Les causes per les quals les videotrucades amb Zoom ens generen més fatiga

A tots ens ha passat. Acabes la reunió i, després d’acomiadar-te dels companys, abaixes la pantalla del portàtil i et treus les ulleres cansat. Et fan mal els ulls, les cervicals i l’esquena i et sents com si t’haguessin espremut l’energia. És normal. És una cosa que un estudi psicològic de la Universitat de Stanford ha descrit com la ‘fatiga de Zoom’. I dona eines per evitar que et deixin tan exhaust.

En tan sols un any les videoconferències han passat a formar part de la nostra vida diària. Les restriccions imposades per la pandèmia de la Covid han impulsat el teletreball amb reunions per videotrucada i les aplicacions que resolen aquesta necessitat. És el cas de la nord-americana Zoom, que en 12 mesos ha disparat un 369% els seus beneficis anuals, fins als 2.560 milions de dòlars. El 2020 va acumular 477 milions de descàrregues, i va ser la cinquena ‘app’ més popular del món. I espera que aquest 2021 els seus ingressos tornin a créixer un 43%.

En la nostra vida, aquestes dades s’han transformat en reunions gairebé diàries i en un cansament digital accentuat. ¿Com ens estressen les videoconferències? El doctor en psicologia cognitiva i director del laboratori d’interacció humana de la Universitat de Stanford Jeremy Bailenson ha realitzat un dels primers estudis teòrics sobre el cas que permeten començar a resoldre alguns dubtes.

Mirada directa i exposició constant

L’anàlisi, publicada el 23 de febrer, apunta quatre factors que expliquen aquesta fatiga. El primer es deu a un contacte visual «excessiu i intens», a l’obligació de mirar als nostres interlocutors. Diversos estudis assenyalen que en moments de proximitat física amb estranys, com en un ascensor, tendim a apartar la mirada. «A Zoom el comportament reservat per a relacions pròximes com ara llargs períodes de mirada directa als ulls s’ha convertit en la forma en què interactuem», assenyala Bailenson. Així, assenyala que mentre a les reunions físiques podem no mirar fixament a la persona que parla a les digitals ens sentim forçats a fer-ho.

El segon factor apunta que les videotrucades també exposen constantment la nostra pròpia imatge tant a l’escrutini dels altres com a la nostra autoavaluació, una cosa que altres estudis ja han provat que ens genera estrès. «Imagineu-vos que durant una jornada laboral de vuit hores un assistent us segueix amb un mirall de mà que reflecteixi la vostra cara. Això sona ridícul, però és en essència el que passa en les trucades de Zoom», explica.

Esforç mental

El tercer factor és que, en aquest entorn digital, els humans gastem més energia a identificar senyals socials sobre el comportament dels nostres interlocutors que de manera presencial captem de forma intuïtiva. Això es deu majoritàriament al llenguatge no verbal, més difícil de captar rere la pantalla. A més, en les videotrucades parlem un 15% més alt que en les converses normals i tendim a gestualizar de forma més exagerada perquè els altres captin els nostres senyals.

Notícies relacionades

Zoom, el nou mirall de Narcís

¿Per què ens enfadem quan no ens responen a WhatsApp?

El quart i últim factor és la limitada mobilitat dels participants en la videoconferència, que queden ‘atrapats’ als seus escriptoris de manera que la cara encaixi en la trucada. El moviment en reunions agilita la creativitat, cosa que fa que la seva restricció pugui ser perjudicial.

Consells

L’estudi teòric suggereix petites estratègies per contrarestar aquests efectes negatius, com reduir la mida de la pantalla, allunyar la càmera web, ocultar la transmissió de vídeo o allunyar-se de la pantalla. Bailenson assenyala que el seu estudi «requereix experimentació futura per confirmar» i que el seu objectiu és «assenyalar els defectes de disseny» de les videotrucades i no «acusar el mitjà».