Sortida de l’AVE

Els veïns d’Urgell-Provença celebren el final de les obres

  • «Han sigut molts mesos de soroll, pols i buit», resumeix un comerciant al conèixer la notícia que Adif confirma l’arribada a meta per a final de març

Els veïns d’Urgell-Provença celebren el final de les obres
4
Es llegeix en minuts

Els veïns i comerciants de les illes que donen al carrer d’Urgell, entre Provença i Roselló, comencen a veure’s alliberats dels més de dos anys d’obres a compte d’una sortida d’emergència de l’AVE. El ‘via crucis’ no ha sigut fàcil. Sense oblidar, a més, els mesos de confinament. Desapareixen les grues de set pisos d’altura i la tuneladora, igual que una part de la protecció metàl·lica del xamfrà mar-Llobregat. Es mitiga el soroll i s’amplia la vorera de l’atropellament mortal de Muriel Casals, presidenta d’Òminum Cultural.

«Han sigut molts mesos de soroll, pols i buit», resumeix un comerciant al conèixer la notícia que Adif ha confirmat aquest diari que s’arribarà a la meta a final de març. «Ha sigut horrible», conclou un altre. Després del flagell, el veïnat mostra ganes de reprendre la vida i l’espai perdut.

Clínic, Auró, Ipsi

Estava previst que l’obra s’acabés el desembre del 2020. Així que les incomoditats per al veïnat han tingut un trimestre d’afegit. La inseguretat, el soroll i l’estrès constants han empès al límit els locals d’aquesta zona pròxima a l’Hospital Clínic, l’Escola Industrial i les escoles Ipsi i Auró, esquitxada de bars, restaurants, súpers, una pastisseria i un concessionari d’automòbils. Alguns s’han vist obligats a tancar. «El primer any, la tanca era molt més llarga i deixava un camí estret en què ens faltava il·luminació. Ens vam queixar i hi van posar il·luminació, però no va ajudar gaire. És cert que al no poder passar-hi cotxes ni parar, vulguis o no el negoci es veu afectat, hem perdut clients», comenta Ana Castillo, dependenta de la farmàcia de la cantonada del costat Llobregat. Al seu torn, clients de la mateixa farmàcia recordaven l’angoixa dels primers mesos, «Jo vaig deixar d’anar per aquest carrer, perquè em fa por la veritat, no és agradable passar-hi, per sort la farmàcia ens agafa a la cantonada i encara es veu una mica», explica una de les clientes més grans.

Obres i pandèmia

La pandèmia va empitjorar la situació i els negocis, que ja havien perdut la gran majoria de turistes i clients, es van veure afectats per noves restriccions, que els va empènyer al límit. «Aquestes obres, juntament amb els efectes de la pandèmia, han sigut horribles. El pitjor és la claustrofòbia que fa passar pel carrer, ens han deixat un passadís superestret i ningú volia passar. Aquí estem a la gola del llop, la pitjor zona de les obres. Jo abans tenia terrassa, vinga, tot això fora ja», defensa la propietària del bar La Parada, coneguda com Marisa.

Les vistes des dels bars que queden just al davant és la tanca de metall de dos metres d’alçària, i la ‘música ambient’, el soroll constant de les màquines. «Afortunadament tenim clientela, el nostre local fa més de 30 anys que és al barri, però entre la pandèmia, els oficinistes teletreballant i els veïns més grans sense atrevir-se a sortir ni passar pel corredor, hem perdut gairebé tots els ingressos», diu la Marisa.

Poca seguretat

En l’enumeració de dificultats assenyalades pels habituals de la zona destaquen les queixes contra els ciclistes i motoristes que no respecten les normes i envaixen el passadís marcat per la façana dels edificis i l’obra. A la nit, els atracaments «s’han disparat», adverteixen. «A aquelles hores és un tram bastant perillós per la falta d’espai i llum. Els veïns no volen passar-hi», afirma Ana Castillo.

L’ajuntament va senyalitzar la zona per evitar la invasió de bicis, patins i motos. Segons els mateixos propietaris, no va servir de gaire. «La gent continuava passant amb les motos, les bicicletes, fent cas omís. Jo mateix em vaig reunir amb responsables de l’ajuntament, la seva resposta va ser posar un guàrdia durant dos dies i ja està. La falta de respecte i educació ha durat tots aquests mesos, seguim igual», apunta en Bernat, amo de l’herboristeria Salut Natural. L’altra vorera

Notícies relacionades

va senyalitzar la zona fent cas omísen Bernatl’herboristeria Salut Natural. L’altra voreraDe manera paral·lela, els comerços veïns disfruten d’una mica més d’espai. Encara enmig d’obres i soroll, un petit camí per als vianants els permet desplaçar-se més ‘còmodament’, sense por de tenir accidents. «Nosaltres tenim terrassa, perquè no ens la van treure, però pel soroll, les tremolors i la pols no s’hi asseu ningú, no és agradable esmorzar amb això de fons la veritat. Però a l’altra banda de la vorera és molt pitjor, ells han rebut molt més», sentencia Daniel Romera, del bar Coyote D7.

D’altra banda, el Joaquin va aterrar al carrer fa tan sols un mes, al mig d’un huracà de construcció va obrir la seva cafeteria La Suegra, on ens comenta com ha sigut: «És clar que al portar tan poc no he patit tant com els altres negocis, però sí que és cert que això ha afectat de manera inimaginable el comerç. Intentem donar-nos suport els uns als altres i tenim moltes idees per quan s’acabin les obres per poder atraure clients, hi ha moltes ganes».