Irene Montero: «El permís de maternitat s’ha d’ampliar a sis mesos»

¿Vostè participarà en algun acte al carrer? Faré el que diguin les autoritats sanitàries i actuarem de forma unànime com a Govern. Vull aprofitar per dir que no podem permetre’ns continuar comprant el discurs a la ultradreta i criminalitzar el moviment feminista i les dones que han estat en primera línia per fer les tasques més essencials.

¿Quines mesures ha posat en marxa el ministeri des de l’últim 8-M per fer front a aquestes barreres? En primer lloc, vam ser molt conscients que havíem de prendre mesures per combatre les violències masclistes [durant el confinament]. Per això, vam aprovar un pla de contingència amb l’objectiu de convertir en essencials els serveis d’atenció integral i ampliar les formes de comunicació, posant per primera vegada en marxa una línia de WhastsApp, que és un mecanisme més silenciós. També vam fer una campanya de comunicació per llançar el missatge que davant una situació de perill, no hi havia confinament que valgués.

A més, hem lluitat molt perquè els Pressupostos contemplin per primera vegada 200 milions d’euros per al pla corresponsables, que pretén llançar el missatge que les cures no són una tasca exclusiva de les dones i que necessitem repartir-les amb els homes i també amb les administracions. I hem fet un treball molt important en matèria de transparència retributiva i de plans d’igualtat a les empreses. I per últim, polítiques de respecte a la diversitat. És veritat que falten coses però per ser un any d’emergència sanitària i amb un ministeri nou, podem estar moderadament satisfetes.

La ‘llei trans’ ha generat un fort xoc amb l’ala socialista del Govern, ¿està disposada que les persones que es vulguin canviar de nom i sexe al registre demostrin una «situació estable de transsexualitat», en nom del consens? Això és el que passa ara, que s’han de sotmetre a dos anys d’hormonació i que un metge acrediti la seva condició. Però el que ens estan exigint els organismes internacionals és el contrari, que garantim el dret a la lliure determinació de gènere. I també és una exigència de la nostra jurisprudència, que compta amb un amplíssim suport social i el consens parlamentari de tots els grups, inclòs el PP, del 2019.

Per tant, jo crec que no podem continuar enviant a les persones trans i LGTBI el missatge que els seus drets poden esperar. Jo estic disposada a rebre totes les aportacions, a introduir millores a la llei, però sens dubte el que no és negociable, perquè a més està així reflectit en l’acord de Govern, són els drets de les persones trans i el dret a la lliure determinació és un dret. Puc negociar tota mena de millores a la llei, però els drets no es negocien.

¿Ha tingut una xerrada tranquil·la amb Carmen Calvo sobre les objeccions del PSOE a la llei? Hem parlat moltes vegades però el que jo estic esperant no només és poder parlar sinó rebre aportacions concretes que ens permetin saber quines són les coses que el PSOE està proposant. Crec que el PSOE ha de resoldre les seves diferències internes, decidir si està d’acord o no amb la lliure determinació de gènere, com ho estava al 2019, i una vegada decideixi això, fer aportacions concretes. I no entenem perquè el PSOE està bloquejant la tramitació de les lleis LGTBI i trans perquè precisament és aquest pas el que possibilita parlar de coses concretes i que altres ministeris facin aportacions. Sisplau, llancem un missatge contundent a les persones trans, els seus drets ja no esperaran més.

¿Entén la preocupació d’un sector del feminisme perquè la ‘llei trans’ impliqui «esborrar» les dones, desvirtuï les estadístiques o la lluita contra la violència masclista? La llei és molt rotunda respecte això. Jo crec que els drets que ara mateix estan esborrats són els de les persones trans i les persones LGTBI. I crec que hi ha un amplíssim consens en el moviment feminista i la societat espanyola per garantir els seus drets.

¿Què opina de l’informe crític del CGPJ sobre la llei ‘sí és sí’ i de la petició de la ministra Robles que la norma s’hi adapti? Respecte a les declaracions de la ministra, no tinc res a dir en públic. Respecte a l’informe del CGPJ, sí. El que diu ressona molt cosa que ha dit sempre que s’ha plantejat a Espanya una legislació garantista amb els drets de les dones i el col·lectiu LGTBI. Si fos pel CGPJ, no hi hauria una llei contra la violència de gènere. Si fos pel CGPJ, no hi hauria una llei de matrimoni igualitari. Per tant, aquest Govern actuarà amb responsabilitat i complirà amb els mandats internacionals i del moviment feminista, que ha dit amb rotunditat, des de casos tan sonats com el de ‘La manada’, que no és abús, que és violació, i que el consentiment ha de ser al centre del Codi Penal. Un missatge molt clar per a totes les dones, la llei ‘només sí és sí’ serà llei.

Fa just un any, davant les «excuses tècniques» plantejades pel Ministeri de Justícia a aquesta norma, Pablo Iglesias va considerar que el problema és que hi ha «molt masclista frustrat». ¿Considera que al Govern perviuen els tics masclistes? Hi ha una plena sintonia amb el Ministeri de Justícia i crec que estarem d’acord que aquesta legislació és urgent que es continuï tramitant.

Si la conciliació familiar ja era problemàtica abans de la pandèmia, ara molt més, per la qual cosa són moltes les dones que pensen que les mesures aprovades són insuficients. ¿Planeja engegar noves accions o ajudes? Jo tampoc estic satisfeta, soc molt autocrítica i crec que el principal deure d’aquest Govern aquest any d’emergència sanitària és amb les mares d’aquest país. És veritat que la situació no es crea amb l’emergència sanitària, ve de lluny. Però la pandèmia ha fet esclatar totes les costures de la conciliació, que estava sostinguda a les escoles i els avis i com que aquests pilars han fallat, han quedat només les mares.

Davant això, hem anat fent algunes coses, com la igualació dels permisos de maternitat i paternitat, però soc conscient que cal fer millores i complementar-ho amb més mesures. Segons la meva opinió i tot i que no formi part de l’acord de coalició, el permís de maternitat s’ha d’ampliar com a mínim als sis mesos, que és el temps que l’OMS recomana per a la lactància, amb independència de la decisió que prenguin les mares sobre donar el pit o no.

Notícies relacionades

El Govern va adjudicar cent milions a dit en centres de menors del 2016 al 2020

El cribratge neonatal topa amb la desigualtat territorial

I el pla corresponsables, ¿en què es traduirà per a les famílies? Aquest pla suposa que les administracions públiques assumim la corresponsabilitat de les cures. Sabem que amb 200 milions no arribem a cobrir necessitats que porten desateses dècades, però sí que creiem que podem dissenyar una bona política llavor, que s’estengui. No només per assegurar que moltes famílies puguin deixar els seus fills a càrrec de cuidadors professionals, per conciliar amb la vida laboral i personal, sinó per garantir els drets de les persones que cuiden, anant cap a un sistema estatal de cures.

¿Què li sembla que la fiscalia vulgui investigar que vostè hagi utilitzat com a mainadera una de les seves assessores? Aquest cas acabarà com acaben últimament les altres qüestions que es judicialitzen amb Podem.