Conflicte diplomàtic dels EUA i el Japó amb la Xina pels tests anals

Els tests anals de detecció del coronavirus estan incomodant algunes cancelleries. Tòquio és l’última a lamentar el zel excessiu xinès en la seva batalla contra la pandèmia. Katsunobu Kato, secretari en cap del Gabinet, va revelar que alguns compatriotes havien denunciat en l’ambaixada pequinesa «la gran angoixa psicològica» causada per les anàlisis. Kato va lamentar que la Xina no havia respost a la seva petició d’eximir els japonesos d’ells, va prometre que perseverarà i va recordar que la seva eficàcia «no ha sigut confirmada a cap altre país del món». Els mètodes de detecció utilitzats, va defensar hores després el Ministeri d’Exteriors xinès, atenen la ciència, l’evolució de la pandèmia i les lleis.  

Protesta formal dels EUA

Les queixes del rival regional de la Xina se sumen a les del seu rival global. Els Estats Units havien elevat setmanes enrere una protesta formal a Pequín apuntalada en tractats internacionals. El Departament d’Estat va remarcar el seu compromís de garantir la seguretat del seu personal i també la seva «dignitat» d’acord amb la Convenció de Viena de les Relacions Diplomàtiques. En la primera de les moltes crisis que esperen Joe Biden amb la Xina es va apreciar tant la resolució del primer com la generositat de la segona. Pequín va aclarir que els tests, en el cas de produir-se, es van deure a un error i es va comprometre a sotmetre a la diplomàcia nord-americana als vells i ortodoxos mètodes de detecció d’ara endavant. Són temps feliçment distesos després de la tempesta trumpista. 

 Sobre l’episodi persisteixen moltes incògnites. S’ignora quants diplomàtics han sigut sotmesos al test anal. I, sobretot, s’ignora si es van estendre més enllà de japonesos i nord-americans. Potser l’han patit diplomàtics amb un sentit menys escrupolós de la seva dignitat i més resistents a l’angoixa psicològica. El contrari suggeriria un sibil·lí ús més vinculat a la geopolítica que a la sanitat nacional. 

Contagis i viatges

 La Xina va començar el mes passat a utilitzar els tests anals en comunitats d’alt risc com ara residents de zones amb contagis i viatgers arribats de països amb la pandèmia desencadenada. La premsa oficial ha aclarit que el seu ús no serà tan estès com el d’altres tests perquè la seva tècnica, per motius no aclarits, «és inconvenient». Consisteix a introduir un bastonet de cotó de tres a cinc centímetres al recte i rotar-lo acuradament durant uns deu segons. La majoria dels pacients descriuen l’experiència com a indolora però estranya. És, si descomptem el component psicològic i el sentit del decòrum, molt menys penós que el test nasal.  

Notícies relacionades

El clima i el gènere

La proposta econòmica de Bakú contra el caos climàtic indigna el sud global

 No hi ha acord sobre la seva eficàcia. Li Tongzeng, doctor de l’hospital Youan, va aventurar que incrementen la detecció de casos, perquè el virus es manté més temps al recte que al tracte respiratori. «Hem descobert que alguns pacients asimptomàtics es recuperen ràpidament i és possible que no tinguin rastre del virus després de tres o quatre dies, però la seva presència s’allarga en el sistema digestiu i excrements», va justificar. La Facultat de Medicina de la Universitat Xinesa de Hong Kong també ha acreditat que tres pacients d’una mostra de quinze van donar positiu als seus excrements fins a sis dies després dels resultats negatius en la resta de proves. Altres científics estrangers, no obstant, es decanten per buscar el virus en el sistema respiratori superior per ser el focus de la infecció. 

 No són noves les dissensions entre la Xina i la resta del món sobre les armes contra la pandèmia. El món ja va rebre amb facècies i escepticisme les quarantenes forçoses i les mascaretes que després va adoptar.