Investigadors espanyols troben evidències que els neandertals parlaven

Un equip d’investigadors espanyols de la Càtedra d’Otoacústica Evolutiva i Paleontropologia d’HM Hospitales i la Universitat d’Alcalá (UAH) han presentat les primeres evidències paleontològiques clares de l’existència de llenguatge en els neandertals.

La investigació, liderada per la professora Mercedes Conde Valverde i publicada a ‘Nature Ecology & Evolution’, també reconstrueix per primera vegada l’audició en els neandertals i, en conseqüència, aconsegueix trobar la prova del fet que parlaven. Aquesta troballa és la primera evidència paleontològica clara del llenguatge fora de la nostra espècie i proporciona un nou punt de vista sobre la història evolutiva dels éssers humans i tanca cinc dècades de discussió científica en el camp de la prehistòria.

«Els neandertals tenien les mateixes capacitats auditives relacionades amb el llenguatge que la nostra pròpia espècie, cosa que suposa la primera prova paleontològica sòlida que també tenien llenguatge», assegura Mercedes Conde Valverde, autora principal de l’article i professora de la UAH i investigadora de la Càtedra d’Otoacústica Evolutiva i Paleontropologia.

La investigació s’ha realitzat sobre models tridimensionals de les cavitats de l’orella externa i mitjana efectuats a partir de centenars d’imatges de tomografia computeritzada de gran resolució de cinc exemplars neandertals i de nou individus més procedents del jaciment de la Sima dels Ossos, a la serra d’Atapuerca (Burgos).

Atapuerca

«Els fòssils d’Atapuerca estan datats al voltant de fa 450.000 anys i corresponen a una població avantpassada dels neandertals. Amb aquestes dades, ha sigut possible establir als fòssils determinades capacitats auditives que estan directament relacionats amb la presència de llenguatge», destaca Ignacio Martínez, professor de la UAH i director de la Càtedra d’Otoacústica Evolutiva i Paleontropologia.

Els investigadors assenyalen que amb la publicació d’aquest estudi se supera la discussió científica al camp de la paleontologia de si els neandertals parlaven. «Un dels grans problemes en l’estudi de la història evolutiva dels éssers humans era establir si hi va haver alguna altra espècie humana, diferent de la nostra, que també disposés de llenguatge. En concret, la possibilitat que els neandertals també parlessin ha sigut una de les polèmiques més intenses i transcendents», diu Juan Luis Arsuaga, professor de la Universitat Complutense de Madrid, director científic del Museu de l’Evolució Humana i codirector de les excavacions i investigacions a Atapuerca.

Durant dècades les dades procedents des de la paleontropologia (l’estudi dels fòssils humans) semblaven descartar que els neandertals poguessin parlar. No obstant, en les últimes dues dècades, noves dades des del camp de l’arqueologia (l’estudi de la cultura material i de les activitats humanes del passat) han anat posant en dubte aquesta idea.

Notícies relacionades

Augmenten més d'un 46% els morts a les carreteres catalanes en el primer trimestre de l'any

Barcelona estrena un institut d’investigació sobre arquitectura i urbanisme sostenible

La clau per canviar l’orientació d’aquesta teoria era el descobriment de la variant genètica FOXP2 en els neandertals, que és característica de l’‘Homo sapiens’ i que està relacionada amb les capacitats lingüístiques.

«Aquest fet va obrir la porta a molts especialistes a afirmar que els neandertals van poder parlar. Però faltava la prova paleontològica, que feliçment hem pogut aconseguir. De fet, els neandertals van ser una espècie amb un cervell tan gros com el nostre, cuidaven els seus malalts, enterraven els seus morts, s’adornaven i dominaven l’ús del foc», assenyala Conde Valverde.