiquetatge pot passar una cosa semblant, si un producte apareix amb la lletra A o B, puc pensar que el puc consumir indiscriminadament, i no és així». Palau considera, igual com Revenga, que Nutriscore afavoreix «molt» la indústria del processat i assenyala que, almenys, en el que «podria ajudar» és a triar «l’opció menys insana».

En línia amb l’anterior, Gemma del Caño, farmacèutica i experta en seguretat alimentària, avisa que la indústria pot «manipular» l’etiquetatge, fent algun canvi en els ingredients per millorar la nota sense «canviar la qualitat nutricional», per la qual cosa no creu que el nou sistema «ajudi a reduir el consum de sucre i processats». Segons la seva opinió, ja que l’OMS ja té una classificació de productes, caldria utilitzar un model en què els ultraprocessats fossin directament mal qualificats, mentre que aliments com l’oli d’oliva no s’etiquetessin si l’algoritme els «penalitza», perquè el sistema «no està pensat per a aquests productes».

«És necessari buscar un altre sistema, però ara mateix no n’hi ha cap de més eficaç, o quedar-nos com estem i intentar explicar al consumidor els productes», reflexiona. També Palau reclama que les autoritats promoguin una «alfabetització alimentària», demandes a què Garzón respon al prometre una campanya informativa perquè els compradors sàpiguen utilitzar Nutriscore.

Veus a favor

Notícies relacionades

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Per la seva banda, l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) recolza que Espanya estigui coordinant esforços amb altres països com França i Alemanya per a la implantació de Nutriscore perquè, segons la seva opinió, és un «etiquetatge útil» a l’hora de triar «la millor opció nutricional». «Ara bé, Nutriscore té sentit només en aliments processats, on hi ha diversos ingredients, com galetes, cereals i plats preparats. No és una eina tan útil en aliments sense recepta, amb prou feines processats i d’un únic ingredient, com pot ser l’oli d’oliva, el sucre, la mel i els ous, en què tots són pràcticament iguals independentment de la marca», assenyalen.

Per això, consideren que «si imposar Nutriscore a l’oli d’oliva suposa una barrera a la seva implantació, és millor acceptar l’excepció».