Menjar a domicili
Les ‘cuines fantasma’: soroll i olors i alternativa a l’hostaleria tradicional
Els veïns es queixen de la proliferació de ‘dark kitchens’ de repartiment de menjar a domicili als baixos dels edificis
Obtenen llicència perquè els projectes s’ajusten a la normativa vigent d’ús industrial
La pandèmia ha implicat a ciutats com Madrid o Barcelona la proliferació de les ‘cuines fantasma’ o ‘dark kitchens’, dedicades exclusivament al menjar a domicili, un negoci recent amb límits difusos que provoca queixes de veïns pel soroll, les olors i el tràfec dels repartidors.
Als baixos d’un bloc de veïns del barri madrileny de Prosperidad s’estan construint 38 ‘cuines fantasmes’ i una xemeneia industrial de set pisos d’altura que corona el seu pati i les vistes des de les seves finestres.
El soroll, les olors, el tràfec dels repartidors i l’acumulació de residus són les principals pors dels veïns dels carrers Zabaleta, Cartagena, Canillas i Quintiliano, que veuen com sota les seves cases emergeix un negoci embolicat en la polèmica que, en aquest cas, començarà a funcionar al març.
«No sé com es pot autoritzar això. És un disbarat», diu José Luis, veí del carrer Canillas, que des de la finestra d’un dels seus dormitoris gairebé pot tocar la xemeneia que emergeix al pati de casa seva.
Les xemeneies
Assumeix que durant l’estiu no podrà obrir les finestres de casa seva pel soroll, les olors i la impregnació dels olis que expulsarà aquesta xemeneia i el que més «ràbia» li fa és que li trauran una cosa molt important en la seva vida: la tranquil·litat.
Segons explica José Luis, la decisió d’implantar aquestes ‘cuines fantasma’ va tenir lloc el passat 13 de març, en plena primera onada de la pandèmia, durant una junta de la comunitat de veïns que ho va aprovar per majoria.
Entre els que van votar a favor hi ha l’amo dels baixos, que té diverses vivendes a l’immoble, però una bona part dels veïns s’hi va oposar, com José Luis.
El president de l’Associació Veïnal Valle Inclán, Félix Arias, arquitecte especialitzat en urbanisme, calcula que aquest negoci impulsat per l’empresa Cooklane entregarà una mitjana de 6.000 menjars diaris.
El Pla General
Critica que aquest tipus de projectes (coneguts amb altres noms com cuina fosca, cuina cega, ‘delivery-only’ o restaurant digital) estan emmarcats dins d’una legislació «obsoleta»: el Pla General d’Ordenació Urbana, aprovat i en vigor des de 1997.
El grup municipal de Más Madrid denúncia que és «una activitat nova que no encaixa del tot amb la normativa en vigor, quedant a cavall dels serveis de restauració, tot i que sense barres ni taules, i la indústria alimentària».
Per això, va presentar recentment al ple de l’Ajuntament de Madrid una proposició per modificar el Pla General d’Ordenació Urbana que va ser denegada pel PP, Cs i Vox.
Fonts municipals de l’àrea d’Urbanisme han explicat a EFE que entreguen la llicència d’obra per construir ‘cuines fantasma’ perquè els projectes s’ajusten a la normativa vigent d’ús industrial, que és on s’enquadra aquesta activitat actualment.
Càrrega i descàrrega
No obstant, les mateixes fonts afegeixen que en col·laboració amb l’Agència d’Activitats requeriran en els procediments d’autorització d’aquestes activitats un estudi de mobilitat i la seva afecció a l’entorn i exigiran la disposició de places de càrrega i descàrrega.
Per la seva banda, l’Escola d’Administradors de Finques de Madrid (CAFMadrid) adverteix que les ‘cuines fantasma’ no es poden instal·lar en una vivenda normal perquè tenen la consideració de cuines industrials, amb unes potències i característiques que no s’assemblen a les cuines d’una casa.
«En aquest sentit, l’adequació d’un local per a aquest ús requereix l’execució d’obres per adaptar-lo a la normativa vigent per a aquesta activitat. La llicència no seria de restaurant, ja que no és un servei al públic amb zona de menjar, sinó que tot el local es consideraria cuina per estar destinat al tractament i elaboració d’aliments, en aquest cas de grans dimensions», explica.
Les olors
El president de l’Associació Veïnal Cuatro Caminos-Tetuán, Antonio Granero, a Madrid capital, ha detectat de moment sis concentracions d’aquest tipus de cuines, algunes de les quals en baixos d’edificis residencials.
«El tràfec de motos és constant i les olors s’impregnen a totes les cases», diu sobre el carrer Araucaria, on s’han instal·lat vuit ‘cuines fantasma’ sota un bloc de pisos.
Aquí opera FoodCraft, un restaurant que només hi ha a les plataformes de comandes, que va començar la seva etapa a principis de setembre i va decidir acostar-se a aquest tipus de negoci degut «al seu baix preu» en comparació amb un restaurant comú.
El lloguer
«Cal entendre que és un nou tipus de negoci i, com tot el que és nou, de primeres espanta i no s’entén bé però això estarà en les nostres vides i hauran de ser les administracions les que regulin i estableixin quins són els límits de les cuines fantasma», defensa.
De la mateixa manera es pronuncia Christian Lucco, de Madrid Ghost Kitchens, que ofereix espais de lloguer amb cuina per a aquests negocis, que nega que siguin foscos.
Notícies relacionadesAssegura que, com en tots els sectors, hi ha empreses que «ho fan bé i d’altres, malament» però cada cuina cega que obre passa una sèrie de processos perquè «tot estigui en ordre».
«Les cuines fantasma no són un enemic, són un complement a l’hostaleria tradicional i cal acostumar-s’hi perquè han arribat per quedar-se», assegura.
- Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024
- Tres hores que van canviar el Barça
- El jesuïta Peris, davant el jutge per la denúncia d’un abús no prescrit
- Dos milions de catalans es beneficiaran de la llei de salut bucodental
- El Govern agilitzarà els 10 tràmits ‘online’ més utilitzats per a la sol·licitud d’ajudes
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Shopping Black Friday 2022: les millors ofertes d’Amazon
- SHOPPING Helly Hansen té les millors rebaixes d’hivern: ¡a meitat de preu!
- Com més població, més recursos
- L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia