Espanya surt del risc extrem al caure la incidència fins als 235 casos

Espanya ha aconseguit abandonar el nivell de risc extrem per incidència de contagis de Covid en el que estava situat des de fa dos mesos. El semàfor del Ministeri de Sanitat va fixar el llindar en els 250 casos per 100.000 habitants a 14 dies i les dades d’aquest dimarts corroboren que ja ens trobem en els 235, després de quatre setmanes d’una tercera onada en descens pronunciat.

Malgrat aquesta bona notícia, la batalla contra el coronavirus encara està molt lluny de ser guanyada. Fins que no baixi dels 150 casos no s’abandonarà el nivell de risc alt. I l’objectiu de baixar dels 50 que manté el Ministeri de Sanitat i reclamen la majoria d’experts d’acord amb els estàndards europeus, queda encara molt més llunyà, sobretot si es té en compte la creixent amenaça de la soca britànica, més contagiosa i a un pas de convertir-se en dominant en comunitats com Catalunya o Madrid.

El precedent

Un cop d’ull a l’ocorregut en la segona onada ofereix una perspectiva dels perills que sotgen els pròxims dies. El 3 de desembre els diaris vam publicar un titular semblant que encapçala aquesta informació. S’havia aconseguit baixar dels 250 casos. Però la joia va ser efímera. Només sis dies després va començar la tercera onada i dues setmanes més tard ja estàvem per sobre dels 250 malgrat que es va insistir a ‘salvar Nadal’ amb les conseqüències per tots conegudes.

Les desescalada d’algunes restriccions i el missatge de relaxació que aquestes decisions van transmetre van ser decisives per a aquest pas enrere. Va començar la tercera onada sense que hagués tocat fons la segona i amb els hospitals encara saturats.

Hospitals a prop del límit

Ara els hospitals encara estan pitjor que aquell 3 de desembre. La tercera onada ha tingut un pic més elevat i molts infectats continuen ingressats, especialment a les ucis. L’ocupació dels llits per a malalts crítics de Covid és del 31% davant el 25% de llavors, amb algunes comunitats en situació límit.

Madrid és la més mal situada, amb un 45% d’ocupació, seguida de Catalunya i Castella i Lleó amb un 40%. Per sobre del 25% que marca el ‘semàfor’ de Sanitat com a nivell de risc extrem per al sistema sanitari es troben encara nou de les 17 autonomies. Un repunt, l’inici d’una quarta onada, «suposaria un revés per al sistema sanitari que no està en condicions de suportar-lo», advertia dilluns Fernando Simón.

Evolució desigual

Un repàs de l’evolució per territoris dona també alguns ensenyaments. Algunes de les autonomies més ben situades ara són les que van arribar a un pic més alt de contagis en aquesta tercera onada, amb incidències molt superiors als mil casos per 100.000 habitants. Són les que es van veure obligades a aplicar les restriccions més estrictes, amb tancament total de bars i comerços no essencials.

Els contagis es van reduir en aquestes autonomies al doble de velocitat que la mitjana d’Espanya com ja va avançar l’epidemiòleg del Govern fa dues setmanes i així ha continuat sent, fins a situar aquest dimarts Extremadura (90), Múrcia (160), Castella-la Manxa (164) i el País Valencià (202) per sota d’aquesta mitjana.

També se situen aquestes quatre comunitats per sota de Catalunya (237), que a l’imposar la restriccions postnadalenques abans que la resta, va aconseguir limitar l’impacte de la tercera onada, que mai va pujar per sobre de la segona. Al no tancar del tot bars i comerços ha experimentat una baixada molt més lenta que malgrat tot la va situar des de dilluns també per sota del risc extrem, tot i que a punt d’un repunt.

Madrid és com sempre un cas a part. Va fregar una incidència de mil casos i tot i que va aplicar restriccions més severes durant tres setmanes, han mantingut oberts els bars al 50% d’aforament als interiors fins a les 21 hores del vespre, fins que fa una setmana va ampliar l’horari fins a les 23 hores. Des de fa una setmana és la comunitat amb més incidència a 14 dies, amb 362 casos per 100.000 habitants aquest dimarts.

No és moment de relaxar

El Ministeri de Sanitat sembla haver après la lliçó de la segona onada. Els seus responsables llancen des de fa dues setmanes el missatge que no és moment de relaxar les restriccions, tot i que no es mullen a l’hora de valorar les decisions d’algunes comunitats.

La pressió dels sectors econòmics afectats, que continuen sense rebre prou ajudes per afrontar els tancaments, han fet que molts responsables autonòmics comencin ja a afluixar les regnes. Són els casos d’Extremadura, Galícia, La Rioja i les dues Castelles, mentre el País Valencià ho farà els pròxims dies. Són tímides flexibilitzacions en alguns casos però que poden enviar el mateix missatge de relaxació que es va transmetre quan semblava doblegada la segona onada.

Catalunya ja ho va fer i ara el virus està gairebé estancat malgrat a la qual cosa es podrien establir noves obertures en els pròxims dies.

Notícies relacionades

Argimon demana «donar aire» al comerç malgrat el fre en la baixada del virus

Salut no descarta que sigui necessària una vacunació anual del coronavirus

La posició de la majoria d’experts és clara. S’han de mantenir la restriccions fins a arribar als objectius. «Una desescalada prematura provocaria una quarta onada», han augurat, per exemple, l’exsecretari general de Sanitat, José Martínez Olmos, i l’exdirector d’Emergència de l’OMS, Daniel López Acuña.

Setmanes clau

Les dues pròximes setmanes seran clau. La vacunació no està tan avançada com per tenir un impacte important en els contagis i les hospitalitzacions, mentre la soca britànica es converteix en dominant. Tot apunta a la necessitat de no moure fitxa o fins i tot endurir una mica les mesures de control. Quan una onada s’acosta al terra és més difícil continuar baixant.